dijous, 26 de desembre de 2013

El Cap del Llitzet o Gallina Pelada, 2.317 m. Serra d'Ensija

22 de desembre de 2013

El Cap del Llitzet o Gallina Pelada a una alçada d'uns 2.317 m. d'altitud, és el cim més alt de la Serra d’Ensija. Dintre de la comarca del Berguedà, te com a veïns el Pedraforca i la Serra del Cadí. Sent un muntanya d'alçada moderada te una diversitat paisatgístic molt important on la ruta que farem ens permetrà endinsar-nos pels boscos de coníferes de la cara nord i caminar plaentment per la part alta, gaire bé desproveïda de vegetació. Des de el cim culminant podem veure extensos horitzons en els quatre punts cardinals i fins i tot, la Mediterrània. La ruta que proposem es de poca dificultat, tant sols tindrem que anar amb compte si trobem la neu molt dura pel vessant nord. Farem uns desnivell d'uns 650 m en poc més de quatre hores entre anar i tornar.

Passat Berga i abans d'arribar a Guardiola de Berguedà, trobarem a mà esquerra el desviament per la carretera B-400 que ens portarà fins al Poble de Saldes als peus del Pedraforca. Seguirem en direcció al poble de Gósol i de seguit a mà esquerra trobarem la carretera secundària en direcció a Coll de la Trapa i Vallcebre. Seguim amb cotxe per aquesta carretera fins arribar a la Pleta de la Vila. Si la neu ho permet podem arribar fins la Font Freda i en aquest punt comencem a caminar. Trobarem uns cartells que ens indicaran el camí a pujar, primer per unes escales fins la pròpia Font Freda. Tot seguit ens endinsarem pel bosc sempre seguin el camí. No te pèrdua. Quan portem una mica més de mig hora pujant i anem prenent alçada, el bosc desapareix i arribem a la Planella Gran on el paisatge a cambiat radicalment. Estem a la part alta de la Serra d'Ensija. Caminarem vers ponent fins arribar al refugi, situat a 2.060 metres altura. Des d'aqui podem veure la fàcil ascensió que ens queda per fer fins el turó de la Gallina Pelada. Seguim les traces de neu en direcció a ponent fins un coll i en poc més d'un quart d'hora arribarem al punt culminant de la Serra d'Ensija. Al nord, panorama esplendit del Pedraforca i la Serra del Cadí i al sud el Berguedà i el Solsonès amb la silueta de Montserrat emergint entre les muntanyes i al fons de tot el reflex de la Mediterrània.

La tornada la farem pel mateix lloc, on pararem una estona al refugi, que per cert es tancat, i al abric de les seves parets i al Sol que ens escalfa amb els seus rajos, dinarem. A la tornada, tindrem que anar molt en compte, dons la neu es molt dura i no portem grampons i trobem llocs on hi ha gel.
Entre caminar i parades em fet l'ascensió en poc menys de cinc hores. Un cim que paga la pena de fer-hi una visita de tant en tant.

Asensió realitzada per: Cristina Montiel i Joan Prunera
La cara nord de l'tinerari tota l'estona a l'ombra
A la part mitja, el Sol ja comença a despuntat
Arribant a la Planella Gran
El refugi i el Cap del Llitzet al fons
Pujant al cim
El cim i el Pedraforca al fons
Montserrat i el reflex del mar al fons 
Per que posen els quilòmetres i no el temps en els cartells?

dilluns, 23 de desembre de 2013

Via Ulls de Falcó, Clot de Vilamala (El Solsonès)

21 de desembre de 2013
El diumenge ja tinc els plans fet i queda el dissabte que encara no tinc res definit i a meitat de setmana, em truca en Vicenç i em comenta que te ganes d'escalar. Miro de trobar una cosa assequible per anar a Montserrat i el divendres recordo que la setmana passada ens vàrem deixar al calaix dels projectes una via prou fàcil, ni massa llarga ni massa curta. Es la via Ulls de Falcó una de les primeres vies que vaig conèixer en aquest indret del Solsonès. Tres llargs de corda, amb un primer llarg molt fàcil i prou assequible pel Vicenç. Això si les assegurances molt juste però el grau semblava que seria molt fàcil. La veritat es que la via m'ha sorprès gratament. La roca es prou discreta, com es lo general a la zona, però prou bona per gaudir d'una escalada amb un cert grau de compromís. Li manquen un parell de llarg per que sigues més "rodona" però es del tot recomanable.

Per arribar a la via farem el mateix itinerari per carretera que a la via de la setmana anterior. Des de Solsona, prenent la carretera que porta a Sant Llorenç de Morunys i al km. 21,5 en un revol de la carretera anomenat de Fenarals deixem el vehicle. Mirant cap a el clot de Vilamala, baixarem per la nostra dreta uns metres pel taluç de la carretera. seguirem una mena de llom ample fins que un ressalt ens barra el pas. Desgrimparem amb cura dos ressalts i a l'ultim que es el més llarg ens durà a un coll. Un cop aquí baixarem per la canal, a moments es fa incòmoda de baixar. Amb intuició i sempre fixant-nos en la paret de l'esquerra arribarem a una mena de cornisa un xic elevada de la canal i en aquest punt es on comença la via. Des de el peu de via podem veure una savina i el primer parabolt del llarg. Haurem trigat una mig hora d'aproximació.

1er llarg: III i II, un parabolt en 50 metres
Ens enfilem per la roca a cercar una petita sabina molt abans d'arribar al parabolt. L'escalada es molt fàcil i poc a poc es va inclinant la paret fins arribar a la reunió que farem d¡un pont de roca artificial, un parabolt i un espit.

2on llarg: III, IV, IV+ i IV, dos espits en 35 metres
Sortim de la reunió en direcció a una gran llastra que tenim al damunt nostre on trobarem el primer espit del llarg força lluny. Seguirem sempre per placa a l'esquerra del diedre. Poc a poc la placa es va fent mes vertical fins arribar a la ultima expansió del llarg. Fe un petit flanqueig a l'esquerra fins cercar una bona sabina en una petita cornisa. D'aquí estant seguim a munt fins la reunió en una còmoda cornisa. En aquest llarg, podem afegir friends en el nombrosos forats que anirem trobant. Llarg sorprenent.

3er llarg: IV III, Ae i IV, dos espits i dos parabolts en 30 metres
Iniciem el llarg a la vertical de la reunió pujant per la paret que es molt vertical i amb uns enormes còdols que sembla que hagin de caure. Res més lluny de la realitat. La roca es bona, tot i que tenim que mirar-la, però no tinguem recança que son de fiar. Arribarem a un ressalt assegurat per un espit que el superarem un xic per l'esquerra per seguir per placa ajaguda. en aquest punt la via gira sobtadament a l'esquerra però nosaltres seguirem a la dreta fins un parell de parabolts en un fort ressalt. Això ho solventarem amb un parell de passos d'A1e o A0e i una sortida en lliure de IV i ja serem al final de la via on muntarem reunió d'una sabina i un parabolt.

Realment la via m'ha sorprès, la tenia per una via massa fàcil i de poc interès però no ha sigut així. Poc equipament i alegria entre assegurances i uns bons forats per emplaçar friends ens permetran posar una mica de "sal i pebre" en aquesta curiosa via del clot de Vilamala.

Per tornar al vehicle només tindrem que remuntar el llarg llom que em fet de baixada i en 10 minuts ja serem un altre cop al revolt de Fenarals. Un altre via nova per la "cole".
En Vicenç començant el primer llarg
Al mig del segon llarg
El Vicenç al segon llarg
La sortida, ben dreta, del tercer llarg
El Vicenç al tercer llarg
Sortint de l'Ae i arribant al final de la via 
I la foto habitual del cim

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.