dissabte, 12 de desembre de 2009

Miranda de Can Jorba, via Gloria



12.12.2009

Via Gloria a la Miranda de Can jorba

Aquest diumenge no puc anar a escalr perque anem a fer una col.lectiva d'aquestes de caminar i anem a Sant Llorenç de Munt a pastorar una miqueta am les dones i els amics. Així que decidim anar a escalar el dissabte. El divendres el Joaquim em diu que està "fotut" d'un, segons li han dit, "esguince intracostillar, (això vaig entendre) i te que quedar-de "en dique seco" un altre cop... (li està agafan afició a això, el noi!!!

Truco a Lluis Nadal i m'apunto a fer la via Glòria a la Miranda de Can Jorba que també s'apunta la Lourdes. Es una via que ja la havia vis rapelant per la Josep Mª Andrevi i el primer llar em donave una mic de canguel.lo però com anem amb el Lluis... cap problema.

Quedem a les nou al Bar de l'Anna del Bruc i alli ens trobem al Bermu, el Guzman i al Toni Mateo que aniran a fer esportiva.

Ben esmorzats en dirigim cap el peu de via. El primer llar el farà en Lluis (millor, que te un V+, i ell no tindrà cap problema (lal meva esperança es poder fer un llarg de primer...) Entres primer per una placa al costat d'un desplom pronunciat per despres fer un pas de flanc a una fissura amb un pas molt atlètic. El pas em costa bastant i pujo una mica tocat. Tot el que ve despres es dificil, però amb bona presa, plena de cantos. Arribo a la reunio bufant i mirant-me el segon llarg. A sigut un llarg molt maco però molt exigent, per a mi...

El Lluis li agrada fer sempre de primer, però em miro el segon llarg i en fa gràcia fer-lo de primer, ara que vinc calentet del primer llarg, estic animat. El marquen de V i IV+, però nomes hi han tres parabolts i dos claus... Surto de la reunió i ja enganxo un clau, segueixo per una placa amb una mena de fissura a la dreta, on trobo un altre clau, aquest cop d'un material molt extrany i que es mou, i mes amunt poso un friend... però veig a un 3 metres un parabolt lluent!!! Continuo per placa fins arribar a un lloc una mica descompost on ja veig el pas de V amb un parabolt bastan lluny. Arribo al ressalt i a la dreta veig una fissura que entra un tascó "a caldo"" i em dirigeixo al parabolt, pujo una mica mes i ja veg la reunió. Està en un lloc molt incòmode però no està malament.

La Lourdes també està animadeta i decideix fer el tercer llarg. Es bastant semblant al segon pero no tant exigent.

El tercer llarg el farà en Lluis que te un tram final de V+. No cl dir que quan puja sembla que sigui IV grau, tot al contrari de mi que en el V+ en veig obligat a tirar de cintes i fer passos d'A0, (el que no pot fer mes no esta obligat a mes!!!). Pot ser que aquest es el llarg que m'agradat menys, sense menyspreuar al Lluis, es que queda amagat i a sota tens una canal i queda un llarg amb poc ambient, al contrari de tota la via. El llar mes maco, el primer, amb uns pasos maquissims i amb molt bona roca. Ara nomes ens queden per muntar dos rapels de 60 metres i ja hi serem a peu de via.

Be, ja tinc un altra via per la "cole" i em gaudit d'un dia tapadot i al final fresquest, però això si, amb molt bona companyia.




Via Original a l'Esperó Sud de la Paret de l'Os



6.12.2009

Miran el Blog de l'amic Joan Asin vem veure ressenyada la via J. E. Farreny i que em va semblar assequible, tant per la dificultat com per els "segurus" el reequipament. Total que convenço al Joaquim i al Joan Marc i a tots tres ens sembla be d'anar-hi. Esmorçem al poble de Bellcaire d'Urgell

Arribem a Sant Llorenç de Mongai molt d'hora i ja sortint del cotxe veiem els desploms i la vertical paret del mig. No se perquè, però no ens va inspirar confiança tal i com es veia la paret, però ens dirigim a peu de via. Començo jo el primer llarg que marca IV+ on hi han tres parabolts i el demès l'has de col.locat tu. El segon llar comença Joan Marc que es A2e i arriba sense gaires ploblemes a la reunió. Quan comença Joaquim ja veiem que no va molt fi amb els estreps. No se perquè però avui no te el dia. Tal com pinta l'assumte decidim baixar. El problema més gros va ser les acrobàcies que va tenir que fer en Joan Marc per baixar i recuperar el materia Be un dia d'aquests que estiguem mes "inspirats, ja tornarem!

Com es d'hora i en Joan Marc s'està fen el "cigarret" per no tenir que perdre el dia, decidim anar a fer la via Original de l'Esperó Sud que tots tres ja la coneixem i son també 120 mts. La via està totalment assegurada amb reunions amb parabolts i només, si es vol, el tercer i quart llatg el podem protegir amb algun tascó o friend.

El primer llarg el faig jo que te un tram de xemeneia bastant maco abans d'arribar a la reunió. Primer puja per una placa de IV fins situar-nos als peus de la xemeneia que està assegurada per dos parabolts. T'empotres una mica i vas reptan per disn la xemeneia fins la sortida on ja veus la còmode reunió. IV, 30 metres i 5 parabolts

El segon el fà en Joan Marc no es sur de la reunio caminant per una mena de feixa fins situarte a sota d'un esperonet vertical. Es una tirada amb un pas finet on la dificultat estriba en pasar de l'esperó a una placa de la dreta i ja sense dificultat arribal a un altre reunió molt còmoda. 25 metres, IV+ i 3 parabolts.

El tercer, que per a mi es el mes dificil i maco, el fa en Joaquim. Pujes primer per l'esperò i despres un petit flanquiex fins una mena de xemeneia per situar-te a sota d'un desplom on hi han un parabolt, un pitó i un altre parabolt. Encares el desplom per la seva esquerra i el superes fent unpas atlètic per situarte al damunt del desplom. Continues per plaques fins arribar a la reunio al costat d'una espectacular xemenia. 30 metres, V, 5 parabolts i un pitó

El quart llarg el faig jo que te una sortida bastant fineta on hi ha un clau. Aquests cop no em surt i em tinc que agafar al pito per per un petit flanqueix per situarme a una mena de xemeneia-placa on hi han dos parabolts per després pujar amb flanqueix on col.loco un friend per seguir fins una cornisa on tinc devan una placa vertical assegurada per un altre parabolt. Només emb queda superar aquesta placa hi arribo a la última reunió. V, IV+, 25 metres i un pito i 3 parabolts.

Ja som els tres a dalt i agafem el caí fins el cotxe, pensant en els "callos" que ens estàn esperan a Bellcaire d'Urgell.

A la fi, no ha estat tan malamente la sortida, tot i l'abandono de la via J. E. Farreny, però el cas es que ens ho hem passat d'alló mes bé amb un dia assolejat i una mica caluros... i fins la propera.

Escalada realitzada per: Joan Marc Guiñan, Joaquim Llòria i Joan Prunera


Arriban a la primera reunió
El tercer llarg
El quart llarg
El final de la via amb l'aigua del pantà a sota

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.