dimecres, 18 d’abril de 2012

Aresta Brucs a la roca del Dumbo (Miranda del Setrill)

14.04.2012

Aquesta via fa anys que la vaig fer, seria cap el 1991, però ja la coneixíem, i ens donava molt de "cangueli.lo" anar-hi, per les poques assegurances que havien. Pepe el Chino, que estave aquell dia pel refugi ens va convèncer per anar amb ell. Després l'any 1996 la vaig tornar a repetir amb l'Alfred Ruiz, el Chufi i des de llavors no la he tornat a fer. Ara, de fet, continua igual amb les mateixes assegurances, però amb algun "parabolillo", només tres, que et donen una mica més de confiança. Es una Aresta Brucs per típica, pocs segurus, passatges verticals i roca generosa, on podrem delectar-nos d'una escalada curta però intensa.

Quedem en Joaquim i jo i la intenció era aprofitar i fer més agulles però un núvols amenaçadors i un vent gelat com un crit en la foscor, ens va condicionar a marxar en acabada la via.

1er llarg II i III neta uns 20 metres
Començo jo el primer llarg. Es una rampa fàcil, on puges en diagonal ascendent cap a la dreta fins un relleu molt a prop den arbre. Pel mig podem posar un friend del nº 2.

2on llarg IV, V, IV+ i IV un parabolt i un pitó vell en uns 30 metres
Sort en Joaquim de la reunió en flanqueig ver un gran merlet on podem posar una bona baga. Després vertical ment amb passos finets arribem a un parabolt. Aquest tram es un pel exposat dons entre el merlet i el parabolt ens separen uns sis o set metres. Desprès, també molt vertical, arribem a un pitó vell ala nostra esquerra per seguir recte fins la reunió al bell mig de l'aresta.

3er llarg IV, V, IV, V i IV dos espits un parabolt un burí doble i un pont de pedra en uns 30 metres
Surto de la reunió amb un bon "pati" als meus peus tot intentant cercar un espit abans del gran merlet. Arribo al merlet i veig que hi ha un parabolts per sobre d'ell. M'he de posar damunt del merlet i així puc xapar tranquilament l'assegurança (al costat hi havia un burí petat). El pas es finet i vertical. Després arribes a una mena de cornisa on hi ha vestigis d'una antiga reunió (això no ho recordo) amb dos burins vells. Els xapo i ho veig mes clar per l'esquerra. No es fàcil el pas, però me'n surto. continuo recte i arribo a un espit vell que no el veig des de sota... quina alegria! Segueixo i al poc, en una fissura trobo una baga en un pont de pedra. Flanqueig a la dreta i arribo fàcilment al avant cim. Bufa molt el vent i comença a caure gotes, això no acabarà be.

Quan arriba en Joaquim te les mans gelades i donem la jornada per acabada. M'ha semblat a poc l'escalada dons m'he anat animant i ara el temps m'ha tallat el rotllo... En fi, ja trobarem dies millors però amb el Joaquim hem gaudit d'una escalada magnífica.

En el primer llarg intentant posar un friend
El Joaquim al vertical segon llarg
Jo, guaitant, si veig un seguro al tercer llarg
En Joaquim al mig del tercer llarg
El Joaquim arribant ala reunió del cim
Fotomatón a dalt del cim

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.