dimarts, 20 d’abril de 2010

Via Agullòlegs al Xumet (Cota 339)

17.04.2010
Seguint el passos dels germans Massó, aquest dissabte anem a fer la via Agullòlegs al Serrat de l’Albarda. Vàrem trobar la ressenya al blog Espures de Lluis Nadal i veient els comentaris semblava una via tranquil.la i bastant fàcil.

Son tres llargs de corda amb una dificultat màxima de V i A1e

Primer llarg. 45 mts V IV III    6 spits
Comença en Joaquim amb uns passos fins d’entrada però que has de mirar-te una mica la roca i aquesta serà la tònica de tot el llarg, una rampa immensa amb les assegurances justes per no passar por.

Segon llarg. 35 mts. II V- III   2 spits i un pitó
Ara li toca al Balbino que surt de la reunió pràcticament caminant fins un resalt que et barra el pas, assegurat per dos spits. Despres ja més assegut arria a un altre ressalt pero molt trencar on no veu el pitó que te als peus. Posa un friend i cap a munt. Ara, el terreny es molt trencat, ple de pedres que cauen i tenim que esquivar-les. La reunió es fa en un bosquet al peu del mur final.

Tercer llarg. 35 mts. A1e IV+   9 spits i 2 pitons junts
Aquest es per mi. D’entrada el primer spit està a “can Pistraus” i et veus obligat a pujar per una alzina que es mou més que la meva neboda i no es molt gruixuda que digue’m (l'alzina, eh). Com puc, arribo a on es mes prima i posant un peu a la paret i l’altre a l’alzina “xapu” el primer spit. Trec els streps i els primers passos estan a prop però hi han un parell que tens que agafar-te a la roca per arribar i sobre tot als pitons que si no fos per les bagues que porten, costaria mes. A partir d’aqui posa A0e però prefereixo seguir amb estreps fins al final. La surtida no la trobo gens dificil i els passos en lliure son molt macos i verticals, sempre amb tendència a la dreta fins arribar als peu d’una sabina petita on faig la reunió.

Ja som els tres al cim gaudin d’una vista esplèndida d’aquesta vessant de Montserrat on feia molts anys que no hi venia.

Escalada divertida amb roca discreta en algun tramp i un últim llarg molt maco, divertit i amb millor roca. Seria un lloc mes tranquil si no fos per la proximitat del cami de Sant Jeroni on, evidentment passent centenars de persones on, mirent “bocabadats” les nostres peripècies.

La baixada es un xic perdedora i el terreny està molt humit i remogut on desprès de voltar un xic, trobem  el camí de Sant Jeroni. Caminadeta de rigor fins el Monestir i a dinar, que avui tenim molta gana.

Escalada realitzada per: Balbino López, JOaquim Llòria i Joan Prunara

L'artificial del darrer llarg
El Balbino al primer llarg
El Balbino arribant a dalt del cim de la roca
El primer llarg

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.