dijous, 5 de maig de 2011

La Mamella via Tomahawk


01.05.2011

Primer de maig dia del treball. Es diumenge i ens han “fotut” una festa, que li farem. En ve a la memòria allò que diuen del treball: “el trabajo, envilece, embrutece i empobrece y ni Dios te lo agradece...

Reprenent l’activitat grimpaire, quedem en Guillem Arias, Joaquim i jo per anar a la zona de la Plantació, dons el Guillem te unes propostes per fer-nos. Arribem a Collbató i amb l’esmorzar de rigor decidim unn parell de vies, a la Miranda de la Mamella i la Mamella. A mi en fa gràcia fer primer la via La paciència del Sioux per entrar en matèria, dons tinc ganes de penjar-me per veure com va el braç. Anem a l’aventura dons no coneixem gaire les roques aquestes.

Desprès de pendre el “Cavall de Ferro” fins a Sant Joan, ens dirigim per la vessant W del Gorro per vaixar la canal dels Llorers. Un cop arribem on creiem que es el cami que ens portarà a la Doble arribem a un coll i tot seguit baixem la canal que ens portara a peu de les vies. Dubtem una estona i quan ja estic arriban on crec que serà la Miranda de la Mamella, en Guillem diu: Aquí hi han parabolts!! i un munt... Em trobat la via Tomahawk. Be ja que estem aquí fem aquesta, no? diu en Guillem. Jo arrosço una mica el nas, dons aquesta es més difícil, però en fi...

Preparem el marterial i miro cap a munt. Em deixeu probar el primer llarg? Es veu “cosideta” de parabolts i marca IV+ i V. Si no puc, baixo. Dit i fet.

1er llarg IV+/V 10 parabolts i 35 mts.
La roca està freda i un xic humida però es veu cantelluda. Vaig pujant amb una mica de nervis però el braç respon molt be. Val a dir que cada tres metres et trobes un parabolt lluent, lo just per no passar por. Passat un tram que marquen de V (jo l’he trobat IV+, es que està molt ben assegurat!) on la roca es perfecte i escales molt segur, arribo al tram intermig del llarg on la dificultat baixa i llavor ja tenim petites excurions en flanqueix ascendent fins les assegurances, es aeri però es molt fàcil. Em situo de nou en un tram vertical on veig la reunió a la dreta. Aquest pas es veu mes difícil. Amb bon canto en col.loco i supero el pas i amb un parell de pasos a la dreta arribo a la reunió. Estic nervios pero molt content dons he pujat molt b,e quasi sense molesties al braç, això s,i un mal de besson a la cama... es nota la poca activitat. La reunió el força penjada i amb dos parabolts.

2on llarg V+ 6 parabolts i 25 mts.
Ara surt en Guillem. La visió del llarg desde la reunió es espectacular, vertical i un xic desplomat, però amb un” canto acollonant”. Guillem va fent amb algun pas de repós, gaudint d’una roca excelent. Arriba a la reunió i en Joaquim i jo ens disposem a sortir. Surto jo primer i em trobo un xic encarcarat donç bufa el vent, no fa sol i porto una estona a la reunió. Només que entro, ja alucino amb la roca. Començo a animar-me i faig tot el llarg sense agafar-me a res! Estic disfrutant de valent. Em trobo molt be i eufòric. El braç a respós millor del que creia.

A dalt del cim veig l’agulla de la Doble amb la via Tuareg i en venen els records de l’últim cop que vaig fer aquesta via. Va ser amb el meu estimat amic Balbino. Tot son records, es molt difícil oblidar tants anys per aquestes muntayes... Busquem el rapel que està a la cara W i baixem el tres en un rappel de 45 metres. Decidim tornar a casa dosn son quarts de dues i el temps ja comença a “enmarronar-se i decidim que per avui ja tenim prou.

Una via molt maca, encara que curta, que et deixa un bon regust. Per gaudir-la sense problemes degut a la bona equipació i ideal per combinar-la amb altres del voltant. Un altre per la “cole”

Escalada realitzada per: Guillem Arias, Joaquim Llòria i Joan Prunera








dimecres, 4 de maig de 2011

El Puig Estela 2.013 metres. setmana Santa

23 d'abril de 2011

Aquesta Setmana Santa la Cristina i jo ens agafem només tres dies de festa "que l'horno nostà pa bollos" i anirem a una Fonda al poble d'Ogassa, tocant la Serra de Cavallera, on de jove havia patejat tants i tants cops i així veure si podem fer algo de muntanya, però com passa amb totes aquestes festes, sols fer mal temps. I com no, divendres (sant) plovent tot el dia. Visita turística a Camprodon, on, per cert, vàrem descobrir un museu de la Gerra Civil Espanyola, on havien objectes bel.lics trobats per les muntanyes del voltant. Si aneu algun cop, no us ho perdeu, es realment espectacular. També passejant per Sant Joan de les Abadesses per variar sota el paraigües. En fi molta resignació i comfiem que el dissabte fagi millor.

El dissabte pel matí s'aixeca mig tapat, però sembla que sortirà el sol. Esmorzem a la fonda i enfilem capa la pista que ens porta al coll de Pal. El cotxe el deixem en un revolt on acaba l'asfalt i enfilem camí del Coll. En poc més de mig hora arribem al Coll on un grapat de marmotes enjogassades ens miren distants.

Enfilem carena amunt on ja buja un ventet fresc i els núvols comencen a perseguir-nos. Total, que arribem al cim sense veure res de res. Mengem un bosí de botifarra d’ou i la Cristina ja te ganes de marxar. De baixada trobem un grup que puja amb gossos d’atura que no paren de corretejar a munt i a vall. Ara s'està aclarint el temps, però això dura poca estona. De baixada, parem al refugi firestal de Montserrat, dons ara comença a caure gotes. Reprenent el camí fins el cotxe la cosa es va animant i tot just ens cambiem les botes i comença a caure aigua i pedra per un tubu. Em estat de sort. En fi, dutxeta a la fonda, un altre passejada per Sant Joan de les Abadesses, sopar i l'endemà cap a casa que diumenge pinta igual.

Una altre setmana santa passada per aigua..






dilluns, 2 de maig de 2011

la "Condicional"


16.04.2011

Avui dissabte 16 d’abril després de quasi tres mesos d’estar en “aturada tècnica” el metge m’ha donat la “condicional” i diu que ja puc començar a fer activitat. Li dic al Joaquim d’anar a unes vies molt fàcils que hi han a la Magdalena Superior per veure com va la cosa i també s’apunta el Guillem Arias. La via en qüestió es la Superfrio però em diuen d’anar per la Puretas Climb i total que fem un “poti-poti que quan arribo a dalt, em sembla tan poca cosa, que els dic d’anar a fer algo que piqui un xic mes. Com estem a la vora anem a la via Apia de la Magdalena Superior i ja que estic molt engrescat, dic de fer-me el primer llarg a veure com pinta la cosa... i, renoi! em faig el llarg sense tindre gaires problemes, una mica nervios perque em falta una mica de força al braç, això si, però pujo molt be. Estic content, donç el braç respon millor del que jo creia i ara, es qüestió de frotre-li canya. Ja tenim a sobre Setmana Santa i tindre uns dias de “relax" per caminar una mica per la muntanya i despres a tornar-hi de nou.







Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.