divendres, 14 d’agost de 2015

Lo Sabardó, via Normal. Congost de Camarasa. Segona part

Diumenge 9 d'agost de 2015
Grau de dificultat segons el meu criteri
Un cop hem acabat d'escalar lo Puro, ens dirigim a un altre roca emblemàtica de la zona, lo Sabardó. Jo ja fa uns quants anys que vaig fer aquesta via però sense sortir per la variant directa a la paret. Podríem dir que no es ben be una agulla diferenciada com ho es lo Puro, de fet es una llastra enganxada a la paret i tants sols els últims quinze metres son separats de la paret. L'escalada es bàsicament interior per xemeneia i diedres fins arribar al cim de la llastra. Una bona opció un cop som d'alt del Sabardó es fer uns pas senzill i passar a la paret que domina, i amb un curt llarg arribar dalt de la paret.

Per arribar seguirem el mateix camí que per lo Puro caminant escassament cinc minuts arribarem a la banda dreta de lo Sabardó visible en tot moment des del camí. Pujarem vers l'esquerra per una petita canal terrosa fins la gran llastra on comença la via.

1er llarg: IV- i III i dos parabolts en 15 metres
Comencem a la vertical d'una gran figuera que tenim a sobre nostre pujant per un esperó de roca a l'esquerra de la canal. Parabolt visible. Quan som a la base de la figuera, flanquejar a la dreta per placa senzilla vorejant la figuera. Parabolt amagat. tot seguit entrem en una canal fàcil però un pel trencada fins uns blocs on a la paret de la dreta tenim la reunió. Escalada senzilla i un pel bruta.

2on llarg: IV, IV+, V i IV+, un parabolt (o dos, no m'enrecordo) un gran arbre i dos ponts de roca en uns 40 metres
Sortim de la reunió en remonage prou franc fins que ens parra el pas un gran arbre que neix dintre l'escletxa. el superem i pugem per diedre difícil però fàcil de protegir. Continuem fins un gran bloc empotrat amb una baga llaçada i seguim a cop remonage, a cop placa, tot això amanit amb una bona escalada atlètica. Arribem en un punt que la llastra es transforma en una xemeneia ben franca i en aquest punt, muntem la reunió en un bloc empotrat amb moltes bagues que l'envolten. Llarg preciós.

3er llarg: III i IV un pont de roca en uns 25 metres
Ens endinsem per la xemeneia sempre amb bona presa i un remonage franc i còmode pujant entre les dues parets. Trobarem un pont de roca abans de passar al cim de lo Sabardó on farem un pas atlètic però franc on arribarem al cim de la llastra. Llarg fàcil i amb cert ambient.

4t llarg: IV, V i IV+, neta i uns 10 metres
Del cim de la llastra, desgrimpem uns parell de metres i fàcilment passem a la paret que domina la llastra. Pugem fins una cornisa un xic herbada i davant nostre tenim un diedre rematat per una llastra a equipar. Friends i tascon poden entrar a "caldo". Un cop situats a la base de la bavaresa pugem en oposició amb passos força atlètics fins que va perden verticallitat i còmodament arribem a un bon replà on trobarem la reunió. Llarg curt però intens.

Pel descens només tindrem que pujar seguin un camí poc marcat fins que trobem el camí que porta al pont penjant i la passarela i en mig hora ja serem un altre cop a la central.

Malgrat que ja havia fet aquestes dos vies, feia molt de temps que no venia per Camarasa i de totes maneres ha estat un plaer escalar amb l'Eduard del blog Escalatroncs on hem pogut intercambiar maneres d'entendre l'escalada i sobre tot, compartir corda, que es el millor de tot
El primer lalrg 
Vista del segon llarg des de la reuió
Recuperant el segon llarg
La xemeneia del tercer llarg
Passant de la xemeneia al cim de la llastra
El quart llarg
La bonica bavaresa final
El cim de lo Sabardó des de la paret

dimarts, 11 d’agost de 2015

Lo Puro. Via JOPUMA. Congost de Camarasa. Primera part

Diumenge 9 d'agost de 2015
Grau de dificultat segons el meu criteri
Lo Puro es la primera via que vaig fer en el Congost de Camarasa ja fa quinze anys. Es un bon lloc pels dies del període canicular on el sol mossega de valent on podrem gaudir d'hombra des de primera hora del matí. La via que farem ja la vaig escalar fa uns 8 o 9 anys i com l'Eduard (Escalatroncs) no la ha fet mai no m'importa repetir-la, així podré fer els llargs que no vaig fer de primer. Es una via, tant la variant d'entrada com la JOPUMA, totalment equipada amb parabolts i podem fer diverses combinacions dels llargs, la podem fer amb quatre, tres o dos llargs, al gust del consumidor.

Deixant enrere el poble de Camarasa a 1,5 km i abans de passar el pont que creua el riu, tenim una entrada a la Central Hidroelèctrica a la nostre dreta. Ens endinsem pel congost fins que la carretera s'acaba i podrem aparcar el vehicle. L'aproximació es de cinc minuts mal contats només sortir del cotxe tenim un camí prou fressat que ens durà inmediatament a peu de via. Perfecte pels que no us agrada caminar massa.

1er llarg: V, IV+ i IV uns 5 o 6 parabolts en uns 12 metres
Comencem el llarg amb parabolts visibles per un panys de paret vertical però amb bones preses de mans fins un ressalt. Un cop superat amb un pas atlètic entrem en un petit replà on fent un pas de flanqueig passem a la dreta de la paret. tot seguit, pugem per un esperonet ara més fàcil on trobem la primera reunió.

2on llarg: IV i IV+, uns 4
parabolts en uns 12 metres
Sortim de la reunió per la dreta dirigint-nos a un diedre molt vistos i totalment equipat. Pregresem amb diedre fins el final fent un pas de flanqueig a la dreta per entrar en una cornisa on trobem la reunió. Mes a la dreta es troba el començament de la via normal i JOPUMA.

Aquests dos primer llargs es poden fer en un de sol.

3er llarg: IV i IV+ uns 7 parabolts en uns 45 metres
Continuem pel fil del que seria tota l'aresta de l'agulla amb escalada molt agradable fins una llastra on podríem fer la quarta reunió. continuem i ens enfilem al cim de la llastra i fent un pas atlètic superem un ressalt amb molt d'ambient. flanquegem a l'esquerra i pugem per una placa fàcil fins el cim de l'agulla.

Pel descens podem fer un sol ràpel de 60 metres per la vessant del riu fins al peu de via.

Com es d'hora, aprofitem i marxem al Sabardó per la via normal, que jo també he fet però l'Eduard no i que a mi ja m'està be... però això vindrà a la propera entrada del blog.

Escalada realitzada per: Eduard Giménez (Escalatroncs) i Joan Prunera
El primer llarg 
Recuperant el primer llarg
El diedre del segon llarg 
Recuperant el segon llarg
Vistes del riu Segre de de el tercer llarg

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.