dimarts, 3 de maig de 2016

Via MONTSICIANA a les parets d'Àger

Diumenge 1 de maig de 2016
Diuen que a la de tres va la vençuda i així ha estat. Desprès de dos intents i sense haver tastat la roca, aquest primer dia de maig he fet el primer bateig de la meva vida de "grimpa-còdols" a les parets d'Àger. No es de les vies clàssiques del bell mig de la serralada, més aviat es una paret modesta que amb els seus quatre llarg de corda no m'han deixat indiferent. D'escalada variada, tant pel que fa de plaques, desploms i petits diedres i de equipació correcte, ens farà escalar de valent en un entorn privilegiat, envoltats de grans cingleres i amb un rerefons de la vall del poble d'Àger, immillorable. Mes de maig, que gràcies a les pluges tardanes, gaudim d'uns camps verds que son un plaer pels sentits.
La via es divideix en dos parts, els dos primers llargs verticals i els dos últims de placa en adherència.

Sortint d'Àger, prenem la carretera que puja fins d'alt de tot de la serralada. Quan siguem ben alts i havent fet uns deu quilòmetres de carretera, trobarem una pista en bon estat que surt a la nostre dreta i la seguirem fins arribar a un gran bloc després de la paret. Podem aparcar abans o després d'aquesta pedra en uns replans al costat de la pista. Uns cinquanta metres abans del bloc de pedra trobarem fites i un corriol que es durà a peu de via que també serà el camí de baixada. Uns 20 o 25 minuts d'aproximació. El peu de via es marcat amb una M i una fletxa que ens indica el començament del llarg

1er llarg: IV+, V, IV-, IV+, V i IV-, dos pots de roca amb cordinos molt vells i 4 parabolts en uns 40 metres
Comencem escalant una paret vertical amb bona pressa fins un ressalt assegurat per un pont de roca. el superem i fem un petit flanc a l'esquerra on trobem un altre pont. Tot seguit l'escalada esdevé prou fàcil fins uns altres ressalts verticals. Arribem en un punt que el ressalt es més pronunciat i protegit per un parabolts superem el ressalt i entrem en una petita cornisa amb una sabina als peus, seguim uns metres per una mena de diedret i superem l'ultim pas per la dreta i en pocs metres arribem a la reunió de dos parabolts. Llarg bonic i divertit, des de sota sembla més fàcil.

2on llarg: IV, V, 6a, V+, V i III, 7 parabolts, dos claus i un pont de roca vell en us 40 metres
Sortim de la reunió per la dreta a cercar un fort desplom amb fissura. La dificultat del llarg es que el 6a no el podem trampejar a menys que posem un parell de friends per protegir el pas. Realment es un pas molt dur. Un cop superat, arribem a un parell de parabolts més seguits on podem descansar (en el meu cas) i tot seguit fem un llarg flanqueig ascendent molt aeri i fi fins arribar a una mena d'esperò fins arribar a una mena de feixeta on en una clariana dels arbres, fem la segona reunió. Llarg fi i mantingut.

3er llarg: V, IV+, IV i III, 4 parabolts i un pont de pedra en uns 30 metres
L'entrada al llarg es una mica estrany on pujant-nos en una branca cerquem una fissura horitzontal prou difícil per cercar el primer parabolt que es molt amunt. Podem llaçar un pont de roca o posar un tascó per protegir els primers passos. Un cop en el parabolt fem un pas difícil a la dreta per entrar de ple en una placa inclinada i llissa fins un ressalt. el superem i continuem per placa en adhèrencia fàcil fins una feina i caminant a la dreta arribem a la reunió.. Llarg amb un principi prou difícil i la resta divertida. Es fa curt.

4t llarg: V+, V, V+, V, IV+ i IV, 6 parabolts i un pont de roca vell en uns 40 metres
Comencem el llarg caminant per la dreta a cercar una bona bavaresa i un cop superat, entrem de ple en una placa molt fina de cantells i més vertical que l'anterior. Seguim pujant fent "actes de fe" fins que el llarg esdevé mes fàcil fins arribar a la reunió. Ull els darrers metes del llarg, la roca no es bon del tot. Sens cap dubte, el millor llarg de la via.

Ja som al final de la via i al cap damunt de la cinglera del Montsec amb una vista del Pirineu amb neu nova poc habitual en aquesta època. Bufa vent gelat de Mestral, mengem una mica i ens fem la foto de rigor i emprenem el camí de baixada.
El descens el farem com es baixa de totes les vies del Cap de Ras. Tenim que remuntar la carena una bona estona fins arribar a una fita que ens parc el camí de baixada per una espectacular feixa de roca. Tant sols una petita desgrimnpada d'un metre i mig on tindrem que anar en conte i de mica en mica arribarem a la canal de baixada fins la pinta. Uns 3/4 d'hora a un hora de baixada.

Be, ja la tinc al sac la "ditxosa" via!!! m'ho he passat de conya amb el company Ricard i com sempre, una nova via més per la cole.


Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
Començant el primer larg
El company recuperant el primer larg
El pas "finet" del primer llarg
El pas més difícil de la via
El tercer llarg
La tercera reunió des de la placa
La bavaresa del quart llarg
La fantàstica placa del darrer llarg
Si senyor, ya la tenim al sac!!!

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.