dijous, 6 de febrer de 2014

Diumenge "Agulleru". Gep Llarg, Capdanunt i Miranda de les Boïgues

Diumenge 2 de febrer de 2014















Via de l'Esquerra al Gep Llarg, Aresta Brucs al Capdamunt i Aresta Brucs a la Miranda de les Boïgues
Després d'un dissabte plujós no tenia esperances de que el diumenge puguesim fer alguna cosa de profit. Però coses de la "meteo", s'aixeca un diumenge radiant, tant sols una petita "pega", fa un fred del caraju!!!. el company i jo decidim anar a Agulles i sobre la marxa decidir quina escalada farem. Arribant al Coll de les Portelles, bufa el ven de valent i els ulls se'm claven en la zona del Ponent Superior, que avarca, estant al coll, de la muralla Nord al Torrent de les Boïgues. Quants records en aquesta zona, les primeres vies que vaig escalar de primer, el Gep Llarg, La boteruda, el Capdamunt... la Saca Gran!!! que em tenia encisat. El primer cop que la vaig fer, a finals del 81', semblava que havia fet l'escalada més difícil de Montserrat. Quantes il.lusions i que jove que era!!! Be, be, anem per feina. Bufa vent i fa molt fred i li proposo al Joaquim, començar pel Gep Llarg, seguir pel Capdamunt i la Saca. Perfecte i ens hi posem.

Agulla del Gep Llarg. Via de l'Esquerra, IV i 55 metres
Via de caractrístiques semblants a l'aresta Brucs, però una mica més difícil. La trobarem equipada amb parabolts i espits i farem una reunió al mig si volem. Un cop al cim de l'agulla, des grimparem pel cantó més fàcil i davant nostre tenim la altívola agulla del Capdamunt.

Agulla del Capdamunt, Aresta Brucs. Aresta Brucs, V- o IV+ i 55 metres
Comencem a la dreta de la roca, al costat d'un tronc sec. Primer pugem recte per flanquejar després un pel a l'esquerra i tot seguit fàcilment en vertical fins la reunió a sota de la bola. El següent llarg, flanquegem a la dreta fins situar-nos a la vertical de la bola en el lloc que es menys desplomat. Trobarem dos expansions i una al final de la via abans d'arribar al cim. El ràpel, de 15 metres el farem d'una instal.alció prou vella per la cara de llevant.
Feia, gaire be 25 anys, que no pujava aquesta roca pels motius de sempre, curta i fàcil, però que no us decebrà gens ni mica.

Mirant a la Saca, veiem que bufa molt el vent i la roca es la més altívola d'aquesta part i poder allí ho passem malament. Decidim baixar fins la Miranda de les Boïgues i tot arribant a la seva aresta sud em pica la curiositat de com estarà l'Aresta Brucs. Aquesta aresta es, simplement, fantàstica. El IV grau per excel·lència de Montserrat. Recordant l'ultim cop que la vaig fer i després, confirmant-lo en el meu "quadern de bitàcola", va ser el 9 setembre del 89. Quina pila d'anys.

Agulla de la Miranda de les Boïgues. Aresta Brucs, IV i 60 metres
Primer grimparem el pedestal que el podem fer sense cordes, si volem, fins arribar a peus de l'aresta sud. Podem aprofitar la reunió de la via Sílvia per encetar l'escalada. Comencem el primer llarg superant una mena de cavitat a modus de bavaresa per pujar el primers metres. Tot seguit, farem uns passos de flanc a la dreta sempre buscant la part més fàcil fins la primera expansió força lluny del terra. Seguim recte a munt per una mena de canal vertical fin un altre expansió. D'aquí seguirem, ara mes fàcilment fins el característic merlet blanc on podrem llaçar una magnífica assegurança. Prosseguim a munt fins una llastre un pel trencada on podem emplaçar un tascó o friend. Petit pas de flanc aeri a la dreta i trobem un altre expansió i tot segui recte fina la reunió sota un mur vertical.
El segon llarg, antigament, el fèiem flanquejant molt a la dreta fins una mena de diedre trencat. Ara podem pujar un pel a la dreta de la reunió amb un parell de passos de IV i en deu metres ja som al cim d'aquesta emblemàtica aresta montserratina.
Per baixar seguirem la llarga carena de l'agulla vers el nord i desgrimpant tres ressalts que trobarem.

Jo m'he quedat amb ganes de fer més agulles però la veritat es que el vent i el fret ens han deixat prou tocats. Decidim plegar trastos i deixar altres agulles per propers dies, no tot a de ser escalar i escalar, no crieu?

Avui tampoc he fet una via nova però el fet de escalar unes vies que fa molts anys que no feia, be s'ho ha valgut.

Escalades realitzades per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
El primer llarg del Gep llarg 
El segon llarg del Gep Llarg
El Joaquim començant el segon llarg del Gep Llarg 
Començant el primer llarg del Capdamunt
El segon llarg del Capdamunt
El primer llarg de la Miranda de les Boïgues 
El magnífic merlet llaçat amb una baga
L'últim llarg de la Miranda de les Boïgues
Panoràmica des de el cim

dimarts, 4 de febrer de 2014

Via Àfrica a la Paret del Grau. Coll de Nargó

Diumenge 5 de gener de 1714/2014
La meva ressenya
Tot començant l'any, m'he trobat, podríem dir, mandrós o poc motivat per reprendre el blog amb les noves escalades de l'any. No se si te a veure amb la conjuntura social que estem vivint o que em trobo un pel "saturat"... no ho se, el cas es que aquest matí he senti curiositat de com estave el blog, que fa un mes i escacs que no el miro, i m'he motivat. Passaré a descriure la primera escalada de l'any, que ja toca!!!

La Montse, el Jordi-Joan i jo decidim anar a fer la via El Cap i el Passarell a Montanissell, al Single del Repetidor. En Jordi i jo ja l'hem fet i es una via que a la Montse li agradarà, però ja sortint del Poble de Coll de Nargó veig que te tots el números de estar força nevat. Un cop arribem al coll de Boxols les meves sospites es fan realitat en contra de l'excés d'optimisme del Jordi-Joan. Tota l'aproximació nevada i la paret mullada per la neu desfeta. Que fem? El Jordi-Joan fot mà a les noves tecnologies que es tan aficionat i des de l'andròmina iPhone o no se que carai es, comença a remenar lloc on anar, no estigui nevat i sigui a prop . Res de res tot es molt lluny i el que tenim més a prop es la paret del Grau que es al mateix poble de Coll de Nargó. El cas es que no tenim ressenyes... però tenim l'andròmina del telèfon-ordinador-càmera de fotos i un munt de coses mes i trobem la via Àfrica, la més senzilla de la zona però no vol dir que sigui fàcil. La primera ressenya que trobem es la de l'Escalatroncs, com es habitual i que diu: equipada amb parabolts i de compromís baix... mentidaaaaaaa!!! vaja, al menys per nosaltres... si de fet es equipada però si no volem passar "cangüel.lo" porteu friends i tascons i bagues per sabines i ponts.

Com arribar a la via, es tant evident, que si teniu una mica més de "llums" jo, no us costarà gens de trobar el peu de via. Des de el mateix poble de coll de Nargó es pot veure la paret del Grau i les agulles.

1er llarg: IV, V (V+?), V, IV, V i IV, quatre parabolts en 25 metres
Comencem al costat esquerra d'un diedre un pel humit fins sota un desplom on trobem el primer parabolt força amunt. Costa una mica superar el sostret. Jo he trobat un V+ però en percepció meva. Un cop el superem, anem en tendència a l'esquerra fins unes cornises per continuar per la dreta per un diedre tombat fins un altre ressalt. en aquest tramp podem posar friends, tascons i un pont de pedra arribant al tercer i ultim parabolt de l llarg. La reunió la farem en un bon replà als peus d'un mur vertical.

2on llarg: V+, V, IV+, V i IV+, tres o quatre parabolts en 20 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra. Hi ha distància entre assegurances i tindrem que protegir alguns passos per no passar gaire por. Realment he trobat difícil el principi del llarg, això si, la roca es de primera. Un cop superem el mur, arribarem a una placa llisa i un xic tombada on podrem emplaçar algun friend abans de "xapar l'ultim parabolt del llarg. La reunió, un pel penjada, la farem sota d'un desplomet còmodament.

3er llarg: IV, III, IV, IV+, V, IV i V (V+?), 5 parabolts en 35 metres
Sortim de la reunió fàcilment per la dreta fins una mena de canal un pel trencada (comte amb la roca) fins una placa vertical prou llisa. en oposició entrem a la placa i al poc arribem a un ressalt assegurat per un parabolt. Un cop superat per una mica la dificultat fins una cornisa on hi ha un arbre gruixut i encetem de nou una nova placa força difícil i mantinguda assegurada per dos parabolts.

Per baixar de la via farem dos ràpels. Un fins la segona reunió d'uns 35 o 40 metres i després un altre fins el terra.

La via m'agradat força tot i que la he trobat una mica "justeta" de grau, no se si seran els torrons i els àpats de Nadal, o els anys... o jo que sé!!! En fi, bona via per perdre el matí. Tinc que tornar-hi per gaudir-la una mica més del que ho he fet avui.

Una via nova mes per la cole.

Escalada realitzada per: Montserrat Perez, Jordi-Joan Garcia i Joan Prunera


Com podeu veure, la paret mullada i l'aproximació nevada

L'evident aproximació cap a la paret del Grau

El primer llarg
La Montse al final del primer llarg
En Jordi-Joan al principi del segon llarg

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.