dilluns, 13 de maig de 2013

L'Ou de Colom Aresta Brucs

12 de maig de 2013
L'Ou de Colom va ser ascendit, segons el llibre Montserrat Pam a Pam de J. Barberà, per primer cop per la seva via normal el 8 d'octubre de 1944 amb l'ajuda d'un tronc, per Casasayas (Haus) i Estrems, cosa habitual en aquella època que desconeixien la utilització de l'expansió en el món de l'escalada.
Desafiant la llei de la gravetat, trobem aquesta amagada però al mateix temps, altívola agulla de Montserrat. Roca curiosa, que no extranya, es un dels monòlits que per la seva forma ens convida a pujar per les seves parets. Amb un ambient i unes dimensions molt modestes, la seva Aresta Brucs ens farà gaudir d'una escalada prou difícil i acrobàtica assegurant-nos d'un equipament variant i en una bona part, original.
Aquesta via la vaig pujar per primer cop l'abril de 1985 amb Josep Miró i Mika Duran.

Del refugi d'Agulles prenem el camí al coll d'Agulles i un cop passat la Roca de la Partió trobem a la nostre esquerra una canal amb traces de camí. Es la Canal de l'Ou. Seguirem dita canal  (marques blaves) fins trobar que la canal es divideix en dos. Prendrem la de la dreta que és més empinada fins que a la nostra esquerra trobem una petita canal que en portarà a un petit coll. Des d'aquí pugem un esperó amb roca a controlar fins el pedestal on comença pròpiament la via.

1er llarg: V+, A0e, V i IV, nou expansions diverses en uns 30 metres
Primers metres molt verticals i fins on l'escalada es obligada i un cop a la segona expansió, podrem seguir fent A0e i petites sortides en lliure per atènyer les assegurances, totes prou velles. Mica en mica la paret perd dificultat i podem progressar en lliure més fàcilment, ara assegurant-nos amb parabolts fins arribar a la reunió a sota del característic ou.

2on llarg: A1e, IV, III i IV+ 10 expansions entre espits i burins molt vells però fiables en uns 25 metres
Sortim amb facilitat de la reunió fins el primer espit de l'artificial on seguirem la mateixa tònica amb passos mes o menys llargs fins l'ultima expansió on farem una sortida en lliure de IV prou maca. Arribarem a una doble expansió de burins vells, seguirem fins un relleix molt vertical i assegurat per un parabolt. Farem un petit pas de flanc a la dreta per tornar tot seguit a l'esquerra i entrar en la reunió situada uns metres a sota del cim de l'agulla.

Un cop d'alt del cim, al nord tenim la curiosa Boleta del Portell Estret desafiant, també , la llei de la gravetat. a la seva esquerra la més alta d'Agulles, la Torta i al sud, l'altívola Bola de la Partió. Esplèndid paisatge de formes capritxoses que coronen la muntanya de Montserrat.

Per baixar anirem al cantó opossat per on en pujat, on trobarem la instal.lació, prou acceptable i reforçada amb un parabolt. Amb una sola corda de 60 farem un ràpel de 30 metres pel cantó nord i un cop a la base baixarem per la canal que tenim a la nostra esquerra que es la mateixa per on hem pujat.

Escalada realitzada per Joaquim Llòria i Joan Prunera
En Joaquim arribant a la primera reunió
Al primer passos de l'artificial
Part final del segon llarg
El cim de l'agulla
La part alta del Frares Encantats i la Boleta del Portell Estret a l'esquerra

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.