dilluns, 4 d’agost de 2014

Via Civís-Genís a la Dent dels Cabirols. Pedraforca, cara Nord

Diumenge 3 d'agost de 1714 / 2014
Fa dies que tinc ficat al cap repetir aquesta via i per "naps o cols" no havia manera de lligar-ho. Aquesta via la vaig fer un octubre de 1996 amb el meu amic Balbino i guardo molt bon record. Cada cop que repeteixo una via que havia fet amb ell, m'envaeix una mena de tristor i alegria al hora i pensant que soc afortunat de poder repetir (encara) aquestes vies.
Aquest cop tinc el privilegi de repetir-la amb en Ricard Rofes que per fi, els planetes del Sistema Solar, s'han conjuntat i hem pogut coincidir.
La via es curta, uns 155 metres, però amb molt ambient, semi-equipada i amb un grau molt assequible ens permetrà gaudir d'una roca gaire be perfecta en un itinerari del tot lògic.

Sortirem del refugi Lluís Estasen i prendrem el camí a l'Enforcadura i al cap de deu minuts trobarem la tartera de la Dent dels Cabirols. La remuntarem sempre per l'esquerra seguint algunes fites i el camí de cops poc marcat. En uns 30 o 35 minuts arribarem a peu de via. Per accedir al peu de via tindrem que escalar unes grades fàcils però amb molt de compte fins arribar a un gran pi sec en una petita cornisa. Es aquí on farem la reunió 0.

1er llarg: IV, IV+, II, IV+, V, IV i II, tres pitons i un pont de roca en 30 metres
Comencem a pujar fàcilment però molt vertical fins que ens veiem obligats a flanquejar a la dreta. El primer cop que la vaig fer aquesta via em vaig enfilar a una de les branques seques del pi. Aquest cop no he tingut la necessitat i fen-t'ho així queden uns passos molt atlètics i bonics. Un cop passat el flanqueig caminem ascendentment per una cornisa fins l'entrada d'una xemeneia. Amb tècnica d'escastament intentem superar el pas lo millor possible fins un altre encastament un pel més fàcils on entrarem en un bon replà on la reunió la trobarem a l'esquerra de la paret i d'un parabolt. La reunió la podrem reforçar. El primer llarg ens posa a to i ens indicarà de com anirà tota la via.

2on llarg: IV, IV+, V, V, IV+ i IV+, quatre expansions en 30 metres
Aquest llarg te molt d'ambient. Sortim de la reunió en vertical vers uns ressalt on hi ha una expansió. Un cop al ressalt el superarem amb tendència a l'esquerra fins un altre expansió. Un cop superat tot això ens trobem en una mena de canal molt vertical. La via va per l'esperò de l'esquerra de la canal amb uns passos atlètics i amb molt d'ambient. al final de l'esperó pujarem per un diedre i entrarem a la reunió. Llarg molt bonic de fer.

3er llarg: IV, IV+ i V dos expansions en uns 10 metres
Comencem el llarg pujant en vertical per un mur fissurat molt vertical  atlètic on per accedir a la reunió tindrem que fer un petit pas de flanc a l'esquerra i còmodament farem reunió. Llàstima que sigui tant curt, dons es tant bonic com l'anterior.

4t llarg: IV, V, IV+, V i IV+, quatre expansions i tres pitons en 30 metres
Sortirem de la reunió flanquejant a l'esquerra per pujar per un diedre obert. Superarem un ressalt difícil i ara cap a la dreta, arribarem a un pi petit Seguim per diedre on trobarem un altre pas difícil i un cop superat, ja més fàcilment arribarem a la reunió. Per mi el llarg més bonic i difícil.

5è llarg, IV i IV+ i IV, dos pitons en 30 metres
El darrer llarg es un diedre fins el final i dallò més bonic, amb algun pas que te l'has de mirar però mai sent massa difícil. Al final del diedre caminarem fins un pi molt gruixut i muntarem la reunió i final de la via.

Per el descens farem un sol ràpel de 20 metres des de un pi que tenim a la nostra esquerra mirant en front de la reunió. Trobarem un munt de cordinos i un maillon. Tot seguit pel retorn anirem baixant, primer per tarteres i grades i després per dins el bosc seguin un camí poc marcat on algun cop trobarem una fita que ens indicara el camí a seguir. No es difícil perdre el camí!!!. En poc més de 40 minuts trobarem el camí de l'Enforcadura i en deu minuts més serem al refugi.

Una via 5 estrelles que no us la podeu perdre. Ràpida, elegant i amb molt d'ambient.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
La Dent dels Cabirols pujant per la tartera 
Començant el primer llarg 
Encastat, en Ricard, entrant a la primera reunió
Superant el ressalt del segon llarg...
...i jo que m'ho miro des de la reunió
La via te força ambient 
El curt però vertical tercer llarg
L'estètic quart llarg
La tercera reunió
El diedre del darrer llarg
El final de la via
Ho hem aconseguit!!!

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.