dimecres, 10 de setembre de 2014

Via Tasmània a la Paret del Torrent del Pont. Montserrat

Diumenge 7 de setembre de 1714 / 2014
Seguim buscant vies a l'ombra de les "xafogors" estivals i aquesta es un bon exemple. La Pared del Torrent del Pont, era per mi, un indret desconegut. Havia sentint a parlar d'ella però mai m'habia interessat en especial i es que, realment, no tenia ni idea d'on era i això que tinc la guia cara sur MONTSERRAT Vias larga. Aquesta setmana m'he posat les "piles" i he esbrinat on es la paret i la via. He buscat informació i he trobat diverses ressenyes mes o menys divulgadores però no al blog de l'Escalatroncs... ens te mal acostumats!!! Be dons, entre la informació una mica escadussera i un pel imprecisa de la guia esmentada i una prou bona ressenya del blog Ressenyes de mig món, d'en Joan Jover, ens em embarcat en una nova "aventureta" per aquest diumenge.

Deixem el vehicle a l'estacionament de la vinya Nova i enfilem camí del Torrent del Pont a munt. Un com hem arribat a l'alçada de la Roca Gris, ja es la "dimensió desconeguda" per nosaltres. No hem passat mai d'aquí. Seguim caminant per camí ombrívol i amb molt d'arbre que no deixa gaire orientar-nos. Segons la guia posa que hi ha una canal a mà dreta que va directe a la paret. Passem una canal però estem als peus de la roca d'en Jordi Solé i Masip i aquí no pot ser. Caminem una estona més i trobem una canal molt esmicolada i prou ample i intueixo que ens durà a bon port. Efectivament en poc més de deu minut som a peu de via i localitzem el primer parabolt ben a munt.

1er llarg: IV, V, IV, V, V+ i V, 9 parabolts en uns 40 metres
El llarg comença per paret tombada amb presa bona però un pel polida per la caiguda d'aigua. De mica en mica la cosa es va redressant fins un mur vertical que el superem amb no massa dificultat fins arribar a un relleix on bruscament cambiem totalment a la dreta i superant un ressalt. Passat això trobem la màxima dificultat del llarg. Seguim recte a munt fins arribar a la reunió de dos parabolts i prou penjada. Llarg potent on tindrem que carregar les "piles".

2on llarg: V, IV+, V i IV+, 6 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta per un pany de paret vertical però amb bona presa fins un ressalt. tot seguit fem un pas a l'esquerra per situar-nos en uns matolls i continuem recte a munt per placa, ara un pel més tombada, fins la reunió en una cornisa molt petita. Llarg semblant a l'anterior però un xic més fàcil

3er llarg: IV, IV+, V i IV, 3 parabolts en uns 25 metres
Encetem el llarg per placa vers una fissura en diagonal a l'esquerra. Fem un parell de passos de flanc a l'esquerra i continuem recte a munt. Trobarem alguns passos en adherència molt curiosos. Seguim pujant fins un arbre mort tot sec i un metre més a munt trobarem la reunió.
4t llarg: IV, A0e, V, V i IV, 7 parabolts en 30 metres
Sortim de la reunió fàcilment per l'esquerra fins que la paret es posa vertical. Seguim pujant fins un desplom on trobem el que seria les passos més difícils de la via però que no son obligats. Amb un parell d'A0e superem la panxa per la dreta i tot seguit per placa en vertical. Una sabina ens ajudara en algun pas. De mica en mica la paret perd verticalitat fins que arribem a sota d'un desplom on trobem la reunió i el final de la via.

Per bixar hem llegit vàries opcions que quan ets a la reunió no veiem gens clares i decidim com persones de seny que som, rapelar per la via. Un ràpel d'uns 50 m fins la segona reunió i després un altre de 60 m fins el terra i ja podem donar l'activitat d'avui per finada. La veritat, no m'ho esperava, la via ens ha fer suar de valent però amb tranquilitat i bona lletra ho hem aconseguit.
Una via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
La paret des de sota
El primer llarg
El Joaquim des de la primera reunió
El segon llarg
Ambient i plaques, no molt verticals, però finetes, finetes

El tercer llarg
Més plaques fines...
El darrer llarg
Arribant a la reunió i final de la via

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.