dijous, 27 de desembre de 2012

Escalar en solitari a la via Blava de la Pastereta

24 de desembre de 2012

Aquest dilluns tinc festa i es un dia d'aquells tontos, dons els catòlics i no tant catòlics celebren la "nit de Nadal", jo no celebro res però anem a sopar a casa d'uns i d'altres i així anem passant aquestes... festes. Be, que tinc festa i no se que fer. M'agradaría anar a escalar però no he trobat a ningú per escalar i fa temps que em ronda per l'olla fer una escalada en solitari. Fan molts, però que molts anys que no ho faig i no es que ho fes a sovint, ni molt menys, com a molt ho he fet tres cops. Després de mirar i remirar vies que siguin fàcils (molt fàcils, no fem el burro que la palla va cara i prenguem mal), escolleixo la via Blava de la Pastereta. Cinquanta metres d'escalada real i tota de III, tret d'uns metres del segon llarg que son de IV, en fan decidir per aquesta via.

Surto del cotxe carregat amb el material i dos cordes, una de 10.5 mm i un altre de 9 mm, algunes cintes, no gaires, algun friend, molts mosquetons de seguretat, bagues per fer nusos de Machard i dos reunions... a, i l'estómac ple de papallones!
Faig l'aproximació mirant-me la visible aresta i o mateix en vaig donant... moral. Arribat a peu de via el primer llarg el faig amb la motxilla a l'esquena fins la primera reunió en un bon arbre i allí escampo el material.

La tècnica que faré es la de assegurar-me amb dos nusos de Machard, no se si es bo o no ho es, no hi ha gaires referències sobre escalda en solitari i que siguin fiables. Se que hi ha una "andròmina" que es diu SILENT PARTNER que diuen que va molt be, però que val un "ull de la cara". Jo havia escalat en solitari amb un nus de Prusik i en els ancoratges amb un nus directe de la corda. Ara ho faré igual però, com dic, amb dos nusos de Machard... per si falla un.

1er llarg III un parabolt i 25 metres
Començo l'escalada i passo varius cops la corda per que no s'enredi i em dono uns metres de corda, el suficient , crec, per poder arribar al primera assegurança que està a uns deu metres. Porto també lligat a l'arnes dos nusos de redundància però no ho tinc gaire clar. Arribo a la primera assegurança sense problemes i continuo. En aquest llarg només hi ha un parabolt i podré posar un friend i un pont de pedra. Monto la reunió i rape-lo per la corda que he pujar que està lligada a tots els anclatges que he posat en tot el llarg de corda. Ara toca remuntar un altre cop el llarg sencer i recuperar tot el material fins la reunió.

2on llarg IV i III tres parabolts i 25 metres
Torno a ser a la reunió i faig la mateixa operació que al principi... però hi alguna cosa que no faig be dons per tres cops he de tornar a la reunió perque la corda està trabada. Estic suant com un porc, estic fen alguna cosa malament i se'm treuen les ganes de continuar. Tranquilitza't i pensa Joanet, que fas malament!!! Batua! ja ho veig... la corda que porto lligada a la cintura tindria que ser la que lligui a la reunió!!! Que diferents son les coses des de el terra. Be, solventat l'incident reprenc l'escalada i arribo a la reunió que es el final de la via i on es trova el rappel de baixada. A mi encara em queda baixar el llarg i recuperar tot el material i tornar a pujar fins la reunió.

Com porto una corda de 10.5 mm i de seixanta metres, faré dos ràpels de baixada un cop recuperi tot el material i ja seré un altre cop al principi de la via. Encara que de grau fàcil, no es igual que escalar en solitari que amb el company. De totes maneres m'he trobat segur pujant per la roca sols una mica nerviós per l'experiència però he quedat molt satisfet. He trigat més de tres hores en fer la via. No se si entendreu l'explicació que he fet de l'escalda... accepto tota mena de crítiques, tant de bones com de dolentes i si algú sap d'una tècnica millor, acceptaré el consell de bon grau.

(P.D. Al primer llarg portava dos nusos de redundància però al segon llarg, degut a l'enbolic que tenia, no els vaig fer servir dons em trovabe massa atabalat i vaig preferir no usar-los)
El Serrat de la Pastereta i l'aresta que em disposaré a escalar
L'aresta des de el peu de via
Els dos nusos de Machard
Baixant en ràpel
Pujant el primer llarg per recuperar material i assegurant-me amb el Shunt
La primera reunió
"Mosqueo"... no surten be les coses. Que faig, baixo?
Pujant amb el Shunt el segon llarg
Baixant la via  des de el segon ràpel
Fi de la via... buf, tres hores i mitja d'escalada...

dimecres, 26 de desembre de 2012

Col.lectiva del C.E. Àliga a Montserrat

22 de desembre de 2012
Una bona part de la colla a Can Massana
 En Joan Asín ha tingut la idea de cada dos mesos, mes o menys, fer una escalada col.lectiva per part dels membres del centre en una zona diferent. Desprès del sopar que fem, com cada anys al centre, quedem l'endemà a Can  Massana i la veritat es que no m'esperave l'èxit de la trobada. Vàrem ser una bona colla. Uns quedem al bar Muntanya a Collbató i fem l'esmorzar plegats i un altra part, la més nombrosa a Can Massana a les nou del matí. Poc a poc van arribant els "escaladors", que si m'ho permeteu a part d'us pocs, això sembla una excursió de "l'inserso"!!! Després d'una bona estona de salutacions, comencem a organitzar les cordades i als llocs on anirem. Amb la gent que som invadirem tot Agulles i motxilla a l'esquena comencem a caminar. a les tres de la tarde quedem tos un altre cop a Can Massana per dinar tots plegats amb el menjar que va sobrar del sopar anterior.

En Joaquim i jo decidim anar a fer la via Daniel SA a la Miranda de les Boïgues i també ens acompanyaran la Montse, el Jordi Joan, i el Fèlix. Ells faran una variant de la via i al segon llarg aniran per l'Aresta Brucs. Va ser maco el saludar-nos totes les cordades des de diferents agulles, dons teníem tota la regió d'Agulles envaïda. El dia començava be però a mig matí es va anant tapant una mica i va començar a bufar vent i se'n va treure les ganes d'escalar més però per sort es va arreglar la tarde i vàrem poder fer plegats una via a la Pelada a la dreta de l'Aresta Brucs que no sabem com es diu. Tot seguit pleguem trastos i baixem al punt de trobada que ja fem tard que aquella gent ens deixaran sense dinar!!!
 La veritat es que ha sigut una trobada fantàstica on hem vist gent que feia un munt d'anys que no veiem i gent que també feia molts anys que no escalàvem ho han pogut tornar a fer i de ben segur que repetirem. gràcies a tots per l'asistència i per els moments tan agradables de la trobada i també agraït a la gent que no ha escalat i ha organitzat el dinar.
La gent de l'Aàliga, la millor!!!
El primer llarg de la via
El companys al darrera
El segon llarg
El Joaquim arribant a la segona reunió
El tercer llarg
En Jordi Joan a l'Aresta Brucs
Nosaltres vàrem ser els primers en arribar, no era una cursa, eh!
El cim allargat de la Miranda de les Boïgues
De baixada fem un foto tots plegats
El final del dinar tots plegats


Uns a la Bitlla...
uns altres a la Saca Gran...
uns fent artificial a la Bola de la Partió...
... i nosaltres començant la nostra via a la Miranda de les boïgues

dissabte, 22 de desembre de 2012

Repetició de la via Juan Bala al Montgros de Montserrat

15 de desembre de 2012
Fa temps, en Joaquim em va dir que li agradaria fer la via Juan Bala i aprofitem que fa bon temps per anar-hi. Jo fa un parell d'anys que la vaig fer i em va agradar força. Ens acompanyarà en Vicenç que ja es un habitual de les escalades a Montserrat. L'aproximació la fem des de Can Jorba i tenim, mes o menys, dos hores de pujada fins a peu de via i com anem carregats ens ho prendrem amb calma. En Vicenç renega una mica quan portem la meitat del camí però sense adonar-nos, com ja dic, en menys de dues hores estem al peu de via.

1er llarg 6 parabolts de 8mm, V+ en 25 metres.
L'altre cop encara no m'havien operat de la clavícula i en va costar força el llarg i ara vull provar que tal va. Comença vertical i amb molt bon canto, petit però bo i poc a poc en van sortint els passos sense tindre que agafar-me a cap seguro. Entre el primer i segon parabolt hi ha un pas, que per mi es v+, molt finet però amb decissió, surt. Quan portem uns 15 metres la cosa es torna més fàcil fins arribar a un ressalt a la nostre esquerra. Sembla més difícil del que es i resolt el pas de seguit arribem a la còmoda reunió.

2on llarg 6 parabolts de 8mm, IV/ V i 30 metres.
En Joaquim surt recte amunt de la reunió fins un ressalt i va fent amb un grau de IV. Es un llarg plaent d'escalar fins que gairebé arribant a la R2 hi ha un pas de V-.No ho sembla però et trobes en una placa no molt vertical, pero llisa on tindrem que buscar la pressa més adient per fer el pas. L’entrada a la reunió es un xic trencada però fàcilment arriben a la segona reunió.

3er llarg 5 parabolts de 8mm, IV i 30 metres.
El tercer llarg no te cap misteri, més fàcil que el segon i la roca que ja no es tan bona com als dos anteriors. Surto de la reunió recte seguin els parabolts fins un ressalt que el tenim a la dreta. Després tot recte i passats dos parabolts més ens decantem clarament a l'esquerra on trobarem la reunió en un replà molt còmode.

4t llarg 2 parbolts de 8mm rampa de II i un resaltet de III- i uns 35 metres.
Ara li donem l'oportunitat de fer de primer al Vicenç. Es un llarg molt fàcil on no trobarem cap problema de dificultaton on tenim que arribar fins un bosc uns metres abans d'arribar al cim on muntem la última reunió.

Al mateix bosquet pleguem material i pugem caminant fins el cim allargat del grandiós Montgros. Mirador excepcional de Montserrat on ens trobem al mig de la muntanya. Mirant a llevant i a ponent veiem tota l'extensió de Montserrat i a migdia com el sol es reflexa en la Mediterrània. Un dia excepcional, amb fort vent i un cel blau on hem gaudit de l'escalda i de la companyia dels amics. Ara toca la tornada caminant per la via normal de pujada al Montgros i un cop arribem al cotxe ens acostarem a veure els nostres amics del Bar El Rincón a l'estació inferior de l'Aeri de Montserrat i farem un bon àpat i donem la jornada fer "finiquitada"
El Montgros amb els Plecs del Llibre
El Vicenç al primer llarg
En Joaquim al primer llarg
El segon llarg

El mateix moment desde diferents punts
Vistes de Sant Jeroni des de el cim
El cim del Montgros amb la Roca Plana dels Llamps i els Ecos
Vistes de Montserrat a ponent

divendres, 21 de desembre de 2012

Caminant per la Terra Alta i pujada a Les Roques de Benet

8 de desembre de 2012

Les Roques de Benet desde l'entrada als Ports
Quatre dies de festa? Nosaltres no els tenim. Per que no es digui que no marxem de pont/aqüeducte encara que només sigui dos dies, marxarem! Un lloc que ens agrada i es molt tranquil en aquesta època es el poble de Sant Carles de la Ràpita per terres de l'Ebre. Hotelet moooolt barateeeet que com estem fora de temporada i tanquen ens han deixat un apartament en lloc d'una habitació i ens farem l'esmorçar i els sopars nosaltres... com diu l'LP de Supertramp: Crisis? what crisis? i qui no es conforme es per que no vol (o no el deixen, que això es pitjor).

qui diu que hi ha crisis?
He convençut a la Cristina, ja que estem per eixes contrades, anar a pujar les Roques de Benet, que jo no he pujat mai, ni escalant ni caminant.

De bon matí marxem de Sant Carles cap a Horta de Sant Joan i un cop dins el Parc dels Ports deixem el cotxe al trencall de la pista que puja a les roques de Benet. En bon punt comencem a caminar veig un trencall d'un camí que sembla que puja a munt. Decideixo prendrem que serà millor que pujar caminant per la pista que es molt monòtona. el camí es bonic i fàcil de pujar i clarament veig que ens anem allunyant de la vista de les Roques de Benet. El "raro instinto del hombre blanco" comença a rutllar i intueixo que aquest camí anirà a parar a d'al de la pista i així es. En menys d'un hora arribem a la pista i nomes tindrem que seguir-la cap a baix i en un quart d'hora arribem on comença la pujada del nostre destí. Fa molt de vent i el dia no es bo del tot. Hi han clarianes i núvols. Prenem la pujada fins el coll on trobem la canal de pujada. Aquí si que bufa el vent de valent i hem d'anar en compte de no sortir per l'aire! La canal de pujada es molt fàcil, sols tenir en compte que hi ha molta pedra suelta. Un cop dalt de la canal seguim el camí que hi ha a la nostra esquerra que ens durà en poc de mig hora al cim de les Roques d'en Benet que sembla ser que l'anomenen el Castell a 1.007 metres d'alçada. Des d'aquest cim la vista es grandiosa, els Pirineu al lluny, les Gronses a sota i al sud l'imponent Cap de Gos. Ens estem una estona al cim, poca per que fa un vent fort i gelat i de baixada en una petita balma fem un moç. Un cop hem omplert el pap ens dirigim per una canal de baixada fins el Cap de Gos. Un cop arribats al punt intento mirar si hi ha un camí de baixada (no porto mapa de la regió!!!!) per poder tornar per un altre lloc però un "manyos" que passen per aquí ens diuen que ells creuen que no hi ha cap camí endinsar-nos a la "brava" pel bosc fins la pista que es veu a sota no es gens recomanable. En vistes de tot això decidim tornar pel camí que hem fet i tornar de nou al cotxe. De baixada prenem la pista ample on hem deixat el cotxe i d'aquí carregarem aigua a la font i en anirem a Horta a fer un altre àpat... i l'endemà ja veurem que fem.

La pujada pel camí que no coneixem

Les Roques de Benet ara des de el camí bo

La canal de pujada

Al mig de la canal

El final de la canal

Les roques del Cap de Gos

Les roques del Cap de Gos i... el gosset d'atura

El cim de Les roques de Benet

Les Gronses i l'Embut des de el cim

Vistes de la part opasada

Al peus del Cap de Gos

La Capra hispana al cim!!!

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.