dilluns, 7 de juliol de 2014

Via Homedes al Gat. El Pedraforca, cara Nord

Dissabte 5 de juliol de 1714 / 2014
El Pedraforca, per mi sempre ha estat una muntanya encisadora, màgica com alguns l'anomenen, de fet, es la muntanya que encapçala aquest blog. Des de el primer cop que la vaig veure, en persona, no en fotografia, una Setmana Santa de 1977, tot caminant per la carretera que duu a Saldes, la seva visió altívola i isolada en mig del no res i amb la seva bretxa, d'aquesta característica muntanya va quedar arrelada dins les retines dels meus ulls per sempre mes. No va ser fins el juliol de 1982 que vaig fer la primera escalada a la cara Nord, la via Estasen. Des de les hores he fet un munt de vies clàssiques al vessant Nord i una d'elles, la via Homedes es la que més bons records em porta tot i havent-la repetit cinc cops, mai em deixarà d'agradar. Lluny queda aquell setembre de 1985, que amb més claus que tascons, ens vàrem decidir a enfilar-nos per aquesta via, que amb una tràgic desenllaç vàrem aconseguir uns pioners de l'escalada a casa nostra un mateix setembre, però de 1935.

El Pedraforca es un massís que te diferents cims, El Cabirols, La Dent de Cabirols, el Calderer i una en especial, el Gat, que apareix de sobte en mig d'una bretxa ensenyant les seves orelles com si ens digués: estic aquí, que no veniu? Des de lluny es veu una via llarga i vertical on les cordades semblen minúsculs punts de color que avancen pausadament. La seva escalada ens satisfarà enormement i més si fem els tres últims llargs del propi cap de Gat.

Sortim del Refugi Lluís Estasen i prenem el camí que s'endinsa pel bosc en sentit Oest. Uns metres abans de travessar la canal seca que baixa de la paret Nord, prendrem un corriol que puja en diagonal en direcció a la pròpia canal. Seguirem pujant amb penosa pendent fens ziga-zagues per camí poc marcat. En un punt seguirem pujant per la dreta de la canal sempre seguin unes marques blanques, ja poc definides i gastades. Arribarem en una mena de coll on trobarem pintat de color blanc a la paret les indicacions: Estasen, a la dreta i Pany i Gat a munt. Seguim pujant vers la paret Nord fins que desapareix el bosc i pràcticament ja som a tocar la paret. En el Peu de via trobarem la inscripció HOMEDES i una fletxa que indica a l'esquerra amb dos parabolts que ens indiquen el peu de via. Antigament, la via la iniciàvem en aquest mateix punt però en diagonal a l'esquerra com indica la fletxa. Ara hi ha una entrada més directe que es la que farem que va per la dreta.
Tots els llargs, menys els fàcils del mig ,son equipats però serà convenient portar un joc de tascons i friends variats per completar la protecció que entren a "caldu"

1er llarg: IV, IV+, III i IV, un parabolt en 50 metres
Encetem el llarg a la vertical del peu de via en tendència a la dreta. Uns deu metres a munt veiem l'únic parabolt del llarg. Un cop superat el parabolt la dificultat decreix i arribem a una reunió d'espits. La obviem i continuem recte a munt fins una petita cornisa on trobem els dos parabolts de la reunió.

2on llarg: III, V+/A0, V-, III i IV un parabolt i 3 pitons en 40 metres
Comencem fàcilment en direcció a una mena de ressalt que en tècnica d'empotrament el superarem. Es normal que el trobem mullat aquest pas. Si es així, ens ajudarà un pitó fent un pas d'A0. Segui per una canal fàcil però ombrívola i mullada fins el final on ens viem obligats a pujar per placa vers la dreta i entrar en la reunió.

3er llarg: IV, III i IV, dos pitons i un friend abandonat en 40 metres
Sortim de la reunió fent un petit flanc a la dreta per continuar per placa i petits diedres fins un ressalt que ens durà a la característica cornisa penjada al buit.

4t llarg: A0/V, III i IV+, 4 pitons i un parabolt en 25 metres
Aquest es el famós llarg del pas de la Z. Superem en A0 els primers tres metres si no podem en lliure, gràcies a un parell de claus i un parabolt per seguir per un diedre tombat. al final del diedre trobarem un petit ressalt que ens durà a la còmoda reunió.

5è llarg: II i III, net d'assegurances (diuen que hi ha un pitó, jo no l'he trobat) i uns 35 metres
Sortim de la reunió flanquejant fàcilment a l'esquerra i tot seguit anirem en direcció a un gran diedre humit que ratlla tota la paret i que tenim a l'esquerra. Poc abans d'arribar al diedre pugem per placa recte amunt fins un bon replà on trobarem la propera reunió. Llarg molt fàcil però de roca delicada.

6è llarg: II i III, net d'assegurances en uns 30 metres
Llarg de les caracteristiques de l'anterior. Sortim en diagonal per la dreta per terreny molt tombat i fàcil fins arribar a una mena de esperó que es perfila a la dreta. Seguim ara cap a l'esquerra i arribem a la propera reunió. Llarg fàcil i de roca delicada.

7è llarg: III i IV, net d'assegurances i uns 30 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra per seguir per una marcada canal. Al final d'aquesta tenim un petit ressalt i fàcilment arribem a la reunió.

8è llarg: III, II i III+, un espit i un pitó en uns 50 metres
Continuem superant un petit ressalt i ja en terreny molt fàcil i en tendència a la dreta arribarem al que anomenen Planell dels Diables. Davant nostre tenim un forts desploms i un espit a la paret ens mana a un llarg flanqueig, primer descendent i després ascendent amb molta timba a sota nostre. La roca es delicada però fàcil d'escalar i de seguit arribem a un replà on fem la reunió. Llarg molt fàcil però impresionant.

9è llarg: II, net d'assegurances i d'uns 40 metres
Llarg de tràmit per arribar a la base del cap del Gat. Seguim per terreny fàcil i descompost fins gaire be caminar. Davant nostre tenim la mole immensa i vertical del cap del Gat. Antigament fèiem reunió en uns replans decompostos. Ara la reunió es més a munt a l'esquerra de la canal de la via Barbé, en una petita cornisa trobarem la reunió que ens interessa.

10è llarg: IV+, V- i IV+, un pitó molt vell i uns 25 metres
Prenem el següent llarg per l'esquerra i baixant una mica de la reunió per entrar en un diedre/xemeneia. Escalarem amb tècnica de bavaresa i oposició. Son passos atlètics on podem trobar la roca una mica humida. Un cop arribem al pitó que només mirant-lo ja es trenca continuem amb diedre i tot seguit a la nostre esquerra trobarem el còmoda replà on es la reunió. Llarg atlètic i molt bonic.

11è llarg: IV, V- i IV, un pitó en 40 metres
Ens enlairem per la dreta de la reunió amb un pas vertical i tot seguit per una mena de canal amb bona roca fins un ressalt assegurat per un pitó. Un cop superat aquest pas i en direcció a la dreta arribarem a una cornisa molt aèria on muntarem la darrera reunió.

12è llarg: V- i IV, dos pitons en uns 30 metres
Sortim de la reunió clarament a la dreta amb una timba impresionant als nostres peus i amb un pas delicat ens col.loquem de ple en una placa de roca un tant delicada. amb tendència a l'esquerra pujarem amb comte fins uns ressalt on trobarem un pitó. Tot seguit per la dreta, anirem pujant i en un tres i no res ja serem entre les dues orelles de l'esquívol gat. La reunió la farem al darrera en un sol pitó que hi ha.

Per baixar, tindrem que flanquejar per la nostra dreta, mirant cara a la tartera on trobarem en una cornisa la instal.lació del ràpel. Amb uns 35 metres de ràpel prou aeri, arribarem al terra.

Una via fantàstica, oberta fa 79 anys, on respirarem un ambient grandiós d'alta muntanya en un massís dels més emblemàtics de Catalunya, bressol de l'escalada moderna a la nostre terra. Imprescindible per conèixer la cara Nord.

No se si serà la edat, la prudència o que les persones cambiem i no la muntanya. El cas es que aquest es el cinquè cop que pujo aquesta via i m'he adonat que hi han uns quants "V" amagats que no surten en cap ressenya. Jo m'he premés la llibertat d'icloure'ls en la meva ressenya. Sempre he dit que el grau es molt personal i el que abans era més fàcil (per mi) ara ja no ho es tant. Les meves percepcions son tant cambiants com el temps!!!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
Començant el primer llarg
El Joaquim arribant a la primera reunió 
L'empotrament del segon llarg
Començant el tercer llarg

El pas de la Z 
Arribant a la quarta reunió 
El setè llarg
El vuitè llarg
Entrant a la vuitena reunió
Es diedres del desè llarg
El Joaquim arribant a la desena reunió 
Començant l'onsè llarg 
L'onsè llarg
El darrer llarg
Fi de festa 
Un moment de relax en una reunió amb l'amic David Gòmez

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.