dimarts, 1 d’abril de 2014

Agulla de la Carnavalada, via Aresta Brucs

Dissabte 29 de març de 2014
Avui es un dissabte d'aquells que el temps no acompanya. Fa molt vent i es tot núvol i de tant en tant, sembla que el sol vulgui treure el nas. La part alta i central de l'estimada Montserrat es envoltada de núvols que corren pel vent i veient el panorama decidim quedar-nos  per Agulles. En un principi volíem fer l'Aresta GAM de la Portella però en arribar trobem que hi ha "overbooking" de gent. Son dos cordades, una de tres i l'altre de dos i la de dos, no ho tenen gaire clar... Mentre la cordada de dos, "cagenduptes" i no es decideixen, nosaltres en esperem calladets i a la fi decideixen de pujar... mala sort i marxem cap amunt. Com fa molt vent dic d'anar a fer la xemeneia de l'Esquelet que igual, al estar empotradets no notem gaire el vent. Avui no tenim el dia. Un cop a peu de via de la Xemeneia, el Joaquim es demana el segon llarg per que fa uns sis anys se li va entravessar i no va poder fer-lo de primer i aquest cop ho intentarà. Comença i pot llaçar una pedra encastada molt a l'esquerra. Ho intenta un parell de cops fins que, jo ja m'ho veia venir... ZASKA!!! "sartenazo que te crio". El pont de roca ha aguantat!!! Be, no ha estat res, uns moments de calma i comprovar que tots el ossos estiguin al seu lloc i "subidón" d'adrenalina. Cambiem i començo jo. Supero el primer empotrament i així vaig fent arrossegant-me com un llangardaix fins la reunió. Cada cop costen més aquest empotraments amb la edat que tenim. Quan recupero corda per que pugi en Joaquim, em diu que sembla que li fa una mica de mal el bessó i abans que ho espatllem més, decideixo baixar. Un cop a terra li pregunto que com va el bessó? Sembla que millor, em confirma. Aquí a la vora tenim l'Aresta Brucs de la Carnavalada que fa un munt d'anys que no la pugem, som'hi?

L'agulla de la Carnavalada es aquelles roques que, pel que sigui, resten oblidades. Una llarga aresta inclinada amb una dificultat molt moderada però amb un final prou bonic i difícil. Equipada ,en un principi, amb burins vells i que al final trobarem parabolts. En temps passats, era confosa amb la veïna Agulla dels Set i tots creiem que es tractava de la mateixa i queden separades una de l'altre per un important coll. Per arribar a peu de via remuntarem la canal de les Bessones fins que trobem una llarga aresta a la nostra dreta amb un arbre molt gran a peu d'una canal. Aquí comença l'aresta Brucs.

1er llarg: III i IV, tres burins en uns 35 metres
Aresta inclinada sense cap misteri, només anar pujant pel lloc on les preses siguin mes bones. Reunió de cinc "burilillus" vells

2on llarg: III i IV, un burí amb la plaqueta rebregada i dos parabolts en uns 30 o 35 metres
Llarg de la mateixa tònica que el primer. La reunió la farem una mica a la dreta de la vertical de l'aresta just a sota del desplom final.

3er llarg: IV, IV+, V i II, un parabolt (innecessari), dos pitons i un parabolt en uns 15 metres
Sortim de la reunió vers la dreta fins una fissura horitzontal on trobem un pitó. Continuem flanquejant a la dreta amb passos fins i aeris fins un altre pitó. Fen un últim petit flanqueig i continuem vertical amb u parell de passos difícils però amb una roca de primera i protegits per un parabolt que substitueix un burí vell.

El cim de l'agulla es una mica més a munt i per baixar desfarem aquest últim tram per situar-nos a la cara nord. Al terra trobarem un parabolt nou amb anella on podrem passar una corda i poder despenjar-nos fins el terra o si no baixar per una canal, que es la via normal, fins el terra.

A estat una dia un tant lleig amb un petit ensurt, es el que te anar en contra de la llei de la gravetat... qui ens manarà fer aquestes coses!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
L'empotrament de l'Esquelet
Començant la via
Primera reunió... de "burililuuuuus"!!!
El segon llarg
El segon lleg
El darrer llarg

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.