dissabte, 25 de febrer de 2012

El Montgròs + Roca Plana dels Llamps

19.02.2012
Aquest cop pujarem el Montgròs, que jo recordi, per un lloc on no l'he pujat mai i serem uns diset "xirucaires". Sempre que he fet el Montgròs, sigui escalant o caminant, m'he mirat la Roca Plana dels Llamps amb la seva aresta ensisadora i fàcil, però aèrea, i sempres per una raó o altre, sigui per fret o mal temps no l'he pujat mai. Ara tenim una excusa i en Joaquim i jo pujarem una mica de material i un parell de cordes i un cop arribem tots al Montgròs ell i jo intentarem l'escalada d'aquesta altívola roca.

La pujada al Montgros la farem desde Can Jorba passant per la Palomera fins el Coll del Mosset. Despres amb forta pujada arribem a la Coma dels Naps de Dalt i travessant cap a llevant arribem al Coll del Montgròs. Hem trigat 2 hores i 30 minuts, no està malament per la colla que som. Un cop feta la foto de cim, en Joaquim i jo prenem els trastos i cap a la Roca Plana! No portem ressenya però sembla bastant llogica. Per arribar a l'aresta em de pujar un pedestal força dret per situar-nos on pròpiament comença la via.

1er llarg (el podem considerar un llarg) IV net i 10 metres
M'enfilo a un arbre entre el coll del Mongròs i la roca Plana dels Llamps. Pujo amb la motxilla a l'esquena i en "bambes" i un cop al mig m'hen adono de que es més difícil del que sembla però com que ja estic ficat, segueixo a munt. Arribo a una sabina i li llenço la corda al Joaquim que pujarà millor i més segur.

2on llarg III i IV-, un parell de burin vells un al costat de l'altre i 35 metres
M'enfilo pel bell mig de l'aresta fins un ressalt que el superem per la dreta en plena timba per la cara est. Podem posar algun friend o tasco. Aquí la roca no es molt bona i s'ha d'anar amb compte però es fàcil. Arribo a dos buris vells i momto R pero si pujem una mica més, al final de l'aresta poder munar la reunió més còmode en el rapel.

3er llarg II i III neta i uns 25 metres
Seguim per l'aresta, ara molt ajeguda i trencada fins un ressalt que el superarem per l'esquerra amb una bona timba (ull a la roca!) on arribarem al cim.

Els companys, desde el Montgròs qon estan dinant, ens miren i fan fotos. Be, ja hem pujat la Roca Plana dels Llamps... no crec que la torni a pujar aquesta roca dons la veritat esta força lluny i es ina escalada prou fàcil. Ens ha costat més "carretejar" la motxilla i rapelar la via que fer-la p`erò com a experiencia es bona i una via més per la cole. Mestre rapelem els companys aniran baixant que nosaltres ja els enganxarem i acabts de rapelar, en Joaquim i jo ens disposem a dinar dons ja tenim gana. Acabats de diunar reprenem la baixada, i a la Canal de Migdia, ens retrobem tots de nou per seguir el Camí del Francesos fins a Can Jorba. després "cafetons a la Viña Nova i tots cap a casa, que per a mi, entre l'escalada del dissabte i la "maxacada" d'avui he quedat fet pols!!!

La Gemma i la Cristina
La Lluisa, La Roselyne a l'esquerra i l'Esteve a la dreta
Forta pujada a la Coma dels Naps de Dalt
En Pol i en Biel baixant una petita canal equipada amb una corda
Tota la colla (menys jo) al cim del Montgròs
Escalant la roca Plana dels LLamps

En Joaquim al segon llarg
Els dos, petits com formigues, al cim de la roca

dimecres, 22 de febrer de 2012

La Pastereta, via Petit Four

18.02.2012
Fa temps que tenia arraconada la via que va obrir l'amic Joan Asín i això no es molt just, però sempre la deixavem... per un altre dia! Total que en Guillem, per variar, ens esperona a tot "escalador mediocre" per "e-mail" per veure qui pot sortir a fer una matinal de dissabte. Serem una colla, entre gent de la UEC de Sants i del C E Àliga, cinc. En Guillem, el Víctor, el Raimon, el Joaquim i jo. La conversa a dins del cotxe es: que fem, on anem? En Guillem, a dins el cotxe, te una carpeta plena, però plena de ressenyes i diu que en el bar, esmorzant, ja decidirem. Per l'autopista, arribant a Collbató, veig de refiló el Serrat de la Pastereta... i se m'encén la llum! Podriem anar a fer la Petit Four? Dit i fet. Acabats d'omplir el pap, ens dirigim a la via. No portem ressenya però la tinc molt present a la memòria i crec que son dos llarg, l'ultim molt difícil.

Farem dos cordades, els de la UEC al devant i el de l'Àliga al darrera. Ara explicaré la nostra experiència.

1er llarg IV+ i IV quatre parabolts i una savina i 35 metres
Comença en Joaquim per una petita rampa fins situar-se al devant d'un desplom on tenim una savina amb una baga. El llarg es veu força dret i amb els bolts molt separats. Aquest pas de la savina es molt "burru", Tens que superar-te de la baga o de la savina i "fotli cap a munt". Tot segit, en tendència a la dreta, trobem el primer parabolt. La roca es de molt bona qualitat i el llarg ja no es veu tan ferotge. Només arribant a la reunió, (on ens espren els companys) la roca es bastant bruta degut, crec, que està molt aprop d'una canal.

2on llarg V+ A0e V i IV sis parabolts i uns 35 metres
Quan arribo a la R, en Víctor ja es al final de la via i m'èstic una estona mirant com pujen en Guillem i en Raimon i la veritat, no es que vagin molt sobrats! Em fa l'efecte que serà "dureta" la tirada. Be, tenint una distància de seguretat començo. Per arribar al primer parabolt ja et costa el seu, i els seguents igual. Mig en lliure i mig en A0e arribo, crec que al terce bolt i aqui comença el ball. No puc arribar-hi al proper. Les preses bones son molt a munt. Trec l'estrep. No em serveix de res! Em pillo del "fifi" a la xapa i trec cul en fora. Carai, la presa que imaginave no es bona! Com puc (no se encara com) poso un peu a primers i enganxo una presa petita... ui, ui, ui... m'ha anat d'un pel!! Es dur això, supero el pas tremolant i suant i arribo a una còmoda plataforma terrosa on em diuen els companys que un pel més amunt hi ha un parabolt. Com que encara en fan figa les cames (i els braços) poso un friend en una llastra i tot seguit segueixo amb passets finets fins que mimba la dificultat i arribo a la reunió on els companys ja monten el rappel. Asseguro al Joaquim i de seguit, ja som tots cinc a la reunió.

Baixem per la mateixa via, que amb cordes de 60 metresk, s'arriba al terra sense cap problema... i ara, per unanimitat, ho remullarem amb unes "birres" a Collbató. Renoi, quina via per haber-la obert en sol.litari l'amic Joan Asin, sobre tot el segon llarg. He vist en alguns blogs que li donen 6a al segon llarg... jo, com soc d'un altre planeta, no se el que es això...

Demà, en Joaquim i jo tornem a Montserrat, a pujar el Montgros amb una colla de gent. Bes per on, serà un diumenge "xiruqueru" i que si surt be, tindrà sorpresa final. Au, una altre via per la cole.

En Guillem, capdevanter de cordades
En Joaquim al primer llarg
En Joaquim arribant a la R1
En Víctor en plena feina del segon llarg
Jo, trampejant com puc, els pasos més durs del segon llarg
En el tramp final de l'ultim larg

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.