diumenge, 8 de maig de 2016

Via del GUILLEM al Cap de l'Obaga Negre. Serra de Sant Joan. Alt Urgell

Dissabte 7 de maig de 2016
Totes les coses (escalades), per poder criticar-les s'han de conèixer. De fet quan ens vàrem decidir ja sabíem al que anàvem, però... el cas es que la via no ens ha fet el pes del tot, tot i que a primera vista no pinta malament a excepció del primer tram que fa molt recorregut carregant la corda a les espatlles i caminant amb el peus de gat. La ressenya la vaig treure de l'ultim Vèrtex on, literalment diu: "sobre terreny de qualitat (tret del trams de caminar)". D'acord, tot son opinions, però si s'ha escalat la via o el que pretén ser. Mes lluny de la realitat.  L'unic llarg que val la pena, es el darrer de la via, molt bona roca i l'equipament en plan esportiu, la resta pot passar sense pena ni glòria, on combines l'escalada amb roca i l'escalada amb terra i herba. L'equipament es generós, típic de les vies del Guillem, tret que en els trams de caminar, també trobes algun que altre parabolt perdut pel terra (?). Amb això crec que ja es dit tot, via sense cap pretensió i per no passar por, menys els trams de terra i herba, que si m'han fet escalar amb el "cul apretat"

Per arribar a peu de via deixarem el cotxe uns centenar de metres més amunt on se sol deixar per anar al  Cap i el Passerell o el Pa de Quilo. Caminem pista a munt un altre centenar de metres fins que trobem un parell de fites que ens marquen el camí de pujada a la dreta d'una mena d'esperó amb arbres. Seguirem les fites fent zigue-zagues fins pujar per una canal que ens durà a la base de la paret on comença la via de la NÚRIA. Seguim uns metres a l'esquerra i en un fort desplom, a l'esquerra comença la nostre via. (Parabolts grocs molt visibles) 1/2 hora llargeta d'aproximació.

1er llarg: Ae (tres passos) V, IV i III, i uns dotze parabolts en 30 metres
Comencem en un desplom amb tres parabolts molt seguit fent passos d'Ae. Tot seguit, sortim en lliure entre roca bona, roca discreta, terra i herba i així anem fent fins una terrassa on trobem la reunió. Deu metres més a l'esquerra hi ha un altre reunió (?). Llarg molt lleig, tret d'un parell de passos en lliure.

Fem cambi de reunió caminant fins un contrafort de roca que tenim davant nostre.

2on llarg: III i 5 parabolts en uns 20 o 25 metres
Pugem per l'esquerra de la reunió per blocs i canals seguin el parabolts grocs fins un altre terrassa on muntarem la reunió. Llarg molt senzill i de roca molt discreta.

Cambiem un altre cop de reunió, tot caminant, fins la base de la paret principal lleugerament al costat d'una mena de canal emboscada. Parabolts visibles, tant de la reunió com del proper llarg.

3er llarg: Ae (un pas) V i IV, 5 parabolts en uns 20 metres
Sortim de la reunió per una canal d'arbres fins situar-nos sota un petit ressalt. Fem un pas d'Ae molt forçat i entrem en una placa amb bones fissures per les mans i molt adherent. Quan comencem a gaudir del llarg arribem a la reunió en una cornisa als peus d'un mur vertical i ple de molsa. No està malament el llarg del tot, llàstima que s'esgota de seguit.

4t llarg: IV, Ae (tres passos), V i IV, 9 parabolts en uns 25 metres
Flanquegem ascendent ment vers la dreta a cercar el primer de tres parabolts d'un Ae o A0e segons lo forts que anem. Sortim en lliure amb presa bona i alguna a controlar. Seguim per l'esquerra per placa bona fins la reunió un pel penjada. Ara comencem a tenir una mica d'ambient. Llarg prou acceptable, llàstima del tram d'Ae que sembla que quan plou baixi aigua i es ple de brutícia.

5è llarg: IV+, IV i IV+ i 10 parbolts i una corda fixe en uns 25 metres
Sortim de la reunió recte a munt per terreny vertical amb passos força bonics fins que trobem una canal vertical plena de terra. Tenim dos opcions, pujar per la canal de terra amb l'ajuda d'una corda fixe o per l'esquerra d'una sabina. No se que es pitjor. Ho deixo a gust del consumidor. Seguim per terreny més amable fins un diedre prou bonic i de seguit entrem a la reunió. Llarg tot en lliure que no se com catalogar-lo, ni bo ni dolent...

6è llarg: III, V, V+ (A0e un pas) V i IV+, 12 parabolts en uns 25 metres
Comencem dirigint-nos a la dreta per pujar per un bonic esperó tombat de roca nua i molt adherent. Superarem uns ressalts verticals sempre ben assegurats fins un ressalt més pronunciat. El superem un pel per la dreta amb bon cantell i seguim amb passos difícils on de mica en mica anem perden dificultat fins arribar al final de la via. Sens cap mena de dubte, el millor llarg de la via, per gaudir-lo.

7è llarg: I i IV, dos parabolts i uns 15 o 20 metres (darrer de la via NÚRIA)
Aquest llarg es el darrer de la seva veïna via de la NÚRIA. Podem obviar aquest llarg i marxar de la via o podem també pujar per un contrafort que tenim davant nostre que podria ser el darrer de la via que estem fent... però a cap de nosaltres ens va fer el pes superar un blog de pedra d'un parell de metres per arribar al cim. Llargs rescindibles tan un com l'altre, a menys que decidim trepar un pel mes.

El descens el farem baixant pel cantó contrari a la via vers les torres elèctriques fins arribar al tallafocs de les esmentades torres. Seguirem baixant  sempre seguin les torres (fites) fins la última. Desgrimpem amb cura uns passatges més verticals fins una terrassa molt ample i tot seguit baixarem per l'esquerra per traqçes d'un corrieol, en un moment som a la pista molt visibre. Uns 3/4 d'hora de baixada, tot depenent de com tinguem els nostres genolls vells i adolorits.

Be companys, una més per la cole, que de ben segur, no repetiré... però això no es pot assegurar mai!

Escalada realitzada per: Santi Guerra, Joaquim Llòria, Agustín Pérez i Joan Prunera
L'extrany primer llarg
El curt tercer llarg 
El quart llarg després del curt artificial
Apurant en lliure/A0e, l'artificial del quart llarg

El cinquè llarg
El company recuperant el cinquè llarg
El bonic sisè llarg 
El companys, al darrere, esperant torn
Foto dels quatre al final de la via i de la baixada

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.