dimarts, 11 de desembre de 2012

Congost de la Roixella, plaques del Nas

1 de desembre de 2012
La situació de les vies
 No soc molt (gens) aficionat a lo que anomenen "escalada esportiva" (?) No se d'on ve ni a que es refereix aquest nom. Quan erem mes jove, ho anomenàvem vies curtes i en llocs mes o menys localitzats. El Figueró, el Papiol, on trobàvem vies curtes de diferent tècnica entre lliure i artificial. El "cuento" a cambiat molt i ara es molt popular aquest tipus d'escalada, sempre hi ha gent, de gran o de poquíssim nivell. Hi ha per tots el gustos nivells i dificultats. Et permet gaudir d'una jornada o mitja, depenent de lo "cascat" que acabis, tibant de valent vies que generalment estan molt equipades i que no sobrepassen els 20 ó 25 metres. De totes maneres, el nom ja s'ha popularitzat del tot i l'anomenem "escalada esportiva" encara que no tots ens considerem "esportistes". Farà tres anys que no fèiem aquest tipus d'escalada, per que realment ens agrada més fer via, que també l'anomenen amb un nom especial, "escalada clàssica", que tampoc sé que volen dir. Crec que es una forma de diferenciar les coses i catalogar-les i que trobo perfecte en quant es refereix a aquest tipus d'activitat, d'escalada em refereixo... 

 A lo que anava, que m'enrrotllo massa! Com fa molt de fret i no teniem clar a on anar per fi m'he decidit a quedar amb uns amics que només ens coneixem virtualment a través del Facebook i en convidàrem a escalar "esportivament" a un lloc que ells coneixen i que farà uns anys varen equipar. Serà una bona excusa per veuren's la cara al natural i així ampliar el cercle d'amistats d'aquest mon tant diferent que es el de l'escalada.

Quedem en Joaquim i jo al poble d'Alcover a un quart de 10 del matí amb en J. M. Guitart Xandri (Xarli) Joan Canals i Cinto Romero (aquests dos son els equipadors que son de Tarragona) El lloc està situat entre el Poble de Picamoixons i La Riba. No es el lloc més idilic, dons passa l'AVE, el tren normal i una carretera plena de soroll de cotxes però que quan escales, depenent del grau de dificultat, no els sents. En aquesta sortida he tingut el gust i l'honor de conèixer personalment a l'Oscar Cadiach, heroi de la meva joventut, que estave fent un curs d'escalada amb un alumnes i que hem compartit cordes i mosquetons repartits en diferents vies. En Joaquim i jo, assessorats pel Cinto Romero hem fet tres vies de grau màxim de V+... només tres! es que la "burra no da pa mas". Si mal no recordo son: El palmito fación de V-, Palomino de V+ i Yo el Petete o del sostre no ho se) de V+ també. Roca fantàstica, un equipament immillorable i la companya d'allò millor.

L'Oscar Cadiach i jo

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.