divendres, 2 de setembre de 2011

via Balbino López Méndez a la Paparra

9 i 10 d'agost de 2011

Feia temps que tenia pensat en obrir una via a Montserrat, en record a un amic de molts anys, amb el que tants i tants cops vàrem pujar per aquestes roques. Amb el company Guillem hem intentat fer una via senzilla, per gent que te poc nivell o simplement per gent que vulgui gaudir de l'escalada sense gaire compromis o pel plaer d'escalar, que si no. Ja dic, es una via sense cap pretensió, només per a mí te un significat "romàntic", el de que el nom del meu company no caigui en l'oblit i qui escali per aquesta via pensi que fa una via sencilla, igual com ho va ser ell. La via en qüestió es diu BALBINO LÓPEZ MÉNDEZ i m'ha servit d'experiència de com traçar un itinerari, el material, la manera d'arribar, de com baixar, d'escollir el millor tram... de netejar la roca! i tot això de la mà d'en Guillem. La vem obrir en dos dies, el primer rapelant i instal.lant reunions i alguns parabolts a cada llarg i algun que altre forat. Al dia desprès, fent-la desde sota vem col.locant els parabolts que faltaven i acabant de pulir-la una mica mes.

Sortirem de la estació superior del funicular de Sant Joan i seguim el camí de Gorros. Tot passat el Gorro Frigi trobarem a la nostra esquerra el camí que baixa al Sentinella, una mica abans de arribar al mirador de Bellavista. Baixem fins el Sentinella, just desprès de passar el Fus o Fusell, a la nostre esquerra, una fita marca la entrada i un camí ens porta en una trentena de metres fins una canal bastant bruta. L'anirem pujant uns altres trenta metres més i ja estarem a peu de via. Un parabolt groc ens marcarà el començament de la via.

1er llarg 35 metres II, III i 5 parabolts.
Comença en Guillem. el llarg es molt fàcil i puja per unes rampes fins atravessar una mena de canal per seguir per una placa vetical però fàcil fins entrar a una mena de canal-feixa on trobem la reunió. En aquest tram de canal vem deixar una corda fixa.


2on llarg 35 metres III, IV, IV+, III i 11 parabolts.
Començo jo. En quest llarg la roca es molt bona oon trobarem un flanqueix a la part superior on tindrem uns pasos força macos i una entrada de reuinió no tan bona degut a la roca, però tot això garantit per uns bons parabolts.

3er llarg un 18 metres III i II i 4 parabolts.
Surt en Guillem i aquest llarg, si volem el podem empalmar amb el següent. Es una aresta on el primer tram es mes dificil i la roca es molt bona. Desprès es va tornant mes fàcil fins la reunió.

4t llarg 25 metres III i 5 parabolts.
Surto jo i el llarg es de les mateixes característiques que el de sota. Val a dir que a la nostra dreta tenim un bon ambient.

5è llarg 20 metres  III, V o Ae, III i 6 parabolts.
Primer en Guillem va optar per sortir per l'esquerra però desprès jo viag opinar que sortint directe de la reunió quedava una llarg mes maco. Despres pujes en tendència a l'esquerra fins sota del resalt final amb passos força difícils pero si no ens veiem en cor sempre podem fer A0e o A1e tan sols son dos passos i ja hi som a dalt del cim.





Espero que us agradi, que com ja dic, es una via senzilla però amb els seus 130 metres aproximadament dona per estar escalant una bona estona. La via no te pèrdua, tant sols has de seguir el parabolts pintats de grog. La baixada la farem caminant desde el cim en 5 minuts escassos fins els cami de Sant Jeroni.
Jo a peu de via
Jo començant el segon llarg
En Guillem al curt tercer llarg
En guillem a la tercera reunió
En Guillem fent els últims passos de la via
El dos, al cim, desprès de dos jornades de "dura feina" sota un solt de justícia

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.