diumenge, 2 de juny de 2013

Aresta GER al Roc Ponent

1 de juny de 2013

Ens trobem a la comarca de La Conca de Barberà, al municipi de Vimbodí i venint del poble de l'Espluga de Francolí, arribem al Monestir Cistercenc de Poblet. Prenent la carretera que porta a Prades trobem un desviament a l'esquerra on, des d'aquí, podem veure el Barranc de Castellfollit i el seu magestuos Roc Ponent. Estem a la Serralada Prelitoral Catalana on el normal seria trobar roca calcària. Però en aquest bonic indret, trobarem afloraments de granit rosa més normal al Pirineu que a les comarques tarragonines. El Barranc de Castellfollit és un curs d'aigua que va de Sud a Nord al mig de les Serres de Prades i els Boscos de Poblet dintre del Paratge Natural d'Interés Nacional (PNIN). L'escalada es regulada.

El Roc Ponent i la seva cresta
De ben petit, anava amb els meus pares i el meu germà de vacances a l'Espluga de Francolí i ja recorria a peu i en "bici" aquests boscos i aquest barranc i mirava "bocabadat" els cingles i les agudes crestes dels voltants. Tindria 14 anys quan caminant des de l'Espluga faig fer la pujada tot sol al Roc Ponent pel seu itinerari normal i sense que ho sabessin els meus pares. Molts anys després, l'Aresta GER va ser la primera escalada que vaig fer al Roc Ponent i es una via que no em cansaré mai de repetir. Divertida, llarga, gradació assequible, pràcticament sense equipar, granit com el Pirineu i un paratge de somni ens farà gaudir d'una escalada poc freqüent a Tarragona on tindrem que saber orientar-nos per aquesta grandiosa cresta per trobar el lloc més evident per arribar al cim i gaudir d'un paisatge, que ben be diria, dels més bonics de Tarragona.

Del Monestir de Poblet prenem la carretera T-700 en direcció a Prades i quan passem u pont que travessa el barranc a mà esquerra trobem un desviament amb una gran creu de pedra. Aquesta es la pista que ens duu al barranc. Podem deixar els vehicles passada la informació del parc en uns voral de la pista quan veiem el Roc Ponent. Caminarem uns minuts i quan trobem una mena de pedreta entrarem en una mena de pista curta que s'acaba i des d'aqui baixem al riu i el travessem i només tenim que seguir el camí fitat fins la tartera de grans blocs de granit que en durà a peu de la cresta.

Decidim anar a tocar granit a Tarragona en Vicenç el Joaquim i jo però desgraciadament, al Joaquim si surt un ensurt i no pot venir. Així que marxem en Vicenç i jo i arribant al Casal de l'Espluga ens trobem als companys Lluís Nadal, l'Àngel i el Carles que van a fer la mateixa via. Es nota que s'ha obert la veda... Fem petar la xarrada entre mos i glop i fem i ens dirigim al Roc Ponent.

1er llarg: IV, V, IV quatre claus en 25 metres
Iniciem el primer llarg al mig de l'aresta per un diedre prou ample fins un petit replàt on trobem el primer pitó. Fem un pas de flanc i continuem per un altre díedre molt vertical però amb bon canto i protegit per dos pitons. Un cop superat un desplom ens barra el pas i trobem u altre pitó flanquegen ascendent ment i arribem a una bona plataforma amb un arbre on muntem la primera reunió. Ull amb el terra que hi ha molta pedra solta.

2on llarg: V, IV, IV+, III tres claus en 35 metres
Davant nostre tenim un díedre-xemeneia sense equipar. En oposició i en escalada prou difícil, pugem fins el final on trobem la característica finestra (forat a la roca) i veiem l'altre vessant, molt aèria, de l'aresta. Seguim recte a munt fins que trobem una placa tombada a la nostre esquerra protegida per tres pitons. Proguresarem amb un parell de passo de bavaresa per seguir flanquejant fàcilment fins un bon i gran replà i assegurant d'una grossa alzina farem la segona reunió.

3er llarg: III, IV+, III neta i uns 25 metres
Sortim de la reunió clarament a la dreta fins un gran bloc que el superarem per una placa inclinada amb un pas fi. A la base de la placa podem posar un bon friend o tascó. Seguim pujant a munt amb escalada fàcil fins un replà als peus d'una xemeneia i en un altre alzina muntem la còmoda tercera reunió.

4t llarg: III neta i uns 45 metres
Ataquem el llarg per la nostra dreta enfilant-nos per l'esperó enllaçant diferents ressalts i petits díedres amb escalada molt plaent fins que un gran mur desplomat ens barra el pas. Flaquegem a l'esquerra i als peus d'una petita sabina prou ferma fem la reunió. També podem fer la reunió una mica més a l'esquerra de dos parabolts inox nous d'una via moderna... però li treu encant a la via. A gust del consumidor. En aquest llarg podem posar assegurances a "caldo"

5è llarg: IV+, IV, III neta i uns 30 metres
De la reunió flanquegem fins els parabolts i tot seguit enfilem recte a munt, fins llaçar una sabina. Seguim i en bon punt es redreça la paret flanquegem a la dreta per situar-nos damunt d'una plataforma penjada al buit. continuem per l'esperó amb passos fàcils i divertits emplaçant friends o tascons al gust fins que l'aresta esdevé molt fàcil i al final d'una gran plataforma d'alzines fem reunió a la que més ens agradi. Jo prefereixo fer reunió en aquest indret per no tindre que arrossegar les cordes fins el cim.

6è llarg: II neta i uns 20 metres
Últim llarg, molt fàcil que pràcticament el fem caminant, que ens durà a la creu del cim en una vintena de metres.

Vistes aèries del barranc on veiem la pista ben petita als nostres peus. Com sempre que vinc en aquest paratge, un cop al cim m'envaeix una sensació de tranquilitat aquest cop trencat pel fort vent que ens a acompanyat tota l'escalada.
Per baixar del cim seguirem l'aresta cimera ver el Nord fins un collet boscos on trobarem unes fites que ens manaran baixar per una tartera un altre cop a peu de via i d'aquí pel mateix camí de pujada fins la pista.
Com es de llei marxem cap a l'Espluga de Francolí tots plegats a fer unes birres i uns entrepans i comentar la jugada. Ens acomiadem fins un altre bona retrobada i el Vicenç i jo fem via cap a Barcelona, escoltant un "cassette" (si, encara en tenim d'això) de "Ses Satàniques Majestats" Els Rolling Stones.

Escalda realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera i els amics Lluís Nadal, Àngel i Carles

El peu de via
El primer llarg
El segon llarg
Aribant a la segona reunió
El tercer llarg
El quart llarg
La creu del cim
Foto amb els companys

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.