dimecres, 7 d’octubre de 2015

El Gorro Frigi. Via SENSE NOM. Arqueologia Montserratina

Diumenge 4 d'octubre de 2015
Fa anys, que al fer la via GEDE o Blava de la cara sud del Gorro Frigi, em vaig fixar que a l'esquerra hi havia una reunió d'espits pintats de taronja i algun que altre espit "despistat" en mig de la paret i com es natural, de sempre, m'habia "picat" la curiositat. al comprar-me la nova guia de GORROS he vist que hi ha l'itinerari dibuixat amb el nom de "¿?". Com sol passar en totes les guies, que vingui ressenyada una via no vol dir que els que han fet la guia, tenen que haver escalat la via en qüestió. el cas es que ens hem decidit anar a la recerca de la via sense cap nom. Aventura garantitzada i més amb la climatologia que hem patit. De fet, no hem seguit tot el recorregut dons feia bastant mal temps i fred i decidim sortir per la variant i empalmar amb la Blava o GEDE. Quan faci més bon temps, tornarem.

La via esta equipada amb material divers, parabolts de 8 i 10 mm i espits, que duen ser el originals. Tant sols hem posat un friend petit al tercer llarg. Comença arrampada però el que seria el tercer i quart llarg que l'hem fet en un de sol , es prou vertical i amb alegria entre assegurances. La roca es molt bona però hem d'estar atents a les "crostetes" que poden saltat degut a que la fa poca gent... això crec. La primera reunió  només han deixat un parabolt i han tret els tres espits que hi havien i un parabolt està segat. Nosaltres hem posat un cargol amb plaqueta per reforçar-la.

1er llarg: II i III, dos parabolts de 8mm i un espit en uns 45 o 50 metres
Comença en el mateix punt que la GEDE però pujarem en tendència a l'esquerra per continuar recte sense cap assegurança després dels dos primer parabolts i tot just quan falten uns 10 metres per la reunió trobem un espit. arribant a la reunió, a l'esquerra hi han un parabolts amb plaqueta de color lila. De fet, no seria cap entrebanc que no hages cap seguro en tot el llarg, Es molt fàcil.

2on llarg: III i III+, dos parabolts i un espit (crec) en uns 40 metres
Sortim de la reunió recte amunt fins una llastra i després lleugerament a l'esquerra on trobarem algun punt d'assegurança. Llarg semblant a l'anterior però amb una mica més de sal i pebre.

3er llarg: IV, IV+, V, IV i III. tres espits i un parabolt (de la reunió) en uns 45 metres
Sortim de la reunió en vertical i escalada bastant fàcil fins un espit seguim fins una cornisa ample i a l'esquerra de tot trobem una reunió. Deuen ser uns quinze metres i decideixo continuar. El llarg es molt rebuscat. Va pujant en diagonal superant ressalts sortint-se de la lògica de la via fins que gaire be toquem el gran diedre tant característic que ratlla la tota la pared. Aquí es on no quadra res de la guia. Mes a l'esquerra, en un nínxol veig una reunió amb espits vells i plaquetes liles i dedueixo que es la reunió de la PINK FLOYD i monto reunió.

4t llarg: IV i tres o quatre parabolts i un burí vell en uns 40 metres
El temps s'està "enmarronant" de valent i decidim sortir per la VARIANT i anar a buscar la via BLAVA. De la reunió sortim en tendència a la dreta fins el ressalt del diedre que ratlla tota la paret. Després continuem amb flanqueig ascendent i de nou en vertical seguit el parabolts fins la reunió de la via BLAVA. Jo, de segon, m'he permès investigar una mica cap a l'esquerra arribant fins una reunió a sota del gran sostre però la roca no donava gaire confiança i el temps com estava menys encara, així que retornem a la reunió.

5è llarg: II i III uns tres o quatre parabolts entre la via BLAVA i la JOAN MARC i uns 30 metres
Llarg de tràmit sense cap rellevància on surten vàries vies fàcils de la cara sud. La reunió es de dos parabolts amb anella que farem servir per fer un sol ràpel d'uns 40 metres fins el peu de la canal per baixar. Després, flanqueig delicat fins el coll del Gorro Frigi i la Magdalena Superior.

Podríem dir que es una via nova, una mica d'aquí i d'allà però ha estat divertida i fins i tot "aventurera". Llàstima el temps.

També em permeto comentar que es una llàstima que des-equipessin les cadenes i maromes de la via NORMAL. Pels que baixem de les vies, era molt ràpid i còmode però, suposo, que havia gent que no li agradava que pugessin per aquestes instal.lacions, no? Per una banda em vaig alegrar i per l'altra no... coses de la dualitat!!!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
El primer llarg
El segon llarg 
El tercer llarg

Empalmant el quart llarg
El company recuperant el tercer llarg 
Arribant a la reunió 
El llarg de la variant per anar a la GEDE
Buscant una reunió... 
"Foto-cim" i a tapar-nos que fa molta "rasca"

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.