dimecres, 19 d’octubre del 2016

Via PERDUTS. Abella de la Conca. Sector Ajagudes

Diumenge 16 d'octubre de 2016
Tornem de nou al poble d'Abella de la Conca i aquest cop a una zona nova, a la via Perduts que es molt a prop de la entrada del poble.Una zona que anomenen, Ajagudes. Per arribar a la paret seguirem el mateix camí que per anar a la Roca Viella però a pocs metres del desviament i quan siguem a sota del marcat esperó de la via, en un racó de la carretera, deixarem el vehicle procurant no molestar. L'aproximació es molt evident. La via, podríem dir que consta de tres parts., la primera puja per una mena d'agulla, el cas, es que a nosaltres no ens ha fet el pes el primer llarg. Roca trencada, vertical i d'entrada poques posibilitats de protecció i per unanimitat, decidim entrar directament al que seria la segona reunió. Continua per dos llargs de placa, mes o menys tombada i prou equipades amb espits, per seguir per un marcat esperó vertical i amb poquissimes assegurances fixes. La roca, sense ser cap meravella, es deixa escalar però sempre amb molta cura per no endur-nos un ensurt. Una via prou recomanable, amb cert ambient però que trigaré temps a repetir-la.

Per arribar al que seria en nostre peu de via, remuntarem unes grades molt fàcils fins els peus d'una placa a l'esquerra d'una canal que baixa de l'agulla per on puja el primer llarg de l'entrada original. Tenim dos expansions molt visibles des de sota. Aquí comença la nostre aventura.

1r llarg: IV, III+; V- i IV, 4 expansions en uns 45 metres
Comencem el que seria el tercer llarg de la via però el primer per nosaltres. Pugem per placa mes o menys tombada i amb roca a controlar i superarem diferents ressalts.Entrarem en un terreny molt descompost però fàcil fins arribar a un altre placa tombada i un cop superada entrarem a la reunió  de dos expansions. Llarg prou assequible però amb roca a controlar.

2n llarg: IV+, V, III, V i III, 6 expansions en uns 35 metres
Continuem per placa, ara més difícil que la de l'anterior llarg on les expansions ens indiquen el camí a seguir. A meitat del llarg flanquegem per terreny fàcil fins situar-nos a sota d'un altre placa molt més vertical i difícil però protegida per dos expansions i de seguit arribarem a la reunió que tindrem que reforçar dons només hi ha un espit. Llarg molt bo, amb roca a controlar però prou sanejada.

D'aquí, remuntarem uns quince metres caminant fins la paret del davant on muntarem el cambi de reunió.

3r llarg: IV i dos tascons empotrats a cops de martell i un clau, en gaire be, 55 metres
Pugem per blocs i plaques de roca immillorable fins que arribarem en un replà prou còmode on en una sabina amb bagues muntarem la reunió. Llarg còmode i divertit, poder, la millor roca de tota la via.

4t llarg: IV, neta d'assegurances i uns 30 metres
Totes les ressenyes diuen que hem d'anar per la dreta a cercar un diedre però nosaltres no ho vàrem veure clar i vàrem decidir pujar pel evident esperó del davant nostre, al nostre entendre, més lògic. Pel diedre de la dreta podrem trobar un clau. Llarg com l'anterior, agradable d'escalar però sense cap expansió.

5è llarg: IV, V, IV+ i IV, neta d'assegurances i uns 25 metres
Davant nostre tenim l'esperó que es redressa fortament i tindrem que buscar el lloc més adient per progressar. Pugem a cercar un bon arbust i tot seguit pujarem per un diedre fàcil de protegir a la nostra dreta abocat al buit. Seguim amunt pel fil de l'esperó on podrem assegurar-nos sense cap problema fins arribar a una petita cornisa penjada, on trobarem un espit, que es la reunió a reforçar. Llarg molt bonic.

6è llarg: IV, A0e, V+, IV i IV+, dos expansions i un clau en uns 40 metres
Sortim de la reunió per una mena de cresta fins arribar a un ressalt desplomat. Per sort trobem una expansió que ens facilita l'assegurament de principi. Podem fer un pas d'Ae abans de fer un pas molt atlètic en bavaresa a la dreta. Superat el pas continuem per terreny fàcil fins un altre ressalt mes fàcil on trobarem un pel més a munt una expansió. D'aquí, flanquegem a la dreta a cercar la timba i superar un altre ressalt molt aeri. Continuem per placa tombada i fàcil fins arribar a la darrera reunió.

Ara solts tenim que remuntar en ensamble els 70 o 80 metres que ens separen del cim. En un punt, semblant a un petit coll. de d'alt del cim, a la cara Nord trobarem una petita fita poc visible. En aquest punt davallarem uns deu metres per terreny relliscós per culta de la herba i quan ja sembla que no hi ha posibilitats de baixar més, a l'esquerra trobarem la instal.lació del ràpel d`'uns 40 metres que ens durà al terra. La instal.lació es d'un parabolt de 8mm i un pont de roca molt segur.

Un cop al terra baixarem fins l'ample coll i ens dirigirem per un camí a cops poc marcat i amb fites fins l'entrada del poble d'Abella de la Conca. De 3/4 a un hora de baixada, depenent de lo escotats que estem...

Bona i ben trobada via, amb roca a controlar passatges aeris i una segona part ideal per autoprotegir-nos, llàstima del primer llarg que ens va fer tirar enrere. Una via més per la cole.

Escalada Realitzada per membres del C.E.Àliga: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera

La via des de la carretera 
El primer llarg nostre
El segon llarg 
El tercer 
L'altívol esperó del quart llarg 
Continuem per l'esperó. Cinquè llarg
El companys recuperant el cinquè llarg

Començant el darrer llarg 
Part final del darrer llarg
Ja arribem al final de la via
Ja som a baix, sans i estalvis...

1 comentari:

  1. Enhorabona Joan ! t'has aficionat a Abella darrerament. Es veu maca la via, com havia de ser venint del Remi !

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.