dilluns, 28 de setembre de 2009

Pirineu Oriental, Pic de Costabona 2.465 mts.

27.09.2009

Ara fa tot just 30 anys, un 30 de setembre de 1.979, vaig fer per primer cop aquest cim del Pirineu. He possat una fotografia, qüasi,qüasi fossilitzada d’aquest dia en que el vaig pujar amb quatre companys, que a hores d’ara nomes un fa muntanya. Auría de ser “maco” poder pujar aquest cim amb els mateixos, però ara toca pujar-lo amb la meva companya, la Cristina, que de cops “l’anganyo” per pujar algun cim. Val a dir que els puja amb bona predispossició.

Es el primer dosmil que et trobes a la linea axial de la serralada pirinenca. El Canigo està més a prop del mar, però es trova separat d’aquesta línea. Es un mirado privilegiat del Repolles i la Garrotxa, així com del massis del Canigó y del circ d’Ull de Ter.

Surtim de Setcases a dos quarts de deu i enfilem la pista que esta a un 2,5 km del poble en direccio a Vallter fins la Collada Fonda a 1.912 mts on deixem el cotxe. El dia es fresquet i tambe hi ha algún núvol que ens acompanyarà tot el dematí.

Desde el parquing es veu força lluny amb un desnivell d’uns cinc-cents metres. L’he pujat uns quants cops per diferents vessants, pero per aquí encara no. Iniciem la pujada muntanya amunt per les Roques d’en Mercer entre la divisòria de la carena, on un filat metàl·lic la divideix. Anem seguin per un cami, mes o menys marcat fins el creuament del cami que porta al refugi del Costabona i es llavors quan, amb forta pujada ens dirigim al cim.

Em trigat 1,30 h. En arribar. Hi ha alguns núvols que venen del Canigó que esta tot tapat. Al cim hi ha un grup de persones que estan “escampan cendres al vent” d’algun company i passem de puntetes sense fer gaire soroll. (Em de ser respectuosos, donç m’invaeig una mena de tristor quan m’he trobat amb aquestes situacins, inclos quan trobes una petita placa d’un muntanyenc, excursionista o escalador mort,amb les circumstàncies que siguin, penses amb les vivències i experències que han viscut igual que jo i…)

Be al que anavem! La vista es esplèndida, es poden veure tots el cims propers d’Ull de Ter i de la Garrotxa, que no, com ja he dit, del Canigó (llàstima). Ara la baixada la farem vers el coll de Pal per passar a prop del refugi i despres tormar un altre cop per les Roques d’en Mercer, desfent el camí de pujada

Un altre cop la pista fins a Setcases i cap a casa que la Cristina ja te un altre cim al sac.

30 anys de diferència d'una foto a l'altre
Començant la pujada
Al fons, el costabona
Desdcansant i gaudint del paissatge

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.