dimecres, 28 d’octubre de 2015

Via SENDERO LÍMITE. Peña Rueba. Reino de los Mallos

Diumenge 25 d'octubre de 2015
El passat mes de maig vàrem tenir que resignar-nos i no poder fer aquesta via per la cantitat de cordades que hi havien. Aquest cop decidim marxar el dissabte per la tarde i dormir molt a prop del peu de via i així ser els primer en arribar. I així ha estat, a dos quarts de deu ja érem penjats a la paret. Aquest cop no ens pararà ningú...!!!

La via està molt be, tota equipada amb parabolts i alguns ponts de pedra amb cordinos bastant vells però que la majoria no son necessaris. Podríem dir que la via te dos parts, la primera, fins la quarta reunió, molt vertical i amb passos força atlètics però ben protegits que remunta un mur de pedra molt vertical i amb bons còdols i la segona fins la reunió deu, que es de escalada "a plaisir", vaja per gaudir de valent. Aquesta segona part remunta un esperó aparentment tombat però que anirem remuntant ressalts amb passos variats fins assolir una gran feixa on caminat a l'esquerra arribarem al cim del Mallo Común.

Per poder fer la via necessitarem una quinzena de cintes, algunes llargues, i les reunions, tant sols això. Resta tota equipada amb parabolts. Els passos més difícils no son obligats i les reunions son totes equipades amb anella. No us la perdeu, del tot recomanable. Un consell,: aneu ben d'hora per que hi ha cua. Es el que tenen les vies tant ben assegurades...

1er llarg: V-, IV+ i IV (parabolts visibles) en 30 metres
Comença amb un pas atlètic per entrar a la paret. Després anirem resseguint el parabolts i superant ressalts fins arribar a una cornisa al costat d'una llastra on muntarem la reunió

2n llarg: IV, V+/A0, V, IV+ i V (parabolts visibles) en 30 metres
Sortim pujant-nos al damunt de la llastra i superant una part prou vertical. Després decau la dificultat fins arribar a un mur desplomat on es el pas més difícil del llarg que no es obligat. continuem amb escalada difícil fins una cornisa on entrarem a la reunió per l'esquerra al costat d'una gran savina.

3er llarg: IV, V- i IV (parabolts visibles) en 30 metres
Ens enfilem per una mena de diedre al costat de la gran savina i anirem pujant per terreny vertical fins un ressalt. Superat això continuem ver l'esquerra fins entrar en un nínxol petit on fem la reunió.

4t llarg: V i V+/A0 (parabolts visibles) en 30 metres
El llarg més difícil. Encetem per la dreta i tota l'estona anirem superant ressalts sempre amb molt bones preses de mans. Els passos més difícils no son obligats. Trobarem molts ponts de pedra però son a tocar dels parabolts. al final dels llarg entrarem en una còmoda cornissa on muntarem una còmoda reunió.

5er llarg: IV+ i IV (parabolts visibles) en 30 metres
Comença el llarg superant un ressalt vertical i de mica en mica per dificultat fins arribar a la reunió.

6è llarg: IV+, III i IV+ (parabolts visibles) en 30 metres
Segueix la mateixa tònica que el llarg anterior, sempre vers l'esquerra i superant algun ressalt.

7è llarg: IV, V- i IV (parabolts visibles) en 30 metres
Mur més vertical i compacte amb un pas finet a tocar de la reunió. Aquí la roca es a controlar.

8è llarg: III/IV (parabolts visibles) en 25 metres
Escalada tombada i fàcil on nosaltres  hem empalmat el llarg 8 i 9.

9è llarg: III/IV (parabolts visibles) en 25 metres
El mateix que l'anterior

10è llarg: III (parabolts visibles) en 20 metres
Llarg curt i molt fàcil que ens permet arribar a la última reunió. Es recomanable muntar reunió d'un arbust gruixut amb bagues i un maillon enorme. Més a munt, hi ha al terra una reunió, però podem llençar moltes pedres a les cordades de sota, dons el terra es ple de còdols solts.

Bona via, típica de la regió i dels aperturistes. La jornada a estat fantàstica i ara toca la baixada, llarga, llarga però anem be de temps. El descens el farem per la feixa on acaba la via on trobarem marques grogues bastant despintades que ens duran a la ferrada de la mora equipada a trams amb cables i en un hora llarga serem un altre cop a peu de via.
Bona jornada i ara farem un entrepà donç l'hora que es no ens donaran de dinar a cap lloc.
Una nova via per la cole

Escalada realitzada per: Santi Guerra, Joaquim Llòria i Joan Prunera
Son les set del matí... 
Allí ens dirigim. Ara no toca el sol, la foto es per la tarde
El primer llarg 
El segon llarg 
Els companys recuperant el segon llarg
El Santi arribant a la segona reunió
El tercer llarg 
El quart llarg 
Els companys a la tercera reunió

Cinquè llarg
L'ultim llarg
Foto-cim

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.