divendres, 29 de novembre de 2013

Aresta Brucs (via Blava) a la Cajoleta. (Montserrat)


Seguim amb les vies, anomenades, Blaves. Aquesta roca va ser la primera "via Blava" que vaig fer, sense saber-ho que ho era, fa ja més... no, molt més d'una dècada. Bona excursió per arribar-hi, dia de sol i un xic de vent gelat fa que sigui una via adient per gaudir d'una matinal estirada i d'una escalada de grau molt amable, tot i que el quart llarg, te una mica de "sal i pebre". Per arribar prendrem la pista que surt de Can Jorba a la vinya Nova i en menys de deu minuts arribarem on comença el Camí del Francesos. Amb un hora o menys arribarem al Coll de l'Ajeguda i davallant vers al N, al llit del Torrent de Migdia. Un cop al torrent girarem a l'esquerra i a un vint i cinc metres trobarem les marques groques que porten al Montgrós i en segons, arribarem a peu de via.

1er llarg: II i III, un parabolt en 50 metres
Primer llarg molt suau de dificultat que gaire be podem anar caminant a excepció d'un ressalt i l'entrada a la reunió que la farem en una cornisa al costat d'un arbre.

2on llarg: III, un parabolt i uns 25 metres
Llarg semblant al primer, però una mica més dret, Sortirem per l'esquerra de la reunió per seguir recte a munt a cercar un parabolt que hi ha a mig recorregut i farem reunió en un bon replà.

3er llarg: III i IV, dos parabolts i un burí (antiga reunió) en uns 25 metres
Llarg amable amb una mica més de dificultat, que a mig recorregut, trobarem el que era una antiga reunió. Seguim recte en direcció al característic desplom i en una bona cornisa farem la còmoda tercera reunió.

4t llarg: IV i IV+, sis parabolts i un espit en uns 30 metres
El llarg més compromès de la via encara que molt assegurat en permetrà gaudir de bona roca i d'un bon ambient. El llarg no te pèrdua em de seguir els parabolts pintat de blau, primer en vertical i despres flanquejant per sota el desplom fins un pas "tonto" poc abans d'arribar a una reunió de tres parabolts.

5è llarg: II i net d'expansions en uns 30 metres
Llarg de tràmit que ens serveix per arribar al cim de la Cajoleta, exent de dificultats.

Tot sent una escalada modesta gaudirem de bona roca i de poc compromís però val la pena arribar al seu cim, balcó inigualable del conjunt dels Plecs i del Montgrós i del Coll de Migdia.

Per baixar farem un petit ràpel de 15 metres, situat a la cara nord, un xic per sota del cim i després un altre de uns 50 metres des d'un arbre fins el terra. Desprès del ràpel, baixarem per rampes de roca amb marques grogues que ens durà un altre cop a peu de via.

Tant sols una cosa a dir: que es pinti el peu de via, no estic gaire d'acord, però, mireu, sempre, mes o menys s'ha fet. Que pintin els parabolts de colors, no em sembla be, però... prefereixo que no siguin de cap color. Però que els pintin amb esprai blau quan estan col.locats a la roca i tot quedi fet un "nyap" no m'agrada gens i menys que et trobes a la roca, fletxes de color blau, indicant per on ba la via. Tot plegat, trobo be lo de les vies Blaves però procurem ser una mica més curiosos amb l'entorn, si us plau, que no costa res!!!

Tornem a desfer el camí cap a Can Jorba i anirem al Bar de l'Anna al poble del Bruc a fer un bon moç i una bona birra, que ja toca...

Escalada realitzada per: Félix Garcia i Joan Prunera

Des de el Coll de l'Ajeguda, el Motgrós, el Plecs i la Cajoleta
El primer llarg
El segon llarg 
El Félix al tercer llarg
Començant el quart llarg
El félix treien el cap desde el quart llarg
El "conqueridors de l'inutil"

dilluns, 25 de novembre de 2013

El Frare Gros, via Aresta Brucs (Montserrat)

24 de novembre de 2013
El Frare Gros es la roca més alta de la regió dels Frares Encantats i la segona de tot el macís a 1.132 metres sobre el nivell del mar. Es una roca pionera en l'escalada a la nostra terra que fou ascendida per primer cop l'any 1921 per Lluís Estasen i dos companys més, J. Cintes i J. Sallares. Tres anys després, el mateix Lluís Estasen, aquest cop acompanyat per J. Vila i J. Puntes, pujarem per primer cop per la seva aresta sud, escalada de més compromís per aquells anys. Era el 16 de març de 1924.

L'escalada d'aquest monòlit, encara que curta per la seva vessant sud, no ens deixarà indiferents degut a que només trobarem expansions a la primera reunió i al cim. La resta es equipada amb claus molt vells i tindrem que aguditzar l'enguiny per autoprotegir-nos amb friends, ponts de roca i sabines. A peu de via trobarem la típica inscripció en color blau de que es una "via blava" però no trobarem cap parabolt. Per arribar al peu de via tenim una bona aproximació, entre un hora i un hora i mitja. Això ho podrem fer, be pel Coll de les Portelles o be des de Coll de Port. Tant per un lloc com per l'altre tindrem que seguir el camí anomenat Alta Ruta dels Frares, que en alguns llocs, es equipat amb passamans per la seva relativa dificultat.

Feia molts anys que no pujava aquesta via, son d'aquells itineraris que resten oblidats per la seva poca dificultat, que no bellesa, i amb dies tant freds i de vent com avui, conviden a caminar per la part alta de la muntanya i gaudir d'una escalada com ho feren els seus primers conqueridors.

1er llarg: IV, III i IV, tres pitons en 40 metres
Remuntarem una evident llastra pujant per la placa de l'esquerra, amb roca no gaire bona, on trobarem un primer pitó. Seguim fins una sabina i continuem escalant de la mateixa manera. Trobarem un altre pitó. De seguit arribarem a un arbust molt gros i un parell de metres més a munt trobarem dos pitons. això era l'antiga reunió. Fem un petit pas a l'esquerra que en pocs metres ens deixarà en un indret on la paret a perdut molta verticalitat i a terra trobarem la reunió.

2on llarg: III, IV i III, dos pitons i un pont de pedra en 30 metres
Sortim de la reunió per terreny molt fàcil fins la fissura horitzontal que ratlla el gran desplom. Pintat a la roca (acte vandàlic sense cap sentit) trobarem una marca enorme de color blau on hi han dos pitons. D'aqui, flanquegem a l'esquerra fins donar la volta al gran desplom i amb un pas aeri, passem a l'altre vessant de la roca. Arribem a una cornisa petita on hi ha una sabina. L'ultim pas que tenim que remuntar es un petit diedre on podrem emplaçar un bon friend mitjà i una mica més amunt trobarem un còdol encastat a la fissura on llaçarem una baga i en poca estona arribarem al cim. Mirador privilegiat de la regió dels Frares Encantats, de Les Agulles i dels Ecos. Baxarem de la roca amb un sols ràpel de 30 metres justos per la cara est fins la canal herbrada i en dos minuts serem un altre cop al peu de via.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

El Frare Gros des de el contrafort 
Començant el primer llarg 
El flanqueig del segon llarg
Un xic "garratibats" de fred ens fem la típica foto 
Buscant el ràpel per baixar

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.