dimecres, 10 d’agost de 2011

Mirador de Sant Joan via d'En Pitu i la Nuri. Nova via d'en Guillem Arias

 06.08.2011
Un cop més en Guillem Arias ens regala amb un itinerari nou. Encara calent del forn, ens proposa anar a fer una "primera", dons en quatre dies ha equipat un nou traçat de dificultat moderada, on podrem forçar en lliure diferents llargs prou assegurats amb el seu característic estil.
La via en qüestió està a l'esquerra de la via del cami d'en Barberà on seguirem la mateixa aproximació i un cop arribats al peu de via d'aquesta només seguirem el camí uns metres mes fins situar-nos a l'altre extrem de la roca on nomes tindrem que seguir el tipics parabolts grocs. El dia està molt humit, dons a primera hora del matí ens em trobat a Cañete i un company seu al Monastir i baixaven tots molls i ens han dit que a plogut molt i està tot moll. No fem cas dels "comentaris sensats" d'en Joan Marc d'anar al bar del Monestir a pasar el matí i ens dirigim a Sant Joan. Arribats a peu de via veiem que està prou mullat però en Guillem en anima i tirem a munt. Som quatre "intrepids", en Guillem i en Joan Marc, la primera cordada i en Joaquim i jo la segona. En Joaquim i jo anirem tota l'estona darrera d'ells.

1er llarg III i IV, 50 metres i bastants parabolts
Surt en Joaquim per rampa fàcil de III fins uns resalts que no presentesn molta dificultat fins un flanqueix una mica forçat a l'esquera per continuar en diagonal també a l'esquerra i despres vertical fins la reunió als peus d'un mur desplomat on ja veiem en Joan Marc fent l'artificial.


2on llarg IV, V, A0e V i IV 30 metres i bastants parabolts
Surto per terreny mes o mens fàcil fins situar-me a sota del mur. Es veu vertical i un xic desplomat. Hi ha molt de canto. Forço un parell de passos i ja no puc mes. En lliure, crec que surtira un 6a. Tiro d'A0 un quatre parabolts fis que ja veig el poder fer en lliure. Despres pujes per un "camp de patates" vertical i molt assegurat fins la reunió.

3er llarg II i III 25 metres i tres parabolts
Surt en Joaquim. Es un llarg molt fàcil que no te cap dificultat, només es'arribar al cim de l'agulla Pam a Pam. Després baixem fin el peu de la segona agulla on els companys ja estana en filantse pel quat llarg.

4t llarg IV/IV+ 40 metres i bastants parabolts
Aquest llarg es maco però una mica antipàtic dons hi han tams una mica bruts que amb el pas de les cordades s'anirà netejant. Sut un altre cop en Joaquim vigilsnt els trams deroca delicada fins que al final trobem una llastra un pel lletja on la passem per l'esquerra per tornar a la dreta per entrar a la reunió.

5e llarg V, V+/A0e, V, III 40 metres i batans parabolts
Surto jo darrera d'en Guillem amb un petit flanqueix a l'esquerra i situr-me  a la vertical de la paret. Vaig en lliure fins un punt on escup enrere... intento forçár però no em surt, faix un parell d'A0 i supero el tram. Despres en lliure difícil però molt assegutat fins que es va arrampant i ja estem al cim.

Ara el dia s'està espatllant per moments i no tarda en començar a ploure. foto de rigor del cim i mig mullats tornem ràpidament al funicular. En pocs moments deixa de ploure i s'arregla un pel el dia. Fem la cervesa al Monestir contents d'haver fet una primera i ja en tim un altre per la "cole". Una via recomenable on només tindem que portar quince cintes i si el nostre grau no es molt bo, estreps. Via dedicada a uns amics d'en Guillem.





En Joan Marc al primer llarg
Començant eñ segon llarg
En Joaquim arribant a la tercera reunió
Els comanys al quart llarg
En Joaquim a l'antipàtic quart llarg
En Joan Marc al magnífic cinquè llarg
Jo apurant el V+
Sortin del tram més vertical del cinquè llarg
Assegurant al Joaquim d'alt del cim
Correm, que comença a ploure!

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.