dimecres, 8 de febrer de 2012

Sol i neu entre els còdols de la Serra l'Obac


 04.02.2012
La persona que em va convèncer per sortir a escalar, en Guillem, al final no va poder venir i el Joaquim i jo no les teniem totes degut el fred que feia. Ja de camí a Sant Boi ja m'hen adono que avui no "seria un gran dia". Parlant amb el Joaquim, li dic d'anar a Sant Llorenç del Munt i podriem fer la via normal del Cavall Bernat, altrament dit (carinyosament) "el Burret", així en Joaquim s'estrenaria amb la caracteristica i especial roca de Sant Llorenç. Arribats al punt on es deixa el cotxe, val a dir que sempre em costa trobar el lloc i em perdo de mala manera per aquesta maleïda urbanització, sembla que el temps es mantindrà. Estem a +3º i tot plé de neu. Ens posem els "trastos" i comença a bufar un vent que s'ens gela, fins i tot, les idees. Començem per l'entrada del diedre i ja veiem que no farem res. Tenim les mans i el peus gelats, retirada!

Ja que estem aquí, li dic d'anar a la vessant oest de Sant Llorenç, a la Serra de l'Obac, on un cop vaig veure en el Vertex nº 227 un artícle d'aquesta zona (he estat previsor i porto a la motxilla la resvista) i m'hi vaig acostar per donar-li una ullada, a veure si tenim possibilitats de fer algo, si més no, de donar un cop d'ull. Reprenem la carretera al Coll d'Estenalles i passat el km.11, trobem a l'esquerra l'aparcament de l'Alzina del Salari. Està tot nevat però hi ha lloc. Prenem les motxilles i enfilem per una, sortosament abandonada, urbanització. Trobem el camí plé de neu i en 20 minuts, arribem al Coll de Tres Creus. Prenem llavors el camí cap el Coll de la Tanca i de seguida tenim devant nostre les primeres roques, La Foradada i la Cinglera del Setrill. Fa un sol espatarrant i molt fret però la temperatura es millor que abans. Mirant les ressenyes, ens decidim per la via Reyes a la Cinglera del Setrill. La roca es... com us ho diria, especial, s'ha d'estar acostumat a escalar per aquestes contrades per tenir confiança. Be, la via que hem escollit es molt fàcil però no la coneixem i ni sabem si te assegurançes.

1er llarg III net i uns 15 metres en travessia
Comença en Joaquim però no troba la reunió i de seguida m'adono que no anem be i veig la primera reunió que està a la cornissa de sota. Desgrimpada i tornem a començar. Ara sí, travessia a la dreta, la ressenya posa II però nosaltres li donem III. La roca te l'has de mirar amb "carinyu". Reunió de dos espits nous.

2on llarg IV dos espits i uns 30 metres
Surto jo fen uns pasos una mica delicats de roca discreta, salvant una placa fins un replà on trobem un espit. Passo per la dreta d'una savina on puc col.locar una baga i més a munt, en un ressalt trobo un altre espit. Pujo recte, ara la roca es mes bona, fins una llastra on puc posar un pont de pedra. Flanqueix a la dreta i un altre ressalt. Aqui la roca no es gens bona i està molt bruta. Es una mena de diedre canal on poso un friend gros i una baga en una savina i fent un ultim pas arribo a la reunió del cim de la cinglera, en una alzina grosa. Està tot plé de neu. La ressenya diu que es baixa per llevant per una canal fins el camí però tot es plé de neu i ho tenim una mica "magre" i decidim baixar, fent un rapel de 40 metres, desde l'alzina fins el camí. El paissatge es maquíssim i fetes les motxilles anem fins la singlera de la Porquerissa per donar un cop d'ull. Després retornem el camí fins l'aparcament i ens tornem cap a Terrassa a veure si trobem un lloc on fer un mos, dons tant de fret, en ha obert la gana!

Estrena del Joaquim a la peculiar roca de Sant Llorenç de Munt i nova via per la cole. Al final, sí que ha pogut ser "un gran dia"

A peu de via.
La foradada desde la cinglera del Setrill
Ara si que em trobat la via!
El segon llarg
En Joaquim al segon llarg
Cim!

El camí tot nevat
El Turó de la Pola
El Paller desde el cim

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.