dilluns, 4 de novembre de 2013

Via Josep Maria Andreví. Miranda de Can Jorba (Montserrat)

3 de novembre de 2013
Com passa amb la gent que "saturem" la xarxa amb blogs d'escalada i que poc o molt ens coneixem, amb en Miquel Haro, del blog http://mikimiau.wordpress.com/, a la fi ens truquem per quedar, després de no se quant temps, per fer una escalada plegats. Vàries propostes teníem al cap però al final va guanyar la via Josep Maria Andreví a les parets de la Miranda de Can Jorba. Jo ja l'habia fet farà uns 5 ó 6 anys però no guardava un bon record de la via i serà una bona excusa per repetir-la.

Una via dels prolífics germans Masó, que a diferència d'algunes més recents, aquesta te el seu "encant". Es una via de tall clàssic, equipada amb sobrietat, on trobarem els passos més difícils equipats amb espits o claus, i la roca, que per lo general, es de bona qualitat, ens permetrà afegit-hi tascons i friends variats al igual que ponts de roca i sabines, ideal per deixar anar el nostre olfacte per "detectar" llocs on emplaçar bones assegurances. El grau, per a mi, es ajustadet, que sense ser molt difícil ens manté alerta en tots tres llargs. Una bona via per passar un bon matí i anar després d'escalar, amb els companys, a fer un bon aperitiu a Collbató.

Per arribar a la via partirem des de l'estacionament de Can Jorba i prendrem el camí que va fins el Joc de l'Oca seguin les marques grogues del camí. Molt abans d'arribar, trobarem a mà esquerra del camí, un gran bloc de roca adossada a la paret, a la seva dreta, en un esperó molt marcat, trobarem el peu de via.

1er llarg: V, IV+, V, IV+, V i IV, cinc espits i dos pitons en 30 metres
Comencem enfilant-nos per un arbre que hi ha a l'esquerra de l'esperó fins arribar a la primera expansió, que es prou lluny del terra. El més difícil es pujar per l'arbre! Un cop superada aquesta "acrobàcia", seguirem l'esperó fins un ressalt on hi ha un espit. Seguim per una fissura un xic trencada on hi ha un pitó. Continuem amb escalada difícil per fissura a controlar i sempre amb tendència a l'esquerra on trobarem un parell d'espits i un pitó més quasi al final del llarg on muntarem la reunió en una petita cornissa on hi ha dos parabolts. (abans havien dos espits).

2on llarg: IV+, IV, IV+, V i V, quatre espits un clau i un pont de roca en 30 metres
Sortim de la reunió fent un flanqueig en horitzontal a la dreta fin un espit. Des d'aquest punt pujarem tot recte, al principi una mica tombat però a mida que pugem es fa més vertical. El llarg sembla més trencat del que es. A mida que anem pujant la roca es torna molt bona amb forats, llastres i còdols molt bons per anar progressant. En un punt, es fa molt més vertical i ben protegit per un clau i un espit i una bona sabina. Aquí em de controlar la roca, tot i que no es dolenta, però ens la em de mirar. Superada la sabina, continuem per placa fins la reunió d'un parabolt i un espit, als peus d'un esperó tombat.

3er llarg: IV, III, IV, III, IV+, V i IV, dos pitons, tres espits i un pont de roca en 40 metres
Davant nostre tenim un esperó llarg i tombat. sortim per l'esquerra de la reunió fins un pitó. Després, més fàcilment progressem fins un espit, gaire be al peus d'un ressalt. Seguim fins aquí on trobem un pont de roca. Ara seguirem en vertical per l'esperò amb facilitat fins el ressalt vertical. Protegit amb un espit i un clau el superarem  per la seva dreta per tornar una altre cop a l'esquerra i tot seguit arribar a la reunió d'un pi enorme i retorçat on també farem els ràpel de baixada.

Per baixar, el més assenyat serà fer tres ràpels des de cada reunió que estan preparades amb anelles per poder fer-ho. També, si volem, podem continuar fins el cim de la Miranda de Can, Jorba en dificultat de II i III, però això ja es més "aventureta" i ens tocaria fer una baixada caminant molt mes llarg i tenim les motxilles i el calçat a peu de via...

Aquest cop he gaudit molt més la via i he redescobert passatges que m'han agradat molt més que el primer cop, tant pel recorregut, per la roca com per les opcions d'auto-protecció. Llàstima que no tingui tres llargs més! Ara, com ja he dit, a fer el "vermut" amb el companys i explicar "batalletes d'Abuelo Cebolleta" tot prenent unes birretes, la meva 0'0.

Escalada realitzada per: Miquel Haro, Joaquim Llòria i Joan Prunera
El Miquel al primer llarg
El Joaquim al primer llarg 
El segon llarg
En Miquel arribant a la segona reunió
El Joaquim fent el tercer i ultim llarg

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.