dimarts, 17 de juliol de 2012

Via BANZO-FONT-MARTINEZ a l'Esperó SW del Pic del Racó Gros

14 i 15 de juliol de 2012
El primer cop que vaig veure aquesta muntanya, que seria pels voltants de l'any 1977 fent la famosa Olla de Núria, en vaig enamorar de la seva aresta S i fins el maig de 1980 no vaig poder cavalcar a sobra d'ella. Amb neu, va ser una experiència brutal. i guardo molt bon record d'aquell dia. Amb el temps i mirant fotos dels Racons, intuïa vies d'escalada pels seus esperons però no tenia dades. En una fotocòpia de la revista Excursionisme, que fa anys que tinc, fa referència a la canal  dels francesos i a la seva esquerra, dibuixat indica una via amb el nom de B-F-M i vaig pensar que aquí havia una via. A la fi, en el Vèrtex nº 206 ve una fitxa amb aquesta via. Com podeu veure a les fotos han tingut que posar-se els astres en conjunció per poder fer la via desprès te tan de tremps. S'ha de tenir paciència que tot arriba en aquesta vida.

Convenço al Vicenç Nin que es de bon conformar i ens dirigim cap a Núria amb intenció de plantar tenda a la Coma dels Racons a sota del Coll de Nou Fonts. Pugem en dos hores exactes i plantem tenda. Hi han molts núvols però segons el "mentidòlegs" demà farà bon temps... però molt vent. Ens aixequem a les set en punt dolorits per culpa del terra tant dur i dient que ja no tenim edat per fer bivacs, que s'està millor als refugis! Travessem tota la Coma dels Racons i descendim per forta pendent i sense perdre molta alçada, per tarteres, arribem a peu de via. Es cara SW i no toca els sol... i bufa vent gelat.

La via te quatre parts ben definides. La primera, amb ressalts i plaques ajagudes amb algun tram d'herba. La segona, les plaques blanques del mig, semblants a un llibre obert, amb un 5è llarg espectacular d'escalada de flanc amb adherència. La tercera més lletja, amb trams de molta herba. I la quarta per un esperó fantàstic amb molt d'ambient d'alta muntanya. La llàstima es tanta herba que et talla una mica el "rotllo".

Per si no teníem prou la tornada no es gents engrescadora. Jo ja la coneixia i tenim que baixar per la cresta S, fins el Pas de Porc i remuntar tot una coma fins dalt del Pic de la Fossa del Gegant. Després tornar al Coll de Nou Creus i baixar al Coll de Nou Fonts, on tenim la tenda. Be, que hi farem, AJO y AGUA... però en bon punt remuntem el Pas de Porc, intueixo a la dreta un coll que està en alçada, per sota del Pic de la Fossa del Gegant, que si no estic equivocat, ens portarà a la Coma dels Racons. En Vicenç i jo no ho pensem gaire i cap a munt i en cosa d'un hora arribem a la tenda. Ens em estalviat com a mínim dos hores de pujada!

Recollim la tenda, ens tornem a carregar com a rucs i en un hora i deu minuts, arribem a Núria per prendre el cremallera de les 16.30 h. fins a Queralbs.

Es una via nova i com a via nova per a un col.lecionista com jo, no es pot perdre, però com diu en Joan Marc: Tengui i no vuelvi! que només per l'aproximació i els sifons de la tornadaaaaaaa... ja hem tingut prou. Però això si, la via te "ambientillo alpinu" Apa, bon estiu i bones escalades amics blogaires!
Camí del Coll de Noufonts
Amb la tenda muntada, a sopar i a dormir
A les 5.30 h. la lluna i dos planetes en conjunció
El primer llarg
En el 5è llarg, al flanqueig de la placa
Arribant a la reunió
El Vicenç començant el 5è llarg
El Vicenç arribant al flanqueig
No es tan difícil com sembla, però... cuidadin cuidadin, no te caigas!
En el terç superior de la via en plé esperó
Aquí el vent bufava de valent
Esperó d'ambient d'alta muntanya
Últim tram de l'esperó
Vistes del Pic de l'Infern i Bastiments
Vistes des de la cresta de la pallissa que ens queda per la tornada
Be, en hora i mitja ja som un altre cop a la tenda. No ha sigut tant dur com creiem
El Pic del Racó Gros des de el Coll de Noufonts

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.