dimecres, 15 de setembre de 2010

Via Badalona al Gorro Frigi

12.09.2010
Quedo amb Joaquim per anar a escalar dons sembla que l'espatlla no en fa gaire mal i la meva primera idea, com també vindra en Juan Carlos, es fer la Badalona del Gorro o les normals de la Momieta i la Mòmia, però com ningú es decideix,prenc jo la desició. Anirem a la Badalona. Si en donguesin 30 euros per cada cop que he fet la Badalona tindria pagades a la Polinesia, unes vacances ben bones...!

La Badalona es una via de les clàssiques del Gorro que mai m'ha deixat indiferent. Recordo quan en tota la via nomes habia un únic buril per assegurar l'antic pas de V i on a tots els llarg, ens anàvem buscant la vida posant "merlets", donç en aquesta part del Gorro les pressen son bones, grosses i abundants.

Fa temps mirant ressenyes de la via, mai he trobat que l'encertin amb el croquis de la via, com està tan cosida a vies aquesta roca, es un "campi qui pugui". He fet la ressenya com la primera vegada que la veig fer, per enllá l'any 79, que es idèntica a la ressenya del llibre d'en Rodés i Labrana, Regió de Tebes i Tebaida.

Començo jo amb l'idea de ferme de primer el llarg de V, aviam com em trobo...

1er llarg: III+, un pont de roca un spit i un buril 40 mtrs. Començo enfilant-me per la part més accessible fins arribar a un pont de pedra i mes a l'esquerra un spit. Pujo una mica encarcarat pentsant si faig be en demanar-me el llarg més difícil! Surto amb flanc ascendent fin a mitja tirada on trobo una buril amb plaqueta i ja tot seguit arribo a la reunió.

2on llarg: IV dos spits i 20 mtrs.  Ara surt en Juan Carlos. Surt flanquejant a l'esquerra per fer un pas finet i tot seguit vertical i amunt fins a la propera bauma on aprofita la reunio de la Opera Prima que es mes "xula". Quan surto de la reunió i a mida que vaig pujant em trobo mes segur de mi maeix, tot i que d'assegurar als companys s'em carrega una mica el braç, però arribo a la reunio prou be.

3r llarg: IV dos espits i un friend a la llastra, 30 mtrs. Surt Joaquim per la dreta fins situar-se sota un spit i devant mateix te una placa magnífica, però on sols trobarà dos spits. Quan pujo jo, ja començo a trobarme millor i mes anima't. Aixó funciona!

4t llarg: IV i V quatres spits (trobarem una falsa reunió desprès del tram més vertical). Ara em toca a mi. Surto concentrat pujan't lentament perosegur fins arribar al "desplomet famos. "xapo2 el segon spit que em deixa a la vertical de les famoses "mamelles". Aixeso els braçs (sembla que va be, no en fa mal el braç) i li foto capa munt. No mu puc creure estic pujant be. Faig un pas de flanc a l'esquerra i xapo el proper spit. Descanso un xic per no forçar el braç i al poc li dic al Joaquim: al lloro que continuo! Al poc arribo a la falsa reunió on xapu un spit mes aunt per supewrar l'ultim desplomet i ja arribo a la reunió. A anat perfecte el llarg, tot i que m'el conec molt be pero estan en baixa forma com ara, "deu nidó"!

5è llarg: IV. Seguros al gust, aprofitant-los d'altres vies. Els dos llargs que queden els farà en Juan Carlos, dons jo ja em donc per satisfet. Ara els i deixo per a ells, el assegurar i fer de primer. Surt vertical fins xapar un spit de la via i llavors s'enva directe als parabolts de la via del Carles que pasen molt a prop, quasi trepitjant descaradament la Badalona fins la reunió on s'hi junen totes les vies.

6è llarg: II. Seguros, tambe, aprofitant-los d'altres vies. També puja de primer en Juan Carlos. Llarg sense problemes i fàcil,.Foto de la cordada "cinquentenaria" a dalt de la roca i baixada pel munt de ferralla que es la via normal (que penita!!!)

Aixó sembla que va funcionant, però encara em queda un pel de temps per recuperar-me del tot. En fi, magnífica via, i magnífic traçat, totalment llògic, obert l'any 1956 i que per molt que escali, mai em cansare de fer aquesta via.

Escalada realitzada per: Juan Carlos Muñoz, Joquim Llòria i Joan Prunera
El primer llarg
El Juan Carlos arribant a la primera reunió
El quart llarg
Foto del cim del Gorro Frigi

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.