dijous, 1 de març del 2012

Regió dels Ecos Agulla Veïna del Musclet via Albert Masó

26.02.2012
Avui ens decidim per anar a fer una via dels Masó, la Albert Masó a la Veïna del Musclet. Serem en Guillem, en Joaquim i jo. Sempre habia sentit a parlar d'questa via (poc) en que la baixada no era molt clara i també l'aproximació. Be, sortim del Bruc i agafem la pista que ens durà a la Masia del Castell i d'aquí al Clot del Tambor, gran explanada plena de còdols i unes quantes oliveres, on dexarem el cotxe. Llavors prenem el camí a la Cova de l'Arcada sense tenir molt clara l'aproximació i prenent com a referència la Roca de la Proa, deprés de forta pujada arribem en aquest punt. Veiem que no toca el sol, es cara O però sembla ser que no farà fret... anàvem molt contents camí de la via! Segons la ressenya que portem, tot just passada la Tonsura, trobem la canal equipada que ens durà a la feixa superior. "Deunidó" la canaleta!!! ens ha costat d'arribar però ara be lo bo... Anem seguint la feixa al costat de la paret de la Proa fins que arribem a la R0. Sota nostre tenim un bon pati, al voltant d'uns trenta metres i veient com està, optem per treure la corda. Començo jo i no en fa gràcia, terra, pedres soltes, molta planta i... una corda que sembla tant podrida que fa cosa d'agafar-se. Per entrar a la reunió tinc que fer uns passos de flanc plens de terra i plantes... i el buit a sota meu. Li dic als companys que no m'agrada gens, que que fem? Em responen que pinta malament la cosa i millor baixar. La qüestó es que en fa mes "pal" tornar enrerre, que arribar a la reunió. Ja més tranquil a la reunió veiem el que seria el primer llarg, engrescador com lo de sota! En Guillem veu dos espits i jo dos pitons i diem que com que ja hi som aquí, ho intentarem. Aquí relato "l'aventureta" de la pujada... i la de baixada, que no es menys!

1er llarg V AOe tres espits i quatre pitons en 25 metres
Comença el valent del Guillem (jo m'he destrempat) Puja com només ho pot fer ell, per un diedre, brut, roca relliscosa i trencada, on tota l'estona el sentim renegar. A mig diedre, posa un friend i un tascó, junts per poder arribar a un pitó que ens situarà al cim d'una aguelleta petita amb el nom de "formiguetes". Després per placa, també trencada, arriba a una reunió d'un arbre, on no s'atreveix a moure's ni un pel per no llençar més pedres. Tirada, guarra, guarra de debó. A la ressenya posa que la tirada no esta malament... ves per on!

2on llarg V-, IV dos espits i 15 metres
Com porta la corda en Guillem, diu de continuar ell i ara ens situarem a una bonica aresta amb roca de "película" on ja comença a tocar el sol. Surt de la reunió on hi ha una corda fixe per arribar  a la paret, dons el terra es desmorona tot. Passet finet assegurat per un espit i després flanqueix a l'esquerra fins arribar a una bona i còmoda reunió.

3er llarg IV, V, IV+, V un pont de roca i cinc espits, 25 metres
Ja estic més animat, dons sembla que la cosa "rutllar" millor i em demano el tercer llarg. Tot una aresta amb un ressalt força vertical amb roca fantàstica i una entrada fineta a la reunió ens fa gaudir, ara si, d'aquesta via.

4t llarg IV+, V- i IV dos claus i dos espits en 20 metres
Ara surt en Joaquim amb la mateixa tònica que el llarg anterior. Bona roca i passets finets, tot i que la entrada a la reunió, la roca es un pel trencada. Reunió en un arbre una mica trencat. D'aquí fem un cambi de reunió anant un metres a la dreta, molt fàcils, caminant fins uns arbres on farem la reunió per atacar el cinquè i últim llarg

5è llarg V+, IV, III i II dos espits i un pont de roca i 40 metres
Comença en Guillem enfilant-se una mica a un arbre fins arribar al primer espit que està força lluny. Després, més fàcilment pujem per aresta cimera un pel trencada fins que arribem al cim caminant. No hi ha reunió al cim. Mentres en Guillem pujave, en Joaquim i jo mirem i remirem la ressenya i no tenim molt clar (gens) per on baixar... be ja decidirem al cim.

Ja som tots tres al cim, fem foto de rigor i... au! companys, per on baixem? Les ressenyes que portem cada una diu la seva. Una, la més fiable, diu que abans d'arribar al cim hi ha una savina  prou ferma amb una baga i un maion, on ens portará a les reunions de sota i baixarem per la mateixa via... veient la savina, no ens fa el pes. Es un arrel que es mou i sota tenim "timba". A la fí, decidim baixar fent un rapel d'una savina vella, on hi ha unes bagues amb maion que ens durà al coll E. Després del rapel baixem per una canal infecta de punxes i vegetació fins el coll de la Proa. D'aquí, com podem i ens deixen les herbes amb punxes, baixem per un altre canal, que sembla que ningú hagi baixat mai, fins un arbre gros on fem un altre rapel de 30 metres fins la R2 de la via. D'aquí un altre rappel fins la R1, em d'anar amb molta cura dons cauen pedres a tort i dret i les tenim que esquivar com podem dons no hi ha gare lloc per protegir-nos. Ara si, ja només ens queda un últim rappel de 35 metres volat, fins el terra i ja em puc asseure al terra, a tenir un "infart"...

A vore... la via no està malament, la part de dalt, però arriba-hi i baixar-la, no s'ho val. Només la recomano per a romàntics, aventurers i tot terreny de la muntanya i com diu en Joan Marc: TENGUI I NO VUELVI!!! que ja m'han vist prou en aquesta via.

En Guillem, al cutre, però cutre de debó, primer llag
El mateix Guillem al segon llarg
Jo, gaudint de la roca al tercer llarg
En Joaquim encarant el ressalt del quant llarg
En Guillem al ressalt del quart llarg
Els companys a mig tercer llarg
Jo a prop de la cinquena reunió
Per que riu en Joquim, si hara hem de baixar? Ell sempre riu!

4 comentaris:

  1. Felicitats per la via, hi haurem d'anar, sembla força interessant. Salut i a tibar!!!

    ResponElimina
  2. Una bona aventura! ja havia llegit fa molt de temps una piulada en que explicàven les aventures per pujar i sobretot per baixar!! veig que la cosa continua igual!! quan hi vagi ja estic avisat, però som masocas i ens agraden aquestes "aventures" no? Enhorabona per continuar endavant!!

    ResponElimina
  3. TENGUI I NO VUELVI!!!

    Això em pregunto jo, que coi estaré pensant que estic rient? (m'estaré enfotent d'alguna cosa?)

    AL MAL TEMPS BONA CARA!!!

    Je, je, je, je.

    Quimet

    ResponElimina
  4. De cim si baixes en direcció Nord, quedes a un collet que surt una canal amb diagonal cap a baix, uqasi al final de tot ja d'amunt del cingle continues direcció al Cavall del Bruc i el caos de l'Arcada.

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.