dimecres, 13 de juny de 2012

El Montarto d'Aran (2.833) o com fer el somiatruites

9/10.06.2012


En Viçens, en Joaquim i jo, mirant fotos d'altres anys, per aquesta mateixa època, veiem  que havia neu a la Canal W del Montarto... però teníeu que haver vist la cara dels tres "somiatruties" al arribar al Refugi dera Restanca i veure el corredor més pelat que el meu cap. Sort que la patejada des de l'aparcament del cotxe fins el refugi, no va ser gran cosa, això si, carregats amb piolets, grampons, corda i ferralla variada per la canal, vàrem passejar el material fins el refugi... "corramos un estúpido velo"

El Montarto és un dels cims clàssics de la Val d'Aran, que per diferents raons, no l'he pujat mai. Sigui per mal temps o per cambi de plans, ha estat un cim que l'he deixa't sempre per altres ocasions. La seva vista des de Arties es esvelta i captivadora i aquest cop, amb permís del temps, ens tocarà fer-lo per la via normal.

Dissabte deixem el cotxe al Pontet de Rius i carregats amb tota "l'artilleria" i amb 50 minuts arribem al refugi de la Restanca a 2.010 metres d'alçada. Sopem a les set del vespre... i a les deu de la nit ja estem ficats al "sobre". A les set del matí diana que ens tenen l'esmorçar preparat... a mi es que la "nocilla" i els "melindros" amb suc de taronja industrialitzat, no en fa el pes, però... Sortim a les vuit tocades, amb un lleuger vent i uns núvols un tant amenaçadors i anem guanyant alçada els tres "sumiatruites" fins arribar al coll d'Oelhacrestada a 2.475 metres. En aquest camí, tenim la visió frustrant del corredor W tot pelat de neu, només una mica a la part intermitja.. des d'aquest coll, veiem l'estany des Monges en part cobert per la boira donant una visió semblant als fiords noruecs (això en va semblar a mi). Voregem les estriacions del Montarto cap a l'est i enfilem tot recte a munt en direcció N fins el Coll de Montarto per llocs amb pendent de neu i per camí. Un cop al coll tenim davant nostre la mole del Montarto i al fons la Val d'Aran i tot el Pla de Beret. Els núvols corren de valent i ens preparem per pujar l'ultim troç del famós cim aranès. Em trigat tres hores justes en fer cim, cosa estranya doncs marca això des de el refugi. Foto de cim dels tres... "alpinistes" i ens posem a raser d'unes pedres per que no ens toqui tan el vent i jo aprofito per menjar-me mig fuet que la "nocilla" ja la tinc a la punta dels dits dels peus. Comencem a fer cap al refugi i a les dues de la tarde ja som un altre cop al refugi. Recollim el material, paguem la pensió i en poc més de mig hora ja som un altre cop al cotxe. Ara, cansats i famolencs anirem a Vielha a fer un mos i de retons cap a casa.

Be, ja no puc dir que no he fet el famós pic del Montarto, encara que sigui per la normal. ei, des de el cim la vista es espectacular, llàstima que el núvols ens tapessin part de la visió, però es el que te la muntanya i qui no es conforma es per que no vol. Aquí teniu tot un seguit de fotografies per anar mirant-les.

... Me'n vaig a peu, el camí fa pujada
i a les vores hi ha flors. (Joan Manuel Serrat)
El Refugi dera Restanca
A la dreta la canal, peladeta, peladeta de neu!
All fons el Coll de Oelhacrestada
L'Estany des Monges
En Vicenç a les pales de neu
Mes pales de neu
El Coll de Montarto
En Joaquim i la boira
El Petit Montarto des de el cim principal
Ja som al cim!
L'altímetre tota l'estona va marcar correctament... molt curiós
Els llacs dera Restanca i més a munt el Lac de Mar
La Vall d'Artiés des de el cim del Montarto
Un Trypocopris vernalis que vaig trobar pel camí
Arribant al refugi
Travessant la presa, de camí al cotxe

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.