dimarts, 13 de març del 2012

Via ANAHELS PETRIFICATS al Mur Encaixonat

11.03.2012

Quedo amb en Guillem i també s'afegeix a ultima hora en Xas, per anar a Montserrat. Imaginave un diumenge suau, dons la idea era anar tranquilament a Gorros i fer un parell de vietes... total que s'ens allarga un pel massa l'esmorzar al bar de Collbató i en Guillem diu que ja es tard per pujar a Monestir i de sota la màniga es treu una ressenya, com que treu un As... la Anhels Petrificats, ficada per enllà unes cingleres proc de la Cova de l'Arcada. "Pues buenu", farem cas del "seny i l'experiencia" de l'Oncle. Portem la ressenya (l'unica que hi ha) del blog d'en Jaumegrip.

Prenem cami cap a la Cova de l'Arcada i ens trovem un munt de gent... amb un munt de gossos, al menys eren sis o set (els gossos), que no paraven de passar-nos pel costat a munt i abaix... no es cansen aquests animals! Arribats a la cova ens separem de la munió de gent i gossos i seguim un cami que diu que porta al refugi d'Agulles. No l'hem fet mai aquest camí i mira per on, ens dona una mica d'alicient. En poca estona arribem a peu de via i ja divisem per on va. Es un llog sol.litari i molt encaxonat, fa molt bona temperatura, via curta... però dels Masó.

1er llarg V i A1e/V+ uns 11 parabolts de 8mm i dos claus en uns 35 o 40 metres
El "valent" del Guillem, tampoc es que pregunti gaire, demana cordes i... cap a munt. El començament es força fi i costa arribar a les assegurances i s'ha d'anar una mica en comte amb la roca. Després de superar quince metres inicials força fins, ens trobem en que passem a l'esquerra, en una mena de feixeta on ens ajudem per una corda fixe que ens dú al començament d'un artificial bastant treballós. Passos llargs i quan le dificultat ens ho permet surtim en lliure, difícil i plé de sorreta de la reunió. Muntem la R d'un arbre grouxut i d'un parabolt.

2on llarg III (?) IV, IV+, V, V+/A0e cinc parabolts de 8mm i uns 30 o 35 metres
Sense deixar-me reaccionar, arribo a la reunió i en Guillem ja em diu per on va la via, que no m'entretingui gaire! Com "abduit pels marcianus" prenc material, em passan una corda i... redeu per arribar a la xemenia hi ha una catifa d'aritjols... i una mica vertical. A vore com m'ho faig. Com puc, rellsicant de peus i agafant-me a la roca de l'esquerra no arribo a un arbre gruixut per poder assegurar-me. Prenc un manyoc d'aritjols (puntxant-me la mà de valent) i aconsegueixo arriba-hi. Llaço una baga i devant meu tinc un empotrament prou franc. Pujo com puc, donç la motxila emb molesta. Arribo a un parabolt, continuo, mig per placa, mig en diedre fins sortir de la llastra i continuar per un esperó. Superat això, em trobo que no se per on anar, trec la ressenya i m'indica un flanqueix aeri a la dreta i molt lluny, però molt lluny, un sol.litari parabolt. Poso un tascó en el flanquix i llaço un arbre gruixut mig mort més amunt. Es difícil tot això i tinc la boca seca! Per arribar al sol.litari parabolt l'única opció es posar-me d'empeus damunt una savina... i tampoc arribo! He d'escalar per arribar a "xapar-lo". Veig un forat i poso un friend, continuo, trobo una fisura, i un altre friens que entra a caldo i amb un passet més ja estic al parabolts. M'agafo i descanso. Només en resten un tres metres i ja soc al cim de la cinglera. Reunió en una sabina i m'axaranco al terra... m'ha fet suar aquest llarg.

Ja som tots tres al cim. foto cimera de rigor i pleguem trastos que ara toca baixar. Per tobar el camí fem un munt de voltes sense treure'n l'aigua clara. A poca distancia veiem que estem a prop del camí d'Agulles i seguim tota la carena fin el punt on trobem el camí. Ara només tenim que seguir vers el Coll de Porc i en bon punt arribem al Torrent del Lloro, el seguim fins el final. No habia baixat mai aquesta part del torrent i l'he trobat força maco. Tot baixant, pasem la Cova de l'Arcada i en qüestió d'un hora tot plegat arribem al cotxe i de cap al Bruc a remullar la garganta amb unes "clares"... jo un "acuarius".

Via "Massonica" per exelència amb passets curiosos i una experiència nova: escalar per aritjols! Via per aventurers de la muntanya. Un altre via per la cole.

El lloc on es trove la via
La catifa d'aritjols, l'arbre, la xemeniea i jo
En Xas al peu de la xemenia
En xas sortin de la xemeneia
En l'aeri flanqueix...
El últims metres de la via
El "Trio Los Panchos"

2 comentaris:

  1. Un segon llarg amb sorpresa oi Joan! els Aritjols de l'¡inici no són res comparat amb la sortideta que ens preparen els germans Masó! La baixada nosaltres la vam fer abans, per un corriol que s'endevinava a la dreta abans de trobar el camí.
    Enhorabona a tota la colla!

    ResponElimina
  2. Je, je, Je,

    De quina m'he lliurat eh?

    Salutacions

    Quimet

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.