dijous, 26 de febrer del 2015

Via MARTINETTI a la Paret de la Formiguera. Sant Llorenç de Montgai

22 de febrer de 2015
Encara que el diumenge es previst vent i del fort, i neu al Pirineu i Prepirineu nosaltres no es arronsem i fem cap a l'Abella de la Conca. Es un lloc que tots el "blogaires" conegut i per conèixer, han estat i jo no... Així que en Ricard i en Jordi en conviden a anar-hi. També ve un amic d'ells, en Cisco, que no conec i a les hores podrem fer dues cordades. Un cop estem arribant a Isona veiem, per desgracia nostre, que totes les parets i muntanyes del voltant son nevades. Buf!!! que fem? De moment esmorzem com es manat i decidim. En Ricard proposa anar a Sant Llorenç de Montgai que te microclima i allí segur que farà solet i bona temperatura. Comencem a bombardejar amb idees de vies i: jo aquesta ja l'he fet, carai, no portem estreps, i així una estoneta. Aquí, que jo sóc l'avi per edat, em ve al cap la via Martinetti de la Formiguera. Fa divuit anys que la vaig fer i va ser la primera via que vaig fer a la Paret de la Formiguera, un 7 de novembre de 1998 i la recordava prou difícil però assequible. Ningú la ha fet i de seguit foten mà del "putumòbil" buscant la via per la xarxa i com no podia ser menys, la primera que surt es la de l'escalatroncs. Els hi sembla be i fem cap a Sant Llorenç. Arribem al pàrquing i el dia no pot ser millor, clar i un cel blau satí, però amb un pel de vent que no ens va molestar gents en tota la jornada. Ens disfressem de "Romans" i apa, a la Formiguera que hi falta gent.

Arribem al peu de via en poc menys de vint minuts i busco el començament de la via i de seguit dono amb ella. Farem dues cordades en Ricard i jo i en Jordi i en Cisco. A la segon cordada no els i fa gracia anar al darrera nostre i opten per anar a fer la via Memòria selectiva mentre nosaltres fem la Martinettti.
La via comença molt a prop i a la dreta de la via normal entre mig d'uns reguerots blaus en una mena de cornisa petita en la clariana dels arbustos. Hi ha un burí amb una placa trencada.

1r llarg: IV, IV+ i II, quatre espits en uns 25 metres
Enfilem paret a munt. Aquí no es massa vertical però hi ha algun paset curiós. De seguit perdem dificultat i gaire be arribem caminant a la reunió en un bon replà als peus del gran mur que tenim davant nostre.

2n llarg: III, IV IV+, V i IV, tres espits i una flor de pitons en uns 15 metres
Sortim de la reunió vers la dreta fàcilment fins que la paret es fa vertical del tot. Aquí trobem la dificultat del curt però intens llarg. Superem la dificultat amb un parell o tres de moviments atlètics i seguim recte fins la petita reunió.

3r llarg: V i IV, set espits en uns 30 metres
Davant nostre tenim un mur vertical i la primera expansió es força lluny ("alejillo" considerable). Sortim de la reunió lleugerament a l'esquerra per situar-nos en unes petites cornises on podrem emplaçar un friend petit (molt petit) i així seguir amb certa garantia fins el proper espit. Després es un festival. Roca, la caracterista d'aquesta paret, on de mica en mica, van sorgint les preses a cada pas que fem. Al final ens topem amb un mur mes vertical que el superem amb bones preses i arribem a un espectacular flanqueig, més impresionant que difícil i amb uns sis metres de recorregut arribem a la còmoda i penjada tercera reunió.

4t llarg: V+, V i IV+, sis espits en uns 25 metres
El llarg més difícil de la via. Sortim de la reunió per la dreta a cercar un espit que tenim molt a prop. D'aquí estant enfilem recte a munt amb passos realment difícils, sobre tot per a mi. Després de superar tot això ens decantem a l'esquerra per tornar un altre cop a la dreta, ara amb passos menys difícils però no fàcils i amb un rocam fantàstic arribem al final de la via.

Per baixar podem triar tres opcions: dos ràpels per la mateixa via, cosa que recordo que no em va fer massa el pes. La segona es anar a la veïna via Normal que es a tocar i baixar amb els dos ràpels de sempre o be caminant pel camí de baixada a la dreta de la paret. Com podem aprofitar el temps baixem per la via normal i farem aquesta via sortint per la variant directe que te un pas de V+. Jo ja l'he fet un munt de cops.

Mentres tant els companys ja han fet la Memòria selectiva i estan baixant de la via Normal i es dirigeixen a la Martinetti però al final desisteixen per una cordada que tenen al davant que va molt lenta. Un cop som tots quatre a terra decideixen aprofitar el temps i fer un altre via, la Savina Wall. Tant aquesta via i la Memòria selectiva jo ja les he fet i en el seu dia no em van fer el pes així que descansaré i investigaré pels voltants a la recerca d'algun altre itinerari nou que he vist.

Amb la feina feta i ben aprofitada marxem al bar de Sant Llorenç a fer unes birres (jo cuca-cola) i uns entrepans mentre xerrem d'antics i nous projectes.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera i també en Jordi Ceballos i Cisco Figueroa

El primer llarg
El segon llarg
El tercer llarg damunt del còdol caracteristic
En Ricard desmuntant el tercer llarg
El espectacular però fàcil flanqueig...
... i jo que m'ho miro des de la reunió
El difícil quart llarg
Arribant al final de la via
El companys a la via Savina Wall

1 comentari:

  1. Ei Joan, bona via la Martinetti i també la Garret-Eusebi, coi perquè no et fan el pes la Sabina Wall i la Memòria Selectiva? a mí em van agradar força.

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.