divendres, 14 de febrer de 2014

Salvadó-Àlava al Setrill i l'Aresta Brucs a la Bitlla

Dimecres 12 de febrer de 2014
La meva ressenya de la Bitlla
La meva ressenya del Setrill
La Bitlla. via Aresta Brucs i el Setrill, via Salvadó-Àlava
Avui sembla que tindrem un dia de "pel·lícula" i quedo amb José Valero per trepar una estona. No he escalat mai amb ell però fa temps que ens coneixem i l'aventura es assegurada. La setmana passada amb els companys habituals vàrem abandonar la via Ful de Sac degut al fred i el dia lleig i gens engrescador i mentre plegàvem trastos, vaig acostar-me al peu de via de la Salvadó-Àlava, donç es una via que fa temps que li tinc fica't l'ull. Ja per telèfon, li cometo al José de la via i ell que es un tio amb empenta, li agrada la proposta, dons ni ell ni jo l'hem fet mai. La qüestió es que tindrem que esperar, al menys fins les dotze del migdia per poder anar, que es cara sud-oest i fins ben tard no toca el sol. Per fer "boca" mentre esperem els reconfortants rajos de l'astre rei, esmorzem a peu de via de la bonica aresta Brucs de la Bitlla i així, jo, m'aniré mentalitzant de la via del Setrill.

La Bitlla es una d'aquelles altívoles agulles de Montserrat, que si tenim el plaer d'escalar, ens demostrarà el que es una via clàssica. El primer cop que la vaig escalar va ser un agost de 1979, la meva primera via de dos llargs. Amb un equipament auster, necessitarem friends, tascons i bagues per llaçar merlets per gaudir de la seva aresta sud, una de les mes maques dintre del seu grau.

La Bitlla. Via Aresta Brucs IV+ 60 metres

1er. llarg: III i IV, dos espits en uns 25 m
Típic llarg d'asreta Brucs on comencem fàcilment fins que progressivament es va redreçant la roca. A uns vuit o deu metres de terra, trobem un espit que ens ajudarà en arribar a una cornisa on hi ha una gran llastra (hi ha alegria entre l'espit i la llastra...). Pugem per la llastra amb bavaresa fins que el llom de roca s'ajeu i amb passos fàcils de flanqueig ascendent, arribem a la reunió d'un parabolt i dos burins, un d'ell se'n se plaqueta. Antigament, recordo que fèiem reunió de l'arbre.

2on llarg: IV i IV+ un clau i un burí en uns 30 m
Sortim de la reunió per la dreta per entrar en una diedre-xemeneia preciós. Quan es va tancant ens veiem obligats a fer un pas de flanc a l'esquerra i seguir pel bell mig de l'aresta sud. Sempre amb boníssimes preses de mà arribem al mur vertical. Podem llaçar un enorme merlet que ens assegurarà el pas en flanqueig ascendent fins el burí (més vell que jo) que es permetrà arribar a la reunió uns metes abans d'assolir el cim d'aquesta petita gran clàssica.

D'aquí al cim, només resten cinc metres molt fàcils per acabar la via. Per baixar, si portem cordes de seixanta metres farem un sol ràpel des de la instal.lació de la segona reunió, que per cert, es la mateixa que hi ha des de el primer cop que vaig fer aquesta via.
Començant a escalar la Bitlla (foto: J. Valero)
A la meitat del primer llarg (foto: J. Valero)
El segon llarg
A la part més dreta del final de la via
El Setrill, via Salvadó-Àlava 6a (A0e) V+ 110 m

El sol ja dona de ple a la paret del Setrill i mentalitzats ens dirigim al seu peu de via del Setrill. Tindríem que tornar al refugi per anar al Setrill però el meu "raro instinto del hombre blanco" em fa mirar una canal que sembla que te continuïtat, que davalla fins el Setrill. Fem gala del nostre esperit "aventurer" i ... l'hem encertat!!!, ni cinc minuts hem trigat en anar d'una via a l'altre.

Preparem material i en José que es més jove i valent que jo es demana el primer llarg. En quant a mi, ja fa estona que tinc "papallones a l'estómac", però que carai, amen a intentar la via!!!

1er llarg: IV, V, A0e (6a) V+ i V, 5 parabolts en uns 35 m
Comença amb roca humida i relliscosa fins arribar a un llavi argilós, no es fàcil arribar a la primera expansió. Tot seguit fem un pas de flanc a la dreta i cerquem el primer parabolt del 6a. Pels que no som "extraterrestres" ho podem fer en A0e, però tindrem que tibar de valent. Superat aquesta primera dificultat, ara arriba la de debò. Placa vertical i fina amb preses contades i alegria entre els dos únics parabolts que trobarem fins la reunió. Tindrem que respirar a fons i "apretar el cul" fins el relax de la reunió.

2on llarg: IV+, IV, IV+ i IV dos parabolts en 30 m
Sortim de la reunió, vertical i de seguit, anar a cercar uns grans còdols a la nostre esquerra. Ara la dificultat decau fins el primer parabolt del llarg. Seguim recte a munt fins un ressalt assegurat pel segon i últim  parabolt del llarg. Superem el pas pel bell mig, vertical i amb bon canto, fins una zona ajaguda, lliça i amb alguna crosta, (compte) i de seguit arribem a la còmoda segona reunió.

3er llarg: V, IV, V i IV, 3 parabolts en uns 45 m
Encetem el darrer llarg flanquejant a l'esquerra fins un forat horitzontal on podem emplaçar un bon friend (Camalot del 0.75 o 1). Superem el pas i ens col.loquem al damunt de dos còdols, un per cada peu, i superem el pas força difícil fins el proper parabolt. Ara l'escalada es més plaent fins la propera expansió. Des d'aquí flanquegem a la dreta on trobarem la darrera dificultat del llarg protegit per un parabolt. Superat això resten uns quinze metres de IV fins el cim. Trobarem una reunió de dos parabolts abans d'arribar al cim però ens la podem saltar sense cap problema.

La via ens a encantat, grau difícil al primer llarg, al menys per mi, i cent metres de roca per gaudir de valent i que "l'adrenalina" aflueixi pels nostres porus. Un dia ben aprofitat i el millor de tot, la companyia.
També afegir un petit record per un dels aperturista d'aquesta via, en Francesc Salvadó, mort a l'octubre de 2012 i creador de la web: www.kapujo.com, que tantes estones m'habia fet passar davant l'ordinador i també a les magnífiques fotos del company José Valero, que es un artista.

Una via més per la cole.

Escalada realitzada per: José Valero i Joan Prunera
Ja comença a donar-li el sol al Setrill (foto: J. Valero)
Primer llarg, finet, finet... (foto: J. Valero)
Segon llarg, mes suau però no val a badar (foto: J. Valero)  
El José a punt d'arribar a la R2
Els primer pasos del tercer llarg. Bons còdols per els peus
El darrer V de la via 
Final de festa amb l'estètica aresta del Dumbo de fons (foto: J. Valero)

dilluns, 10 de febrer de 2014

Agulla del Pingüí. Aresta Brucs (Montserrat)

Diumenge 9 de febrer de 2014

Aquest cap de setmana es presentà d'allò mes estrany. Que si el dissabte molt mal temps, que el diumenge, bo però a la tarde malament, vaja, que pinta malament. Aprofitarem el dissabte per "asuntillus" familiars i diumenge quedo amb el Guillem, que fa un munt de temps que no anem plegats, amb el Joaquim i amb el Jordi. Fa temps que tinc ganes de repetir la via Ful de Sac al Setrill i el diumenge passat me la vaig estar mirant quan tornàvem d'escalar per Agulles... i ja em vaig posar "calent". Sortim de bon matí i el dia es ras i clar i tot acabats d'esmorçar com a senyors, al poble del Bruc, sortim del bar i tot d'un cop, el temps fa un gir de 360 graus. Vent i núvol. El quatre "intrèpids", camina que caminaràs en direcció al refugi Vicenç Barbé i tot de sobte, sembla que el temps cambia una mica i no fa tant de fret i amb més moral que "l'alcoyano" en dirigim a peu de via. He tingut que parar un moment per recordar per on s'hi va. L'últim cop que vaig fer aquesta via, fa divuit anys. Un cop a peu de via en Jordi que està molt valen comença i en arribar al segon espit, ja no se sent les mans. Nosaltres tres, a sota, sembla que estem dintre d'una nevera. El seny del senor Guillem ens fa veure que no val la pena "patir" d'aquesta manera avui i decidim recollir trastos.

Que fem? fa un fred d'allò més incòmode, Serà qüestió de buscar un lloc que no piqui el vent i estigui a cobert. Difícil elecció. El que tenim més a la vora es la Bitlla però veiem que no, bufa molt el vent i al final anem a cercar el Pingüí, que te grau moderat i sembla ser que allí no fa tant de fret. Tant se val, igualment vàrem passar fret i vent... dons be, marxem cap el Pingüí.

Aquesta agulla la he pujat infinitat de cops, tant per la seva aresta Brucs com per la Xemeneia. son 60 metres de quart i uns passos de V força finets en el segon llarg. Veurem si això ens treu una mica el "monu" de tocar roca avui.

Per arribar en aquesta roca sortirem del refugi i davallarem uns metres i prendrem un corriol que surt a la nostre dreta. Seguirem el camí que porta a l'avenc dels Pouetons però abans d'arribar-hi seguirem camí a munt fins la canal de les Bessones i un cop arribem a les parets de la Vespa, prendrem una canal a l'esquerra que ens durà a un coll. Es aquí on trobarem l'aresta Brucs i la Xemeneia de la cara sud del Pingüí.

1er llarg: III i IV tres parabolts molt vells dos burins i un pitó en 35 metres.
Comencem al mig de la paret, primer reste i després amb un clar flanqueig a la nostre dreta per situar-nos a sota del gran desplom. tot seguit seguirem flanquejant fins arribar a la reunió molt penjada. Antigament, recordo, fèiem reunió més a munt en una fissura on havien un parell o tres de pitons. Ara es fa una mica més per sota i amb un parabolt i dos burins.

2on llarg: IV, V i IV dos parabolts i un espit en uns 25 metres.
Encetem la darrera tirada per la dreta de la reunió fins cercar una sabina seca on podem llaçar una baga. tot segui superem un ressalt amb molt bona presa però amb roca a controlar i fem un passos de flanc a l'esquerra per situar-nos al bell mig de l'aresta sud. Ara, amb passos molt fins, pujarem fent petites passos a dreta i esquerra fins arribar a la reunió uns metres abans del cim de dos parabolts.

El descens el farem amb un ràpel curt d'una quinzena de metres per la cara nord i després amb comte, per la canal que ens durà un altre cop a la canal de les Bessones.

Be, podem donar el dia d'escalada per acabat. Estem tots quatre "garratibats" de fred i el millor que podem fer es anar a ofegar les nostres penes en en bar ben calentons i explicar-nos "batalletes" d'aquelles que les tenim ja molt sentides.

Un altre dia serà la Ful de Sac!!!

Escalada realitzada per: Guillem Arias, Jordi Calabuig, Joaquim Llòria i Joan Prunera
Coemnçant la via i els compans, que ja son gaire be, a la reunió
Arribant a la reunió in amb cara de fred...
Començant el segon i darrer llarg
El Joaquim als passos fins del segon llarg
El quatre conqueridos de l'inútil

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.