dilluns, 11 d’agost de 2014

Via Ressaca Estiuenca al Clot de Vilamala. El Solsonès

Dissabte 9 d'agost de 1714 / 2014
La meva ressenya
Anar a escalar al Clot de Vilamala es sinònim de solitud i tranquilitat. Es un paisatge feréstec i ple de gorges, semblant a un laberint i que jo sàpigue, hi han poques vies d'escalada. Una via que fa temps vaig veure en els blogs, http://romanticguerrer.blogspot.com i http://antxpavil.blogspot.com (Cutresescaladorskepateam) i que evidentment està orientada a l'oest, em va fer decidir aquesta setmana anar amb el Vicenç a escalar a l'ombra estival. La via es una petita joia (es el meu gust), roca bona i a controlar en alguns llocs, i poques expansions, ens permetrà "navegar" entre còdols buscant el lloc més adient per progressar i a més, agilitzar les nostres retines per localitzar els parabolts que això es el més divertit.
Arribats a Solsona, el temps no es gaire engrescador i acabats d'esmorzar i fent via cap el Coll de Jou, comença a ploure... oooooh!!! Tinguem confiança, poder, aquest núvols passaran. Arribats on deixem el cotxe, sembla que el temps no anirà a pitjor i decidim embarcar-nos en la nova aventura del dissabte. Les dos úniques ressenyes que tinc, posa que es una via molt fàcil i molt rampada... be, a mi no m'ho ha semblat, te passatges prou drets i verticals i el grau molt "justet" i tot això amb poques assegurances fixes, ens obligarà a escalar de valent, sobre tot fixant-nos molt on ens agafem. El primer llarg es el que ens hem de posar les "piles"

Per arribar podem anar des de Solsona, prenent la carretera que porta a Sant Llorenç de Morunys i al km. 21,5 en un revol de la carretera anomenat de Fenarals deixem el vehicle. Prendrem la pista que tenim a la nostra esquerra i que baixa en direcció a Sòbol. Després d'una gran corba que fa la pista, arribem a una explanada. Es aquí on cambiem de direcció, deixem la pista i baixem vers ponent seguint marques grogues i en ocasions, verdes i blanques. Tot això es seguin l'anomenada Serra Llarga fins un punt on trobem un parell de fites grans que ens indiquen el camí de baixada fins el Clot de Vilamala pròpiament dit. En aquest punt es on acabarem la via que volem fer. Tot baixant seguirem el camí fins que travessarem un torrent i quant arribem a un segon torrent el seguirem a vall. En un punt del camí veurem la paret a la nostra esquerra. Quan siguem just davant de la paret trobarem una torrentera que baixa al torrent que el tenim a l'esquerra. Amb poca dificultat arribarem al fons i en una clariana del bosc, al costat d'una llastra i una alzina, en un replanet molt petit, trobarem el peu de via. Si ens fixem be, veurem el pont de roca a uns 5/6 metres del peu de via.

1er llarg: IV, V, IV i IV+, 4 expansions, un pont de roca i una sabina en 60 metres
Ens enfilem a la vertical d'un cordino en un pont de roca que es a uns 6 metres del terra i sempre amb tendència a l'esquerra anirem pujant o navegant entre un mar de còdols a la recerca del parabolt. Si fem servir el "raro instinto del hombre blanco" podem posar algun friend petit i/o merlets. Al cap d'uns 58 metres, arribem a la reunió, al costa d'un arbre i en una cornisa on hi ha un parabolt.

2on llarg: III, IV+, IV i III, 4 expansions i una sabina en 60 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra per un rampa fàcil fins arribar a una cornisa on la paret es redressa a la vertical d'una sabina. En tendència a l'esquerra pugem per on la roca doni més confiança fins arribar a la sabina. seguirem a munt superant un parell de ressalts no massa difícils fins que molt fàcilment arribarem a la reunió.

3er llarg: III i II, una expansió i uns 40 metres
Aquest llarg es de tràmit. Una rampa immensa que es va fent molt fàcil a mida que pugem i poc a poc arribarem caminant a un parabolt al costat d'una sabina on farem la reunió. Un metres més a munt està el camí per on em baixat al peu de via.

El retorn es el mateix que em fet per baixar a la via, només tenim que seguir el camí que ens durà un altre cop on hem deixat el cotxe.

La via, com diuen els seus aperturistes, no es gran cosa, però a nosaltres ens ha agradat força, tens que escalar molt atent al que fas i això li dona un grau d'al.licient. Una nova via per la cole!

Escalada feta per: Vicenç Nin i Joan Prunera
L'itinerari de la via
Començant el primer llarg
El Vicenç al primer llarg
Arribant a la primera reunió
Començant el segon llarg 
El darrer llarg
Final de la via
El Clot de Vilamala des de l'aparcament de la carretera

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.