divendres, 15 de maig de 2015

Via ESPERÓ DEL VENT a la Proa. Montserrat Sud

Diumenge 10 de maig de 2014
Grau de dificultat segons el meu criteri
Després de la pallissa de quilòmetres fets i desfets i per venir dels Mallos de Peña Rueba en quedava el diumenge penjat... però la providència va fer que en Ricard es quedes penjat d'escalar el diumenge i en uns quants "guasaps" , vàrem quedar d'acord i li proposo de fer l'Esperó del Vent, dons la vaig tenir que abandonar per motius que no venen al cas. Ell em diu que no coneix la zona i que no ha estat mai i cap enllà que marxem.
Sortim gaire be al final del poble del Bruc en direcció a la masia del Castell, passem la riera i seguim pista fins un indicador que diu Can Salses seguim la pista que fa un bon revolt fins arribar a la llera d'un torrent ample i sec i deixem el vehicle. Comencem a caminar pel mig del torrent ple de còdols fins que el camí es va estrenyent. Seguim caminant, mes o menys planer fins una petita basa d'aigua i prenem el camí de l'esquerra on trobem marques vermelles. anirem pujant fins una gran explanada on ja veurem la Tonsura, el Serrat del Cabrit, el Cabrit i la altiva aresta que volem escalar. Un com als peus de la Tonsura que es la roca que hi ha a sota de la Proa, seguirem per l'esquerra per dintre d'un bosc fins una canal on veurem una corda fixe. això es la canal Nubiola. Esta equipada amb escalons de ferro i en algun tram amb cordes i tot això ens durà a peu de via de la Proa.

1er llarg: IV, V, V+/A0e, V+ i V, 12 espits en 40 metres
L'inici del primer llarg el fem tocant a la canal de la dreta  on hi ha una placa que indica la via i pugem amb dificultat amb una roca no gaire bona. Tot això molt vertical fins arribar a una fissura horitzontal. La flanquegem per l'esquerra amb els espits molt a prop per continuar a la dreta amb uns còdols magnífics i encara més vertical. Seguim recte a munt, ara amb menys dificultat però sense baixar la guàrdia i als quaranta metres fem reunió  penjats d'uns quants espits amb anelles... tot molt rovellat. Llarg magnífic.

2on llarg: IV+, IV i III, 6 espits en uns 45 metres
Encetem el segon llarg pel mig de la reunió, en vertical i amb molt bona presa i així anem fent amb un rocam d'escàndol, finet però molt agradable d'escalar i amb un entorn ben aeri. Arribem a un petit ressalt i quan el superem ja decau la dificultat i de seguit arribem a la reunió a sota d'un altre ressalt que ens permetrà arribar al cim de la Proa. Llarg també magnífic encara que més fàcil.

Sols es quedarà superar aquest petit ressalt per arribar al cim i coronar l'esvelta aresta de la Proa. això ho podem fer descordats, si volem. Les vistes de l'entorn son magnífiques, l'agulla del Senglar, la Roca Roja i la esplèndida Agulla de l'Arítjol.
Per baixar d'aquí tenim vàries opcions però com fem una "matinal" decidim baixar per la mateixa via i amb dos ràpels de 40 metres serem un altre cop a peu de via.

Com a comentari, dir que aquesta via oberta a l'any 90 trepitja l'Aresta Brucs per la part de dalt, oberta per l'Armand Ballart, Jordi Verdaguer i Maribel Lizarán cinc anys abans, on la via gaire be, resta desequipada.

Be companys, ja m'he tret l'espineta d'aquesta via i realment se m'ha fet curta i ara toca tornar a casa, però abans, amb el Ricard anem a fer unes servesses i explicar-nos un munt de "batalletes" i mireu que en tenim per explicar... o sempre expliquem les mateixes?, el cas es que ja tinc un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
A l'esquerra, la Proa i a sota la Tonsura
El difícil primer llarg
La part final del primer llarg
Es veu tot molt vertical...
El segon llarg
Vistes des de el cim de la Proa
Se'n se el company Ricard no hauria estat possible aquesta escalada

dijous, 14 de maig de 2015

Peña Rueba. Los terceros también existen al Mallo La Mora

Dissabte 9 de maig de 2015
Grau de dificultat segons el meu criteri
Be companys, el que tenia que ser un cap de setmana triomfant, ha estat una mica "fiasco". Fa mes d'un any que tenia ganes d'anar  a la zona del "Reino de los Mallos", en concret a Peña Rueba i la via que tenia pensada era la Sendero límite, així que sortim molt, però molt d'hora de Barcelona i tant sols parem per omplir el pap quan ja som per terres de l'Aragó. Reprenem la marxa i a les nou tocades ja som a Murillo de Gallego i sortosament no ens costa res de trobar la pista on estacionar el vehicle. Tots cofois i contents arribem a peu de via a les deu i... BATUADEU!!! quatre cordades esperant torn i una de tres escalant la via. Gaire be dues hores esperant el torn  i venint més gent al darrere nostre. Vaja panorama!!, ja son les dotze i sense vendre una escombra!!! Passem al plan "B" i ens anem a la veïna Los terceros también existen, que també hi ha gent però no tanta.

En fi, la via no es gaire cosa a excepció dels quatre primers llargs i sobre tot del tercer, tot això amanit per una munió immensa d'assegurances, moltes d'elles innecessàries però es el que te la via. La part de dalt, molt senzilla i amb la roca a controlar va per una mena d'esperó/aresta fins el cim del Mallo La Mora i amb unes vistes esplèndides de l'entorn. La via només la recomano per gent que... millor dit; no la recomano, qui vulgui anar que hi vagi i ja està i ara passo a relatar l'aventureta"

Per arribar a Peña Rueba tenim d'anar a Murillo de Gàllego on entrarem al poble i seguirem per carrer asfaltat fins arribar a una casa en construcció. D'aquí surt una pista que de mica en mica ens acostarà a les parets fins arribar a unes basses d'aigua. Aquí podem deixar el vehicle i caminant arribarem a un poste de fusta que no indica res i una fita al terra. Prenem aquest camí i en mig hora ens durà a peu de les vies.

La via que anem a fer comença uns metres a munt del camí a la ferrata, en una terrasseta prou còmoda on ja son visibles els parabolts de la via.

1er llarg: III i IV-, set parabolts i dos o tres ponts de roca en uns 30 metres
Comencem enfilant-nos per paret ajaguda una mica en tendència a l'esquerra. Anirem superant petits ressalts sense massa dificultat i trobant una cantitat immensa d'asegurances fins arribar a la reunió.

2on llarg: III i IV-, 3 parabolts i dos o tres ponts de roca en uns 25 metres
Seguim amb la mateixa tònica fins un muret vertical on al cap de poc entrem a la reunió als peus del mur vertical del tercer llarg.

3r llarg: V (no obligat), uns deu parabolts i cinc ponts de roca en uns 30 metres
Es el llarg més maco de la via, l'única pega es que hi han masses parabolts i si no es fa tot en lliure podem fer A0e en els llocs més compromesos. Llarg molt maco i vertical, impossible perdre's seguin els parabolts.

4t llarg: II i IV, cinc parabolts i dos ponts de roca en uns 50 metres
Nosaltres hem empalmat dos llargs, els que serien quart i cinquè. sortim de la reunió per la dreta per terrenys tombat i molt fàcil fins un bons ressalt on podríem fer reunió. Passem de llarg i continuem fins que deixem la paret i arribem a l'esperò/aresta final.

5è llarg: II, III i IV-, vuit parabolts en uns 50 metres
També empalmem dos llargs més així anirem més rapits que el sol comença a "mossegar" de valent. No tenim pèrdua, escalem per l'esperò fàcilment fins un petit ressalt que el superem i muntem reunió còmodament.

6è llarg: III, quatre parabolts i dos ponts de roca i uns 30 metres
Seguim per terreny tombat i als trenta metres muntem reunió d'un gran cable d'acer.

7è llarg: III i II dos parabolts i un pont de roca en uns 25 metres
Enfilem per trams tombats escalant a la dreta de l'aresta fins un gran arbre abans d'arribar al cim i ja serem al final de la via.

No podem dir que no hem escalat!!! 340 metres de via... divertida si més no. Ara be, a la baixada, que es el més divertit, ens torrarem de valent. Per baixar tenim que descendir al coll entre el Mallo La Mora i els cims de Peña Rueba i pujar per una paret equipada amb corda fixe d'uns 15 metres. Tot seguit continuem pujant per camí fins un altre paret. Podem escalar a "pel" o fer un petit llarg en diagonal a la dreta (molt fàcil, II) i un cop superat aquests metres seguir fins la carena de Peña Rueba i seguir fites i cables de la ferrata sud que seguint-la ens portara al camí del peu de via.

Companys, hem passat molta calor, sobre tot a la baixada i per consens decidim marxar cap a casa que si demà fa tanta calor ens pot donar un "pitangu". Ens a sortit una mica pífia la sortida però tornarem a la tardor, això podeu donar fe.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
Peña Rueba i el traçat de la via a la baixada
De bon matí no toca tant el sol
Començant el primer llarg
El company desfent el primer llarg
El segon llarg
El franqueig del tercer llarg
El tercer llarg, poder, crec, el millor de la via
Arribant a la tercera reunió
Empalmant llargs
Continuem empalmant llargs
Les vistes son bones de debò i aèries...
Un moment que ens vàrem quedar sols, fem la foto típica
A la baixada tenim unes vistes esplèndides dels Mallos de Riglos

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.