dilluns, 27 de maig de 2013

via PER AMOR A L'ART a l'Albarda Castellana

25 de maig de 2013
Semblarà estrany però el cim de l'Albarda Castellana a Montserrat, no l'havia pujat mai. Sempre en vaig fixar més am la seva veïna, el Puntal. Es el sostre comarcal del Baix Llobregat amb una alçada de 1167 metres sobre el nivell del mar es un mirador esplèndid de la muntanya. Farà tres setmanes baixant de l'Agulla Inclinada em vaig fixar que havien uns escaladors en una aresta d'aquesta roca i remenant per Internet, vaig trobar una ressenya dels germans Masó. Així que aquest dissabte ens acostem en Joaquim i jo. Mirant la ressenya original el camí per arribar a peu de via es senzill... res més lluny de la realitat. A hores d'ara, encara no tinc clar com hem arribat. Prendrem el camí de Sant Jeroni fins el punt on tenim una indicació a l'esquera, que ens mena al coll de l'Albarda. Seguirem canal a vall fins que arribem a l'alçada del Camell de Sant Jeroni i en aquest punt que no hi ha cap marca ni camí tindrem que veler-nos del "rar instint de l'home blanc" per baixar i pujar, flanquejar i ensumar per trobar el peu de via. No hi ha cap camí marcat, al menys que nosaltres trobesim... Ben esgarrinxats i plens de branques seques per dins el nostres malmesos cossos, trobem la "feltxeta" marcada a la roca on comença la via. El germans Masó diuen que es l'aresta Brucs de l'Albarda però ben mirat, està més encarada al poble de Collbató que al Bruc, es percepció meva. Via només per a col.leccionistes degut a la aproximació i el recorregut en si mateix però d'una tranquilitat i solitud perfecta, això si, arribar al cim de l'Albarda ja no serà tant solitari, Els turistes agosarats ens miraran bocabadats al veurens arribar al cim. Tot un espectacle.

1er llarg. III, II, i IV, dos espits en 55 metres
Típica rampa montserratina on superarem dos petits ressalts i on només trobarem dos expansions. Podrem posar algun merlet però el llarg no te més secrets. La reunió la farem en una alzina als peus del mur del segon llarg.

2on llarg. A0e/V+ V, IV+ IV i III, vuit expansions entre parabolts de 8mm i espits en 30 metres
Sortirem de la reunió i ens tindrem que enfilar a la part més feble de l'alzina. Penso que pel pas de les cordades, al final, es trencarà. Fent passos acrobàtics per no trencar l'alzina arribarem al primer parabolt de 8 mm. Jo he fet els passos en lliure i l'he graduat de V+ però no son obligats. Seguirem recte a munt amb molt bona roca fins que perdem dificultat i arribem a una bona i còmoda reunió. Aquí trobarem el "típic pot de registre" que fan servir els germans Masó per deixar les nostres firmes. Curiós. Es el llarg més bonic de la via.

3er llarg. III, II, V, IV i III, tres espits ens uns 50 metes
Sortim de la reunió amb facilitat per un esperó tombat que poc a poc es va fent molt fàcil fins que un ressalt vertical es barra el pas. Es un pas de bloc amb mol bon cantell i un cop superat anirem lleugerament a l'esquerra per situar-nos al vell mig de l'aresta. Trobarem un altre espit i de mica en mica arribarem al final de la via i a terra trobarem un espit i un parabolt.

Per arribar al cim seguirem caminant per l'ample llom de l'Albarda fins uns petits ressalts de roca compacta que no arriben al III grau i ja serem al cim. Com ja dic, via per col.leccionistes on tindrem tranquilitat assegurada i vistes esplèndides de la Muntanya de Montserrat. n altre via nova per la "cole"
Començant el primer llarg
En Joaquim al segon llarg
Arribant a la segona reunió
Part final del tercer llarg
El cim de l'Albarda Castellana
A ponent les vistes del Montgrós...
...i a llevant, Patriarques, Roca de les Onze i el Cavall Bernat
El curiós pot de registre.
Vull donar el meu humil condol a la família, els amics i tota la gent que varen tenir la sort de conèixer en aquest gran alpinista i amant de la muntanya que era en Juanjo Garra. Que el seu cos i la seva ànima estiguin per sempre més, entre el cel i la terra, el millor lloc que desitjaria per morir.

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.