dijous, 21 de juny de 2012

Via Stromberg al Gorro Frigi

16.06.2012

Ja som de ple a la canícula i es època de passar calor, molta calor escalant i per això en Joaquim va pensar en fer la via Stromberg al Gorro Frigi. Es una via que no la he repetit doncs farà uns nou any que la vaig fer i recordo que eren burins. Ara estàs reequipadeta amb parabolts pel mateix aperturista i que tindrem l'honor de que ens acompanyi. Som matiners però sense "asfixia" i arribem a peu de via a quarts d'once i trobem una cordada de tres a la primera reunió. Com no tenim presa ens ho prenem amb calma que amb aquesta calor no son bones les presses.

Ens repartim els llarg i al Guillem li fa gràcia el primer i ami el tercer i en Joaquim com es un "fiestero" i tornat tard a dormir, ara està una mica "tocadet" i es demanarà la segona. Qui no es conforma es per que no vol!

1er llarg V i V+ 9 parabolts i 30 metres
Comença en Guillem el primer llarg, vertical i mantingut en V grau i per a mi, un pas de V+. Va pujant i dona gust veure'l "piano piano si va lontano" només un pas se li atraganta, però recula i som-hi que no a estat res. En aquest pas la distancia entre parabolt i parabolt no es la normal de les vies del Guillem. Arriba a la reunió i se sent un fort: "joeeeeeeer, la tiradeta!!! Al darrera, en Joaquim i jo anem rebufant i jo pensant: per que carai m'he demanat la tercera? Tirada curiosa i difícil on trobarem la roca un pel polida.

2on llarg IV 5 parabolts i 25 metres
Es prepara en Joaquim i el llarg es vertical però amb uns còdols immensos i en vint i cinc metres tenim, com diria "l'Escalatroncs", una escalada plaent. Llarg bonic de fer i agradable sense ser massa difícil.

3er llarg IV+ V+ (A0e) V i V-  12 parabolts en 35 metres
Ja estic més animat i m'he calentat com els neumàtics de la "Fórmula u" i encaro el tercer llarg. Al principi es vertical com el segon i amb grans còdols i tinc que mirar on son les assegurances doncs amb el sol de cara no es veuen i queden amagats. Arribo al desplom i aquí comença el "ball de bastons". Per un pel no em surt el pas en lliure. descanso una mica agafat al parabolt. trec cul en fora ajudat del "fifi" i arribo a una bona presa i tot seguit xapo l'assegurança. A partir d'aquí es un festival d'escalada, pressa cantelluda i molt vertical on gaudeixo de valent. desprès de forces metres arribo a un altre petit ressalt on intueixo un forat enorme per agafar-me i com el sol el tic de front no veig un parabolt que tinc a l'esquerra i... me'l salto (això em diu desprès el Joaquim). de seguit arribo a la reunió faltant-me "botelles" (d'oxígen) i rebufant monto la reunió. Poder es el llarg més maco de tota la via, encara que no es el més difícil.

4t llarg IV i III 3 parabolts en 20 metres
Ara li toca a en Guillem. Aquest es un llarg de tràmit per arribar a l'ultim ressalt.No te gaire complicació. Un curt tram vertical assegurat per dos parabolts per continuar per una fàcil rampa fins el desplom final.

5è llarg A0e (dos passos) o 6a (diuen, jo no ho sé) IV+ IV i III 6 parabolts en 25 metres
La cirereta de la via es un pas prou "burru" molt desplomat i com que el Guillem es gat vell (amb això de l'escalada, eh), s'envà molt més a la dreta on el desplom es menys pronunciat i que també hi ha un parabolt... però jo que veig les "triquiñuelas" per arribar al segon parabolt, i veient també al Joaquim mig pillat, opto per seguir la via original amb dos passos d'A0e i llestos.

Ja som a dalt del cim on he perdut el conta de la de cops que l'he pujat i he vit aquesta creu i la antiga! però es igual ens fem la foto de sempre acompanyats de la omnipresent creu de ferro que presideix els 1.141 metres sobre el nivell del mar d'aquesta conegudíssima roca montserratina.

Ara tranquil.lament baixarem i anirem a remullar la gola al bar el Rincón a l'estació inferior de l'Aeri de Montserrat... com sempre. Salut a tots i bones i xafogosses escalades!


En Guillem al difícil i mantingut primer llarg
En Joaquim barallant-se amb els còdols!
Ell mateix arribant a la reunió
En Joaquim a la festassa de còdols del segon llarg
Jo començant el tercer llarg
Foto del Guillem amb i sense "zoom"

El Joaquim al desplomet del tercer llarg... ei, poca broma!
En Guillem al tercer i últim llarg
Ei, que la creu està al darrera, el que passa, es que els nostre "sobrepres", la tapa...

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.