dilluns, 7 d’abril de 2014

Via Òpera prima al Gorro Frigi (Montserrat)

Diumenge 6 d'abril de 2014
Va ser un 3 de setembre de 1985 quan vaig fer per primer cop aquesta via amb els companys Josep Miró i Xavier Ferrero. Teníem una fotocòpia de la ressenya original, feta a l'antiga botiga Pedra-Neu, d'en Guillem Arias, "flipàvem", una via al Gorro Frigi de, com a molt, V i plena, plena de "segurus". Encara que no ho sembles, en aquella època, erem conscient de  la mancança d'assegurances en algunes vies, però era el que havia. Res companys, no passa de cinquè i burins a tope. En aquella època la vaig fer tota en lliure, però el grau ens va semblar molt, però que molt agosarat i la veritat es que no se com graduàvem en aquells temps! Va ser una de les primeres vies que vaig veure equipada amb espìts i amb un traçat tant directe al Gorro Frigi. Un nou traçat recentment tret del forn. Des de llavors, l'he fet diverses vegades i ara fa molts anys que no tornava a fer-la. A cambiat molt el "cuentu" i el que abans "feia xiulant" ara ho faig "gemegant", però en resumides comptes, la hem fet, ens ha costat però la hem fet!.

L'Òpera prima es una via de tall esportiu, on la trobarem tota equipada amb parabolts. Es un traçat directe que seguix per una mena de canal esculpida per l'aigua  i que la seva dificultat va "in crescendo". El passos claus més difícils estan preparats per poder fer A0e i el penúltim llarg, si el que no volem es destroçar-nos els bíceps fen A0e's podem portar un estrep que en farà el llarg més còmode. La via comença uns vint metres a munt del camí de Sant Jeroni on trobarem el seguit de parabolts pintats, ara ja no tant, e color groc que ens indicarà en cada moment el camí a seguir.

El descens del Gorro Frigi ja no es com molts el coneixem fins ara. Tindrem que fer dos ràpels i desgrimpar per la canal i al final d'aquesta, flanquejar fins el coll amb la Magdalena superior. Després baixarem per la canal on també, en el tram final, tindrem que desgrimpar fins arribar al camí de  Sant Jeroni. Tot això com ho fèiem fa trenta anys. Això si, amb molta cura si la roca es mullada. Un al·licient més per fer qualsevol via del Gorro Frigi.

1er llarg: IV i IV+, 5 parabolts en 25 metres
Començem pujant lleugerament a la dreta, per seguit recte amunt fins la primera reunió, en el mateix lloc que ho fa la segona de la via Badalona. Llarg agradable.

2on llarg: V+, IV+ i IV, 6 parabolts en uns 25 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra, atacant un mur vertical i assegurat amb dos parabolts. El pas es explosiu amb les preses prou "sobades" i un cop superat això, ens dirigim fins un altre ressalt més fàcil que el primer i així, fins la reunió. Llarg de les mateixes característiques que el primer però amb un començament més picant.

3er llarg: V+, IV+, V i IV, 8 parabolts en 30 metres
Encetem el llarg a la vertical d'un ressalt. Aquest pas es prou difícil. Superat això, la escalada continua agradable fins un altre ressalt també difícil però no tant i després va mimbant la dificultat fins la reunió. Llarg molt maco de fer.

4t llarg: V o A0e, V, A0e i V, 8 parabolts en un 20 metres
El llarg més difícil de la via. Situats a sota d'un mur, gairebé desplomat, començarem a la dreta de la reunió per passar després a l'esquerra. Els passos son força difícils i atlètics. Situats a sota un fort desplom podem fer lliure en 6a o A0e/A1e. Superat això ens trobem un altre ressalt mes fort que l'anterior i després de tot aquesta dificultat arribarem a la reunió. Llarg força difícil i si el que volem es fer-ho tot en lliure em de dominar el 6a de valent.

5è llarg: V, V+, V, IV, III i II, set parabolts en uns 45 metres
El darrer llarg de la via. Situats a sota d'un diedre un xic desplomat, pujarem en oposició fins el ressalt. Amb molt bones preses de mans i una bona fissura superarem aquesta dificultat i tot seguit seguirem per placa fàcil fins el propi cim del Gorro Frigi.

M'ha resultat una via força difícil en comparació de com la feia antigament, però ja se sap. qui anys passa... per cert he pogut conèixer al Manel i la Ita del blog del mateix nom, MANEL&ITA, en persona que eren a la via del costat, la Bella Easo. No la he fet mai i tindre que anar a fer un tast el proper cop que vulgui fer una via al Gorro Frigi.

Escalada realitzada per: Jordi Calabuig i Joan Prunera 

En Jordi a prop de la primera reunió
El vertical tercer llarg
Els desplom del quart llarg
Arribant a la reunió 4
29 anys separen una foto de l'altre. La diferència d'agilitat de les cames es evident
Ei, que sortim a la foto!!! 
Diferència de grau de l'any 1985 al 2014

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.