dilluns, 4 de maig de 2015

Via Maite Montilla Vílches al Morro Pla. Els Frares Encantats. Montserrat

2 de maig de 2015
Grau de dificultat segons el meu criteri
Aquesta es un altre via del repertori que ens tenen acostumats els prolífics germans Masó i de debò que es una de les millors que he fet. Ben trobada i amb un grau que no et deixa indiferent, tant es que un cop acabada no ens ha quedat ganes de fer res més.Curta però intensa. L'únic punt en contra, si li busquem els "tres peus al gat", es que els espits no estan massa ben col.locats. Hi ha alguns que estant torts i dona una mica de "iuiu" però amb el bon equipament, la bona roca i l'ambient de les dos darrers llargs, no tenim excusa per apropar-nos a la solitària regió dels Frares Encantats.

Per arribar a l'agulla del Morro Pla farem el típic recorregut des de can Massana al coll de les Portelles i d'aquí al refugi. Despès seguirem fins la canal Ample i la remuntarem fins arribar a la rampa de l'Agulla sense Nom. A la seva dreta surt un camí amb marques blaves que es els camí alt dels Frares. el seguirem passant pels peus de la Caputxa i la parets oest de la Mamelluda i remuntant una canal arribarem al coll estre el Morro Pla i la Nana. Un cop aquí, baixarem per entre bosc tocant la paret de la Nana i intuint una mica el camí vers l'esquerra arribarem al contrafort del Morro Pla on comença la via Masoniana. Hi ha una tènue fletxa picada a la paret.

1er llarg: IV, V-, IV+, V-, IV i III, cinc espits un pont de roca i un clau en 40 metres
Lleugerament a la dret de l'aresta del contrafort comencem a pujar amb presa petita però agradable. Els espits son visibles des de el peu. Seguim pujant en tendència a l'esquerra fins una llastra. tot seguit arribem a un bons desplom on trobem un pont de roca en molt mal estat. Podem cambiar-lo o reforçarlo amb un bon friend mitjà. Tot seguit flanquegem a l'esquerra fins un clau que no veiem fins que no el tenim al davant. continuem ara verticalment però amb bons còdols fins que minba la dificultat i arribem al cim del contrafort. No hi ha reunió només unes arrels que no son gaire "catòliques" però en una fissura podem emplaçar un bons tasco i així reforçar l'arrel.

2on llarg: IV, IV+, V, V+/A0, A1e, V+, V- i IV+, 7 espits i dos claus en uns 30 metres
Del coll entre el contrafort i el Morro Pla estant, ataquem la paret en busca de l'espit que es troba prou lluny. Amb passos fins  progressem per terreny molt vertical i de presa molt petita. sort dels espits que son mes o menys a prop i podem descansar entre pas i pas fins un que es molt més lluny que els altres. Ho solvento amb un pas d'estreps però no acaba aquí la cosa. Continua difícil fins que arribem a una fissura on trobem un bon clau. a la nostra dreta tenim un flanqueig espectacular més que difícil. Molt aeri però amb unes preses de somni i fent petites pujades i baixades arribem a la penjada reunió de dos espits.

3er llarg: V+, IV i III, dos espits en 10 metres
Sortim de la reunió en vertical fins cercar el primer espìt. Els passos son fins i difícils però no obligats i de mica en mica anem perden verticalitat i dificultat fins arribar al cim on muntarem la reunió d'una petita sabina.

Pel descens ens aproparem a la cara oposada a la via i d'un parabolt i un espit, els dos amb anella, farem un ràpel de 35 metres, si anem am cordes de 60m amb una sola corda tenim suficient dons amb el xiclet de la corda arribem al terra sense cap recança.

"Deunidó" la via, ens ha deixat satisfets i amb les reserves d'adrenalina sota mínims i veient unes cordades a la Sense Nom i l'Ànec ens venen ganes d'anar-hi... però pensem que ens traurien el bon regust que ens a deixat la via i decidim tornar cap a casa tot retornant pel coll d'Agulles i ... un altre via (masoniana) nova per la cole.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
El primer llarg
Començant el segon llarg
El pas més difícils que s'hem resisteix...
Ja sóc a la reunió 
El Joaquim desmuntant el segon llarg
L'espectacular flanqueig en dos imatges

i jo mirat-me'l des de la penjada reunió
El curt, però intens, darrer llarg
No ha estat fàcil aquesta via!!!
La meravellosa regió dels Frares
El temps comença a espatllar-se a Montserrat, però es igual de bonica la muntanya

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.