dijous, 28 d’abril de 2011

El Matagalls

27.03.2011

Ja quasi fa dos mesos que m'han operat la clavícula i estic molt cremat de no sortir i enganyo a la Cristina per, encara que sigui sense permís del Metge, de fer una surtideta molt senzilla. A la fi, també enredo al Joaquim i la Roseline en les meves eufòries "xiruqueres".

Surti'm de Barcelona plovent i resignats que anirem a esmorzar i en el camí ens trobem a L'àrea de l'autopista al Joan Marc i la Dolors que son mes assenyats i s'en van a la Costa Brava per mirar apartaments per l'estiu. Comentaris com: fanàtics, esteu boixos, si s'està millor al sofà de casa, etc, amenitzen l'esmorzar.

Arribem a Sant Marçal i el temps continua malament. A mi m'ha-gafa un atac de lideratge i dic que cap amunt, i si plou, ens mullem o cap a vall!

A la fi, no plou i fem tota la pujada fins el cim amb boira i tot tapat i de baixada surt fins i tot el sol.
En fi, m'he trobat be, gens cansat i portant un mínim de pes a l'espatlla, no m'ha fet gaire mal.

Si en donessin 100 euros cada cop que he pujat el Matagalls... quines vacances en fotria







Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.