dijous, 6 de setembre de 2012

Via de l'Adrià al Gorro Frigi

02.09.2012

Aquesta via la vaig fer un 20 de maig de 1989 i es curiós que en la guia del Luis Alfonso, GORROS, està datada el juny del 1990. Això també ho he vist en ressenyes d'alguns blogs. Des de fa, al menys 28 anys, cada escalada que faig apunto via, companys i data de l'escalada en una llibreta que s'aguanta amb pinces de lo vella que està així que penso que hi ha algun error. A sota d'aquestes línies poso una imatge de la "piulada" de l'any 89 i les dades del llibre a veure si algú m'ho pot aclarir.

Dit això passem  a descriure la via en qüestió. En Joaquim, entre familiars a casa el mes de juliol i les vacances, porta, al menys, dos mesos "sense tastar roca" i li proposo anar a fer la via de l'Adrià al Gorro Frigi que fa un quants anys que no la fem i sembla ser que han variat el primer llarg i va una mica més a l'esquerra. També s'apunta en Guillem i serem tres per fer la via.

1er llarg III, IV i IV+ (per a mi, podria ser un V-) entre 7 i 8 parabolts en 35 metres
En Joaquim es demana el primer llarg. Es nota que va cremat el noi! Comença fàcil i poc a poc es va redreçant la roca fins que un pas on ens ho tenim que mirar un pel. Després d'una estona, ara pujo, ara biaxo, supera el pas sense més complicacions però a tingut que suar una mica dons la roca es petita i polida. Després baixa la dificultat i fa reunió a l'esquerra del característic arbre de la Haus i la Montpart.

2ón llarg IV uns 3 o 4 parabolts per a 25 metres
Llarg plaent tot de IV amb molt bona roca on el Guillem va pujant amb la seva tranquilitat que el caracteritza.

3er llarg IV, V i IV+ uns 10 parabolts en 35 metres
Ara em toca a mi i estant de la reunió veig el parabolts que, brillants, es dirigeixen a la dreta del sostre de la característica llastra del Gorro.Recordo els passos finets i polits per arribar al sostre. Veurem com arribo al desplomet!  El llarg es prou vertical però comença amb bona roca fins que abans d'arribar al sostret es fa petita i polida. son passos fins però ben assegurats. Arribo al sostre i faig el pas... carai, estic petat! Faig un pas enrere i torno a prendre "pistonada". El sol el tinc de cara i no veig res!!! Segueixo recte a munt en tendència a l'esquerra fins arribar al característic forat anomenat popularment "el water" on còmodament monto reunió i asseguro als companys per que pugin.

4t llarg IV i uns 6 parabolts en 30 metres
Surt el Guillem per la dreta del "water" amb bona presa i vertical, on poc a poc va seguint els parabolts que el portaran a la última reunió on s'ajunten quasi totes les vies del Gorro.

5é llarg (sortim per la via del Carles) IV i uns 3 parabolts en 30 metres
Últim llarg on les opcions d'arribar al cim son prou variades. Difícils, menys difícils i facils. Surt en Joaquim i opta per la via del Carles i en poca estona ja som tots tres al cim. No fem foto de cim... per que la veritat, en tenim moltes i son totes iguals. Un dia faré un "collage" amb diferents fotos al cim de Gorro Frigi per veure com passa el temps, per a mi, no pel Gorro Frigi, es clar.

Ja em fet l'escalada de rigor amb bona companyia i ara toca baixar del cim per les cadenes de la via normal i tot seguit anirem a dinar al bar  El Rincón dels nostres amics a l'estació inferior del Aeri de Montserrat.

Escalada realitzada per: Guillem Arias, Joaquim Llòria i Joan Prunera 
Començast la via
... m'en vaig a peu, el camí fa pujada...
El Guillem al segon llarg
Arribant al sostre del tercer llarg
El companys vistos des de la tercera reunió
El Guillem arribant a la reunió
En Guillem fent el quart llarg

A la quarta reunió abans d'arribar al cim
El Joaquim a l'ultim llarg

diumenge, 2 de setembre de 2012

Bivac al cim del Grà de Fajol Gran, 2.706 m

28 i 29 d'agost de 2012
El Gra de Fajol Gran des de el Refugi d'Ull de Ter
Bivac es refereix a la pràctica de dormir al ras, be en un ascens d'escalada, per força major, per un accident o per el plaer de dormir amb els estels per sostre, com es el cas. Però per fer aquesta pràctica s'ha d'anar preparat i equipat i quan tens una edat, amb molta moral i paciència, per fer-ho en condicions una mica humanes. Un bon sac de plomes una funda bivac i una màrfega per que el terra no sigui tan dur, son primordials per poder fer-ho en condicions una mica humanes i així, anant passant les hores fins que despunta el sol i els ossos ja diuen que prou.

Tot just fa un any que dipositàrem les cendres del nostre amic Balbino al cim del Gra de Fajol i vaig dir que propera-ment faria un bivac en aquest cim. En queden pocs dies de vacances i puc aprofitar per fer realitat aquesta petita promesa. Fa molt de temps que no faig un bivac en un cim o a la muntanya (que ni sigui en tenda, clar) però amb una mica d'esforç els puc recordar tots... i que carai!! ja no soc tant jove com abans però es qüestió de paciència i deixar passar les hores entre dormida i dormida.
Arribo a Ripoll i el temps empitjora per moments. A Sant Joan de les Abadesses plou i quan arribo a Camprodon, diluvia! Engrescador. Estant a Camprodon passant l'estona, sembla que el temps va millorant de mica en mica i decideixo reprendre el camí fins a Setcases on ja no plou i al fons es veuen clarianes. Vaig preparat per passar la nit, inclús si plou, però no en fa gens de gràcia. Arribo al refugi d'Ull de Ter i amb un detall que agraeixo molt del guarda, m'escalfa un plat de botifarra amb seques que porto i tot sopat em disposo a pujar el cim.
Surto del refugi a dos quarts de nou del vespre i sembla ser que surt la lluna tot i que hi han molts núvols. Quan arribo al coll de la Marrana, el lleuger vent dispersa la boira i tot queda clar i amb una lluna quasi plena. Ara em queda pujar la part mes dura de l'ascenció al cim. Arribo a les deu de la nit en punt i em disposo a muntar el bivac en un lloc prou adient i a ser possible amb poques pedres. A quarts d'once ja estic "ensobrat" i disposat a passar la nit entre, volta a la dreta i volta a l'esquerra i panxa en l'aire... i així passen les hores fins que a quarts de sis del matí decideixo llevar-me. Assegut en una pedra del cim contemplo una de les meravelles mes grans de la muntanya: veure sortir el sol des de un cim. No te preu, et reconforta, et calenta l'ànima i sembla que tota la incomoditat de la nit no hagi existit i veien com el son inunda de color les muntanyes desapareixen tots el mals d'aquest món. Es una experiència realment enriquidora.
El temps no està molt "catòlic" i no tinc clar si baixar directament al cotxe i marxar o fer algun cim més. Després "d'omplir el pap" les coses es veuen diferents i al lluny veig el Pic de Pastuira que no l'he pujat mai i crec que en unes dues hores puc arribar. Surto del cim a les 7.30 hores i a les 8.45 h. arribo al cim. Fa fred i el termòmetre marca 9º. Contemplo el paisatge i la cantitat d'isards que hi ha al meu voltant (realment hi han molts!) i faig el camí de tornada i a les 11.00 h. arribo al cotxe.
 Tenia ganes de fer aquesta sortida, poder per recordar els bivacs que havia fet amb el Balbino durant tant anys i també per sentir-me una mica més a prop d'ell... mentre el cos aguanti procuraré fer-ho un cop l'any. El Proper cop que pugi, posaré una placa metal.lica.
Parada al Refugi per sopar
Surto del Refugi a les 21.30 h. i ja surt la lluna
Cami del coll de la Marrana plé de núbols
Autofotografia de la pujada al cim
La Creu del cim. Son les 22.00 h
Fica't a dins del sac em preparo per passar la nit del "lloro". Son 2/4 d'once
El sol vol sortir pel darrera dels núvols. Son les 6.00 h
Contemplo la sortida del sol des de dins del sac
Vinga! fora del sac i a contemplar aquesta meravella
El sol sortint per damunt del Canigó
El sol quan inunda pel matí de color taronja les muntanyes
El Canigó a l'esquerra i el Costabona a la dreta i en mig, la creu
El Pic de Pastuira proper destí
La vall de Coma de Vaca des de la collada de la Coma de l'Orri
El Pic de Pastuira de 2.689 m
Els cims de la Coma de l'Orri en primer terme i el Pic de l'Infern al fons

El Gra de Fajol i el Bastiment al fons a l'esquerra
Fita del cim del Pic de Pastuira

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.