dimarts, 20 d’octubre de 2015

Via LOS KILOS TE SIENTAN BIEN. Mallo Colorado, Riglos

11 d'octubre de 2015
Després d'haber escalat al Mallo de la Mora a Agüero, marxem cap al poble de Riglos per sopar i passar la nit i la nostra sorpresa es que tot el poble es ple com un ou, cotxes, cotxes i més cotxes, gent i gent i més gent... impossible trobar lloc. Decidim marxar carretera a vall a veure si trobem un lloc per passar la nit i passat uns tres quilòmetres veiem, poc per que ja es fosc, una entrada a una explanada on hi han unes edificacions i una alzina enorme. Aquí ens quedem. Plantem la tenda i preparem el sopar i demà tornarem a Riglos dons la intenció es fer una via al Mallo Colorado.

Ja he escalat un parell de cop al Mallo Colorado fent la via ANOREXIA dos cop i avui m'agradaria fer un altre que hi ha al costat de similar dificultat. Son vies de tipus esportiu d'uns quatre llargs, tots ells equipats amb parabolts, molt verticals i d'escalada atlètica.

Ens aixequem d'hora, esmorzem i recollim trastos i ens dirigim al poble. Es d'hora però ja veig gent penjada al Pisón i a la Aguja Roja. Busquem un lloc per aparcar, ens cambiem i marxem en direcció al Mallo Colorado. L'aproximació es molt evident tant sols tenim que seguir els recorreguts que volten els Mallos, tots indicats i en poc més de mig hora arribem a peu de via. com es natural tot es ple de gent escalant i arribant als peus de via i per sort, tant sols hi ha una cordada a la nostre via, el "Xato" i la Paquita, seguidors del blog... que petit es el món! Així dons, nosaltres anirem al darrera d'ells.

1er llarg: V i V+, uns 9 o 10 parabolts i uns 35 metres
Es el llarg més difícil. Vertical i amb un parell de "panzas" que et fan suar de valent. No hi ha pèrdua, només tenim que seguir els parabolts. La reunió la muntarem de dos parabolts de 15 mm amb anella i de color groc en una còmoda cornisa.

2on llarg: V i IV+ uns 9 o 10 parabolts i uns 35 metres
De les mateixes característiques que l'anterior però un pel més fàcils. La dificultat la trobarem al poc de sortir de la reunió i superar un ressalt. Després se suavitza la cosa fins un altre ressalt un pel més fàcil que l'anterior i de seguit arribem al final de la via. Ara seguirem en dos llargs més per arribar al cim del Mallo per lo que crec que seria la ULTRAVOX o la ANOREXIA.

3er llarg: IV i II, dos o tres expansions i uns 30 metres
Sortim de la reunió per un muret no massa vertical on trobarem un parabolt o un espit per seguir ja per terreny molt fàcil fins la base de la bola final i muntar la reunió còmodament.

4t llarg: IV i V quatre expansions, una d'elles, un burí en uns 30 metres
Encetem el darrer llarg lleugerament a la dreta per seguir reste amunt on anirem superant un parell de ressalts. Poc a poc la dificultat decreix i arribem a la reunió. D'aquí només tindrem que caminar uns metres fins que trobem en una cornisa un arbre gruixut amb una instal.lació amb cables, on farem un ràpel d'uns 35 metres. El retorn el farem seguin el marcat camí que ens a portat a la via i un altre cop al Poble de Riglos.

Mica en mica el dia s'ha anat espatllant i fins i tot hem tingut que rapelar plovent, però ha estat un bon cap de setmana, L'Agus, a pogut escalar a Riglos que no havia escalat mai i la Hene després de trenta anys. Ens ho hem passat de conya i ara marxem a Ayerbe a fer un bon dinar.

Escalada realitzada per: Henedina Pérez, Agustín Pérez i Joan Prunera
Perspectica dels Mallos, a la dreta el Colorado 
El Malloc Colorado 
El primer llarg
La Hene recuperant el primer lalrg...
... i l'Agus al darrera
Encetant el segon llarg
I el darrer llarg
Encaraque no ho sembli, plou...

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.