dilluns, 1 de juliol de 2013

Via Funció Clorofil·lica. Serrat de la Pastereta (Montserrat)

29 de juny de 2013
Fa molt temps que volem anar a la via Jerónimo a la Roca de la Presidenta i avui era el dia escollit. Mirant llibres i ressenyes sembla ser que ho teníem molt clar. Sortim ben d'hora de la zona d'aparcament de la Pastereta i enfilem camí a munt direcció a la Plantació. Carai, s'està fent llarg el camí! En el punt que diuen "Mirador de la Plantació" (?) i després d'uns quants entrebancs, trobem el que seria o diuen la canal de baixada a la preuada Roca de la Presidenta, donç la tenim davant els nostres ulls. Baixem una canal molt dreta i sort del arbres que si no... fins que un barranc, amb bastants metres de desnivell i sense veure-ho clar, ens barra el pas. Caguem dubtes!!! Trobem una corda fixe que flanqueja a l'esquerra (?). Ni en Joaquim ni jo ho tenim clar. Fa massa estona que caminem i voltem sense rumb fixe i jo, particularment, m'he destrempat. Decidim tornar sobre el nostres passos i com no tenim un "Plan B", no sabem que fer. Mentre baixem mirem la cara O. de la Pastereta plena de diminuts escaladors trescant per les seves parets i em ve a la memòria la via Vilmambar que també fa temps que volem fer. Arribem a peu de via i us ho prometo, jo estic trinxat!!! Em miro el primer llarg i el segon i no estic inspirat. No farem res de res avui!!! Calla, li dic al Joaquim, i la Funció Clorofil·lica? fa un munt d'any que no la faig, tants com... vuit... i el grau es molt assequible... i es la que està més lliure de totes. Be donç, passarem a fer la descripció de la via.

1er llarg: IV, V, IV i V uns nou parabolts en gaire be 45 metres
Situats a la vertical d'un arbre i a l'esquerra d'un diedre, pugem per placa fins tocar el díedre. Amb passos verticals però amb bona presa de forats i bons còdols, anem guanyant alçada fins que un petit desplom ens barra el pas. Seguim amb tendència a l'esquerra i superem el pas. Ara davant nostre tenim una gran placa tombada però de poques preses i sempre seguin el diedre a la nostre dreta. Al final de la placa tombada arribem a un desplom pronunciat assegurat amb dos parabolts. Es un pas prou difícil per entrar a la reunió però que si ens concentrem be ens pot sortir en lliure amb prou dignitat. Reunió molt còmoda de dos parabolts sense anella.

2on llarg: IV uns set o vuit parabolts ens uns 45 metres
Sortim de la reunió per la nostra dreta seguin un marcat esperó que de cops anem acostant-nos al diedre. Sense gaire dificultat seguim pujant amb escalada plaent fins un gran replà a mena de feixa on còmodament puntem la segona reunió. Es curiós que la part final d'aquest llarg es poden posar friends i tascons amb facilitat i al costat de les fissures trobem parabolts. Incleible però veritat!!!

3er llarg: IV uns sis parabolts en 30 metres o menys
De la reunió estant, pugem per la placa de la dreta amb un festival de còdols generosos i de dificultat molt assequible i continua que gaudirem d'una escalada plaent, tant sols interrunpuda per la col.locació de cintes amb els nombrosos parabolts que trobarem... be, això es optatiu, si volem podem "xapar" la meitat d'ells.

Com hi ha un bon "guirigall" de gent pujant i baixant per aquest pany de paret i estarem una bona estona per baixar, amén de les pedres que cauen i això no fa gens de gràcia, optem per desgrimpar una mica i baixar fins una de les reunions de vies de la cara sud de la Pastereta fins trobar la primera reunió de la via Pel teu somriure, cel i d'aquí fins la base de la cara O. de la Pastereta i així ens hem estalviat "follones".

Ara, el sol ja pica de valent i son quart de tres. Avui em "patejat" més que no hem escalat i marxem al poble del Bruc a fer un mos i a remullar la gola que ja toca i mentre acabem d'enganyar l'estòmag ens trobem que venen també d'escalar en Joan Pera i en Mohawk (http://venalitats.blogspot.com.es/) i la fem petar una bona estona. No a estat un dia rodó, però a la fi, hem pogut fer una escalda prou interessant.

El primer llarg
En Joaquim a la part central del primer llarg
El fàcil i agraït segon llarg

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.