dimecres, 20 de juliol de 2011

Reequipament de la via de les cabres

17.07.2011

La via reequipada
Quedo el diumenge amb Joan Baraldes sense tenir res en clar, dons es preveu mal temps i com sempre (o gairebé) no l'encerten. Es curiós que anys enrere, quan començava a sortir a la muntanya, ni ens miravem el temps, marxàvem i punt... Quan arribem al lloc en Joan, em proposa anar a una via que va obrir fa un temps i que li han dit algunes veus que està un pel "exposada" i així aprofitarà i posarà uns parabolts. Jo no habia vis mai com es posaven el parabolts amb una "andròmina" d'aquestes de foradar i en va agradar l'idea.

Arribem a la paret de la Codolosa i la via en concret es la de "les cabres" te dos llargs però l'ultim es molt llarg, uns 53 metres i segons ho veiem, farem una reunió en mig.

El primer llarg s'el fa en Joan B i vaig "flipar" com en qüestió de tres minuts, mal contats, va i em posa un parabolt! Osties! es temptador comprar-te una màquina d'aquestes i obrir vies... o per restaurar alguna via (que falta li fa) amb permís dels oberturistes si encara hi son i si no amb tota la cura i ètica possible, no se... els meus pensaments es barallaven amb: ètica i poc nivell, aventura i escalada "pa'cobardes" i el meu cap "barrinaba" amb les polèmiques d'avui en dia sobre obrir vies, reequipar, retroequipar, restaurar... trepitjar itineraris mes agossarats i antics... sempre m'he considerat un escalador "del montón" i "mediocre", on m'he sentit orgullós dels triomfs personals que no han passat mai d'aquí, de ser "triomfs personals" (sense oblidar mai als companys, es clar)... però, be... estic anant-me "por los Cerros de Úbeda" i no soc el més indicat per opinar... Be, total que a possat un parabolt rapidíssim.

El segon llarg m'el faig jo i veig que el parabolt està a sis metres de la reunió i que si caus abans d'arribar a la "xapa" et fots una "cleca" contra el company i de retruc a la repisa que no fot gens de gràcia. Surto i la presa es molt bona i arribo a la xapa prou be (el graduo de V, però el meu cap deiu que es V+ , deu ser per l'acolloniment). El llarg es molt maco on hi han un "alejillos" que no matan pero arribes a la reunió una mica "tocat", es un llarg... molt llarg. Quan puja en Joan B decidim possar una reunió entre mig del llarg en un replanet al costat d'un pont de pedra i així creiem que la via estarà mes correcte per la gent i ara fa un dia esplendit i el sol pica de valent.


Es una via sense cap pretensió, però maca de fer-la i ara està mes correcte "pa'escaladores" cobardes com jo, tot i que, particularmente, m'agrada mes escalar entre "seguro i seguro" i si els puc possar jo, millor.
En fi, un matí agradable i amb molt bona companyia... i ara ja no podré dir que no se com funciona aixó dels "taladros"


En Joan B posant un parabolt d'allò més ràpid...
Uf!!!, mes tranquil quan he "xapat" el primer seguro del segon llarg...
En Joan B després d'haver muntat una reunió al mig del llarg.

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.