dimecres, 2 d’octubre de 2013

Cerdà-Pokorski a la Roca de Sant Salvador. Trobada a Sant Benet pels menbres del C. E. Àliga

28 de setembre de 2013

 Com ja va sent habitual, cada dos mesos, fem una trobada col.lectiva dels membres del Centre Excursionista Àliga que encara estem en actiu o semi-actius, i poder beure'ns els "bigotis", xerrar una estona de temps pretèrits i poder escalar tots plegats passant una bona estona de dissabte. La concentració que toca aquest cop es el "santuari de l'escalada dels 80' a Montserrat. Sant Benet. La cosa es un xic "peluda", per que a Sant Benet no hi han coses molt assequibles per alguns "pardillus" com jo i tindrem que seleccionar alguna via assequible per una jornada... com ho diria? una mica distesa i gaudir de la roca sense massa compromís.

Hem quedat a quarts de deu a la font de la plaça on començen les conegudissimes escales a Sant Benet. De mica en mica, anem arribant i ens anem saludant i preguntant: vosaltres on aneu, i tu que faràs, coi, nosaltres també hi anem! Uns aniran a Gorros per que lo de Sant Benet, poder els hi està gran i uns altres encara som una mica inconscients i pujarem plegats les escales "ditxoses". Arribats a Sant Benet preparem les cordades i les escollides en majoria seran les roques de la Prenyada i l'Elefant. Som una bona colla i tots estem sobre els cinquanta passats de llarg però amb la mateixa il.lusió com fa trenta anys.

La via que em escollit en Joaquim i jo es la Cerdà-Pokorski de la roca de Sant Salvador (l'Elefant) i també en acompanyara el germà del Joaquim, en Vicenç que fa temps que no escala i es l'excusa per poder veure els antics companys de l'ESTAE, i no serem els únics en anar a fer la via. Quan arribem a peu de via ja hi son en Min, Cañete i un altre company que no m'enrecordo el nom. Al darrere nostre també s'afegiran l'Agus i en Jesus (http://eltercergradista.wordpress.com/). Farem cua, que de totes maneres, no tenim gens de presa. La via ja la coneixem i jo ja l'he vet un parell de cops. Es de grau assequible però costa veure les expansions dons son prou velles. Tenim un dia molt rúfol i lleig donç tot es ple de boira humida i fa molta xafogor. Esperem que no plogui i el temps ens permeti escalar.

La via comença un mica per sota del coll entre la Roca de Sant Salvador i el Fessolet a l'extrem dret de la paret en una petita clariana de bosc. costa una mica veure el començament de la via però amb una mica de "raro instinto del hombre blanco" la trobarem.

1er llarg: III, IV, IV+ i IV, 5 expansions entre burins i espits en uns 40 metres.
Des arbres de peu de via pugem fàcilment a munt, fins un  petit replà on trobem dos expansions velles. tot seguit seguim en tendència a l'esquerra a cercar un espit en bones condicions. Ara seguirem tota l'estona recte a munt on podrem llaçar algun merlet i fixant-nos bé, trobarem les tres expansions que en faltaran per arribar a la reunió de dos espits amb anella i cadena al costat d'uns petits arbres.

2on llarg: IV, IV+ i IV- 3 expansions entre burins i espits en 35 metres
Sortim de la reunió amb passos de flanc a la dreta on podrem llaçar una sabina i més endavant podrem emplaçar un bon friend gros en una fissura horitzontal d'una balma, abans de seguir recte amunt. Situats a la dreta de la balma tenim davant nostre un panys de paret vertical però amb uns còdols d'escàndol que ens ajudaran a progresar amb seguretat . Passats uns tres o quatre metres, seguirem per la nostre esquerra a cercar una expansió. Des d'aquí tot recte a munt amb molt bona pres fins la còmode reunió al peus d'un mur vertical.

3er llarg: III, IV, V- i IV, tres o quatre espits vells en uns 25 metres
Sortim de la reunió amb molta facilitat per la nostre dreta fins un ressalt a peu de la vertical paret que tenim davant nostre.En aquest punt podem llaçar un bon merlet o un tacó a la fissura de sota. Des d'aquí, costa una mica veure per on va la via. Un cop local.litzat el primer espit no te pèrdua. Seguim tot recte, amb presa també d'escàndol i molt vertical, fins que la paret va perdent verticalitat i de seguida arribem a la reunió un metres abans d'arribar al cim de la roca.

Durant l'escalada, com es normal, em anat fent xerinola amb els companys del darrere i del davant i també amb les cordades de la Boy-Roca, una el Joan Asin i el Fèlix Garcia i l'altre el Jordi-Joan i la Montse que han escollit aquesta clàssica i bonica via.

Un cop em acabat d'escalar gaire be tots, alguns arribaran més tard, en disposem a dinar tots plegats a l'esplanada de l'ermita de Sant Benet i entre mos i glop de vi expliquem anècdotes del dia o de la vida mateixa, dons no puc imaginar la xifra que donaria si sumem tots els anys que tenim els que estem reunits.

Una molt bona trobada en que em pogut escalar tots plegats en un indret mític d'aquesta, la nostra estimada muntanya de Montserrat. Esperem que la propera trobada sigui, si no igual, millor que aquesta última.

Salut i bones escalades a tots el companys del C. E. Àliga!!!

Nota: La via que em fet es una variant de la Cerdà-Pokorski. el primer llarg es comú i part del segon. La via original surt per l'esquerra de la reunió i s'ajunte al mig. L'ultim llarg, originàriament també surt per l'esquerra. De totes maneres, aqueta variant es la que es fa mes es diu: El Sastrecillo Valiente i va ser oberta el 1995 per e. Camacho i A. Cugat
El primer llarg
El segon llarg
El Vicenç Llòria al començament del segon llarg
El Vicensç Llòria al final del segon llarg
Arribant a la segona reunió
El tercer i últim llarg
En Vicens Llòria a la part vertical del tercer llarg
Foto del cim
L'amic Fèlix a la Boy-Roca
En Jordi Joan, ben petitet a la Boy-Roca
Preparant-nos per dinar tot plegats
Un altre foto de la trobada

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.