dijous, 17 de setembre de 2009

Via d'en Guillem al Tossal de la Feixa

12 de setembre de2009
Aquest cap de setmana quedem el Joan Marc i jo per anar a fer la Via d'en Guillem. Jo ja l'he feta fa poc però a ell li falta a la "cole". Jo volia fer la de l'Avatar, pero al final decidim fer aquesta. Quedem a la Plaça Cerdà a les 7 del matí, donç el Joan Marc viu a Gavà i ben d'horeta ens dirigim cap a Coll de Nargó. Arribem a la pista, deixe'm el cotxe, agafem la motxilla i cap a peu de via que l'aproximació es llarga. No fa una calor excesiva, però en fa... En Joan Marc te moltes ganes de fer de primer i aquesta via reuneix totes les condicions per "cagats" com nosaltres, donç predomina "molt el parabolt". Decidim que farem la via a "escote" un llarg cada un. I així ho vem fer fins arribar a dalt del cim. Al repetir la via i coneixe-la una mica he pogut "apurar" alguns passos en A0 que havia fet en "artifo" i algun que altre en lliure. El dia era perfecte però poc a poc es va possar núvol, fin el punt que quan estavem just al quart llarg comença a plorure, va ser una estona i destrès va tornar a surtir el sol, però poc a poc es tapave més i més. Arribem al cim i... batua!!!! començen a caure llamps i trons, i com no es una cosa nova i la coneixe'm be a la muntanya, decidim que "cames per que us volem". Vem arribar al cotxe tot jus de comerçar un aiguat de pel.licula. Vem dinar "bocata" i "Vichi" que teniem molta sed.
En fi tot va anar rodó, escalda llarga, ambient sol.litari i bona companyia en una escalada de poc compromis, però perfecte per gaudir-la.



Via El cami de l'Alzina





06/09/2009
Aquest diumenge hem quedat en Fernando, en Joaquim i jo, que després d’un mes (mes o menys) d’inactivitat per part d’ells (jo aquest estiu m’he fet un fart de caminar per Cerdenya), decidim anar a fer “el camí de l’Alzina” que esta a prop del Monestir de Montserrat i s’ha de camiar poc. Passo a recollir a Joaquim a Sant boi i quedem amb Fernando a Monistrol per esmorzar. El dia sembla que promet ser caluros. Aquesta via ja l’he fet uns quatre cops,un d’ells tambè amb el Joaquim, però es molt maca i bem assegurada i es perfecte per calentar motors despres de les “holidays”.Arribem a peu de via i el sol ja ens apreta. Començarè jo el primer llarg y, “redeu” no m’enrecordave que estava tan pulit i relliscós, fins hi tot he tingut un petit “saque”, que per sort m’he pogur agafar al pont de roca (bufff, començem bè!!!) Arribo a la R1 sense mes problemes i començen ells, que tambè rondinen del puliment del llarg. Ara li toca a Fernando el segon llarg que te un passet de V+ (per a mi es mes, quasi 6a, però no es determinant el que a mi em sembli...). Puja fent algun repòs, però, be. Surtim Joaquim i jo, jo devant d’ell i aconsegueixo fer-ho sense tocar res (esclar que vaig de segon...) Joaquim no se la juga i fa A0, que el tercer es per ell i vol anar “fresquet” per poder-lo fer be. I tant que ser fa be! el puja sense cap problema, dons es un llarg molt maco amb un bon desplomet amb flanqueix i canto a dalt de tot. Ens juntem a la R3 i ara li toca un altre cop a Fernando (jo emb reservo l’últim llarg, que la darrera vagada que vaig estar pujave massa ràpit perque plovia i no el vaig gaudir prou) El quart llarg es molt maco però mes curtet, d’aquells de IV+ finet per gaudir de la roca. Arribem els tres a la R4 i fem un respir que el sol “mossega”. Aconssegueixo fer tot el llrgr sense repossos i m’es tranqui que el darrer cop. Pujant ells i Fernando “flipa”: quina tirada mès maca!, Joaquim al darrera també pero ja se la coneix. Be, donç arribem tots a dalt i despès de les escaixades de mans, enfilem escales a vall per remullar la garganta a Monistrol i comentant la “jugada” de la via. Es que som com nens!




Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.