dimarts, 27 de novembre de 2012

Aresta Brucs a l'Agulla de l'Arbret. Escalant envoltat de núvols

24.11.2012
L'Aresta Brucs de l'Agulla de l'Arbret es una via clàssica de les que no et deixen indiferent. Pujant per la seva l'esvelta aresta, ens dona la sensació de flotar entre el cel i la terra on van apareixen, com per art de màgia, les preses petites i arrodonides que tindrem que cercar per trobar el pas més adient per arribar al seu petit cim. Clàssica amb majúscules oberta l'any 1957 sense expansions Per Joan Cerdà, Jordi Riera i E. Auqué, ens permetrà fer una escalada de IV grau fregant el V- en algun punt i amb poques expansions. Petita obra d'art de la natura i obra mestre dels pioners que van assolir per primer cop aquesta aresta.
 

Fa temps que tinc ficat al cap tornar a repetir l'Aresta Brucs de l'Ou de Colom, que va vint anys que no hi pujo, i aquest dissabte, dia de reflexió marxem en Joaquim i jo a Montserrat, a la Regió de les Agulles. Un cop emorçats veiem que el dia te totes la "pinta" de que no serà bo. En dirigim cap a la canal de l'Ou i, deunidó si m'enrecordo encara d'arribar a peu de via! Pujo fins on comença la via i ja me'n adono que avui no. Vent, boira pixanera i fred i per decisió unànime decidim baixar. Ja que estem molt a munt decidim pujar tota la canal fins el camí alt d'Agulles i a veure que decidim o si cambia el tremps... Passem la Boteruda del Grà i arribem fins l'Arbret i el temps encara empitjora més. Avui no farem res!!! Escoltem gent que estan a la via On meni patme um (crec que s'escriu així) a l'Agulla de l'Arbret i li dic al Joaquim de fer-la ja que estem aquí que si no tornarem a casa amb les mans buides, que portem dos hores voltant per Agulles... Decidit, escalarem l'Aresta Brucs.

1er llarg IV+ i IV, cinc expansions, entre espits i parabolts, en 30 metres
Comença en Joaquim i el principi es fi i polit on trobem un parabolt molt rovellat que en assegura el primer passos. Aquest son els passos més difícils del llarg. Tot seguit, arribem a un petit forat on també trobem un parabolt. Sortim de flanc a l'esquerra un parell de metres i tot seguit continuem recte a munt fent petites ziga-zagues trobant el pas més bo. als trenta metres arribem al gran forat on muntem la còmoda reunió.

2on llarg IV, IV+ i IV, cinc expansion entre parabolts i spits, en 30 metres
Surto de la reunió vers l'esquerra per situar-me al bell mig de l'aresta i a un parell de metres a munt hi ha un parabolt. Seguim recte fent passos fins, de roca petita i cantelluda però molt bona. En un punt, arribem a un ressalt que el prendrem per l'esquerra, assegurats per un espit. Aquest es el pas més difícil del llarg. Continuem amb bona roca recte fins un replà al costat d'una petita savina i a terra trobarem un parell de parabolts on muntem la segona reunió.

3er llarg III, sense expansions i 15 metres
Llarg fàcil i curt que es portarà a la reunió on es troba l'arbret que dona nom a aquesta popular agulla de Montserrat. Podem fer reunió de l'arbre o si volem al terra hi ha un parell de parabolts. D'aquí, si volem, podem ascendir amb poca dificultat  fins el cim d'aquesta esvalta agulla. Nosaltres hem pujat, ens agrada fer cim, si no sembla que et falta quelcom Llàstima de estar envoltats de núvols i no veiem el paissatje que es d'una espectacularitat aclaparadora. Les Bessones, La boteruda del Grà, L'Ou de Colom, l'estilitzada Filigrana, La Saca, el Carbassó... un munt d'agulles que els núvols no ens deixen veure be però tot i així el paissatge es sublim.

Fem la foto de rigor i prenc l'estelada que porto a la butxaca. Acabat això com fa molt de vent i boira marxem al rapel, que els companys que estaven a l'altre via ens ofereixen les cordes per baixar. El hi agraïm i amb un rapel de 50 metres arribem a peu de la canal. Petem una mica la xerrada amb els altres companys i donem per acabada la sessió d'avui que ja es tard. No hem fet el que desitjàvem però, encara que he fet moltíssims com aquesta via, no em puc cansar mai de pujar per aquesta bonica aresta.

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera
El Joaquim al primer llarg
El segon llarg
Arribant a la segona reunió envoltats de núvols
El darrer i fàcil tercer llarg
Se'n dia de reflexió, ja hem reflexió-nat prou i tenim les idees clares...
Per moments escapen el núvols i veiem el paisatge
La Saca Gran i el Carbassó amagats pels núvols

Es curiós com cambia tot. El material que portem ara sembla que es ho facilita tot molt més. Entre la foto de l'esquerra i la de la dreta hi ha una diferència de 55 anys. El mateix lloc, la mateixa agulla, el mateix pas, (mes o menys)... però l'esprit d'aquells aventures, que sense ells nosaltres els escaladora d'ara, no seriem res, no te res a veure amb el que som ara. Amb espardenyes de cànem, corda a la cintura, mosquetons de ferro i escàrpies, feien veritables proeses. No els arribem ni a la sola de l'espardenya. Gracies a ells podem gaudir d'aquest esport que tan ens agrada i d' aquest meravellosos itineraris quer van obrir per les roques, parets i agulles de Montserrat.

Joan Cerdà obrint l'aresta Brucs de l'Agulla de l'Arbret el novembre de 1957 i jo intentant semblar-me a ell sense conseguir-ho
Amb Joan Cerdà en la trobada del Grup Cavall Bernat de 2009

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.