dimarts, 30 de novembre de 2010

Via del Petit Guifré al Serrat d'en Muntaner


28/11/2010

Desprès d’un dissabte fent de “canguru” amb la nostre “nebodeta”, (que ricura de nena...) i fer de nosaltres el que vol, quedem per fer una matinal el diumenge, en Joan Marc en Joaquim i jo que a la tarde tenim que anar a votar. Escollim un itinerar de poc caminar i curt, però intens. Sempre m’he mirat aquesta via de reull, dons tenia duptes de poder fer-la, però que carai, avui toca. La idea ere fer-me la segona, però en Joaquim quan veu el primer llarg... em diu que l’intenti jo. Es veu dret però curt i el parabolts semben lluny! Be, ho intentarem, i si no...

1er llarg 4 parabolts V/V+  i 15 metres.
Començo a la vertical del parabolt, que el tinc molt a prop, però la paret es veu molt “tiesa”. Sorprenentment vaig trobant “regletillas que te cagas” i foradets per els dits. Es vertical però la roca molt bona. Faig un parell de reposos en dos parabolts, dons no vull forçar molt, que la clavícula “peta”. Només arribar a l’alçada del coll de l’agulla i la paret, bufa un vent gelat que ens acompanyarà tota la via. Sorprés del llarg i com l’he fet arribo a la reunió prou cofoi!

2on llarg uns 9 parabolts de 8 i 10 mm, V+ /A0e/A1e i V, 20 metres.
Aquesta li toca a Joaquim. Quan surto de la reunió intento fer el pas de sortida en lliure però tinc esl peus i les mans gelades i a la fi tinc que reposar al parabolt. També intento l’A1e en lliure però n opuc i opto per fer Aoe. Devant meu va pujant en Joan Marc, també congelat i malauradament li salta una presa i rapa un troçet.. Es mes l’ensurt que altre cosa. Arribem tos dos a la reunió on ara fa un solet que escalfa de maravella.

3er llarg 4 parabolts de 8mm, III IV(+) i 20 metres.
Surto jo per terreny fàcil però molt trencat fins arribar a una mena de diedre/canal tambè trencat. Veig que a l’esperó del diedre hi han uns parabolts i passo d’enfilarme per la canal i surten uns passets prou macos.

Be, ja estem tots tres al cim, on ara el sol escalfa, però continua el vent. Baixem amb un rapel de 50 fins a peu de via i donem per acabada la matinal. Hem fet poques fotos, i a més, dolentes! Proposem anar a fer la cevesa al Bar Muntanya de Collbató, que a més tenen un “callos” de llepar-te el dits. Desprès de l’apat tots tres capa a casa a “votar” que tenim que arreglar el pais...




Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.