dimecres, 24 de febrer de 2016

Via del PA DE QUILO, Serra de Sant Joan de Montanissell, Alt Urgell

Diumenge 21 de febrer de 2016
Anys i panys han passat per que vingues a fer aquesta via. Mai era el moment idoni però a la fi ha caigut. Be, jo m'esperaba algo diferent, no m'ha fet el pes del tot, sincerament m'hagrada més la seva veïna, El Cap i el Passarell a Montanissell. La he trobat massa "matollera" i plena de trams plens de terra que no et feien escalar a gust. Al seu favor, el sisè llarg que es fantàstic i el flanqueig del quart llarg que es preciós, per lo demés... passable. Serà que tenia moltes ganes de fer-la i m'ha decepcionat una mica, però com sóc un col.leccionista de vies, es una més per la col.leció. De totes maneres, la recomano.

Per accedir a la via farem la mateixa aproximació que per anar al Cap i el Passarell... i uns metres abans, al peu d'un diedre herbós comença la via. Espit visible a un parell de metres per damunt nostre.

1er llarg: A1, V, A0/A1e, V i IV+, 6 pitons i 3 espits en 45 metres
Comencem el llarg fent un pas d'A1 ficant un friend o tasco en una fissura fins arribar a un espit i tot seguit sortint en lliure per un diedre herbós. Seguim per placa fins un sostre que en barra el pas. flanquegem en lliure o en A0 per mitjà d'uns pitons fins un replà on hi ha un arbre. Flanquegem a la dreta també en A1e/V fins continuar en lliure per plac tombada i entrar a la reunió caminant. Llarg molt estrany, així m'ha semblant a mi.

2on llarg: I, IV, II/III, III i I, un espit en uns 50 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra a cercar un espit visible en un ressalt. Seguim en tendència a l'esquerra tot grimpant per terreny molt fàcil i trencat fins arribar a l'alçada d'un bosc de pins on només tindrem que superar un petit ressalt molt fàcil i a peus d'una placa trobarem la reunió. Llarg molt lleig i de tràmit.

3er llarg: IV, IV+, III i IV, un espit i un pitó en uns 30 metres
Pugem per placa fins arribar a un espit i continuem fins un petit ressalt que el superem sense cap problema. Seguim fàcilment fins un ressalt on trobem un pitó i un cop superat, arribem a la reunió als peus d'un gran desplom.

4t llarg: IV+, V, IV+, V+/A0e i IV+, dos pitons i dos espits en uns 30 metres
Flanquegem a la dreta per placa amb passos aeris fins a cercar un espit. Continuem i li donem la volta al desplom fins entrar a una cornisa on tot es molt herbós i seguim fins un ressalt on hi ha un espit al començament d'una placa. Superem la placa en lliure (V+) o fen un petit pas d'Ae per seguir per placa molt bruta de terra hi herba fins arribar a la reunió als peus d'una placa immensa. Llarg maco si no fos per lo brut que es.

5è llarg: III, V i IV, dos pitons en uns 25 metres
Ens dirigim clarament a l'esquerra a cercar una mena de xemeneia curta on hi ha un pitó. La superem amb passos se diedre o be empotrats fins sortir a una cornisa. Seguim per blocs un tant inestables fins un bon replà als peus d'un altre xemeneia/diedre tot just a sota de l'arbust que dona nom a la via.

6è llarg: V+, IV+, V, V+ i V, 4 espits i 2 pitons en uns 45 metres
Sortim de la reunió pujant per placa i diedre intentant superar el fort desplom per passar a la dreta amb un pas difícil fins arribar a un espit als peus del "pa de quilo". Li donem la volta per la dreta i seguim per placa amb un rocam fantàstic. Arribem a un diedre que es fa fent mes vertical fins que un sostret es barra el pas. Flanquegem a la dreta amb passos difícils però tot molt ben protegit i seguim a munt per placa  fins arribar a una bona cornisa on farem la reunió. Sense cap dubte, el llarg més maco de la via amb una roca fantàstica.

7è llarg: A1e (dos passos) V, IV+ i III, 3 espits i 2 claus
Sortim de la reunió fen un parell de passos en A1e de dos espits per superar el desplom. Sortim en lliure vers la dreta per entrar a una placa amb molt bona roca i un cop superada entrarem en terrenys fàcil però trencat i amb tendència a la dreta pujarem per una mena d'esperó on al final trobarem la reunió d'un parabolt  (l'altre només està l'esparrec) i ja som al final de la via.
Per accedir al cim, anirem caminant per l'esquerra ascendentment fins el cim on hi han les famoses antenes.

Sempre que he pujat en aquest cim, he baixat per la pista, molt llarg, però segura. No he tingut massa clar el baixar per altre lloc. Tenim un hora i mitja de baixada ben bona.

Dons ja tinc una altre via nova per la "cole"que m'ha deixat un regust estrany, per que no m'ha fet el pes del tot, però tot son opinions i gustos

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
A mig primer llarg
El fàcil segon llarg
El tercer llarg
Començant el quart llarg 
La reunió del quart llarg. Tot amb molta herba
El cinquè llarg 
Molta, molta herba 
El fantàstic sisè llarg 
El darrer llarg després dels dos passos d'Ae
Molta calor, per ser febrer, em passat

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.